De Blanes a Atenes: quan una sordesa de naixement no t'allunya del somni d'estudiar a l'estranger

El blanenc Gael Morón va tenir clar, des de ben petit, que no permetria que la sordesa que patia de naixement l'allunyés dels seus somnis. De seguida li van posar audiòfons perquè "encara podia sentir alguna cosa", però la pèrdua d'audició va ser tan fulminant que amb els aparells no n'hi va haver prou. Amb sis anys li van posar un implant coclear i això, sumat a "molts anys de logopeda per aprendre a identificar els sons", li va permetre reconnectar amb el món.

La sordesa, però, mai li va parar els peus. I ara, a un curs d'acabar el doble grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses -que estudia a la Universitat de Barcelona- està fent un Erasmus a Atenes, en concret, a l'Athens University of Economics and Business (hi va aterrar al setembre i s'hi quedarà fins al febrer). I és que té clar que el seu futur laboral estarà "sí o sí" a l'estranger: "Primer m'agradaria fer un màster de finances a un país europeu, segurament a Holanda o a Alemanya perquè tenen més facilitat per integrar l'anglès i, després, treballar a l'estranger", assegura. Aquesta experiència li ha permès "descobrir com funciona i què se sent vivint en un altre país i, alhora, conèixer altres mètodes d'ensenyament perquè, al cap i a la fi, comparteixo classe amb alumnes d'arreu del món".

Abans de començar una matèria nova, com ha fet tota la vida, es presenta al professor i li explica el seu "problema": "El principal obstacle és que si m'assec a última fila tinc més dificultats per entendre les explicacions, per tant, sempre intenten que pugui seure al davant i, en la mesura del possible, segueixo millor les classes si fan servir micròfon", explica. Una casuística molt habitual a la seva universitat de destí: "Les classes són en anglès, així que tots els professors fan servir micròfon per ajudar els alumnes a entendre les explicacions amb més claredat; a més, les classes són més petites i en lloc de 80 alumnes n'hi ha 30, pel que m'és més fàcil seguir el fil", assegura.

Tot i que haver de notificar sempre la seva sordesa als docents es converteix "inevitablement" en la seva carta de presentació, confessa que "al final t'hi acostumes perquè has après a conviure-hi". I li dona la volta: "M'ho agafo com una qüestió de comoditat, prefereixo dir-ho i que ho tinguin en compte a no explicar-ho i perdre'm pinzellades de la classe".

Gael Morón és un dels 14 estudiants amb discapacitat catalans que han rebut una beca de la Fundació ONCE, en el marc del programa ‘Oportunitat al Talent’, per continuar amb els seus estudis, fer treballs d'investigació o compatibilitzar formació acadèmica i carrera esportiva. "Em cobreix l'allotjament i el transport, és una gran ajuda", assenyala.

Subscriu-te per seguir llegint