Quan el front va arribar a Blanes: la Guerra Civil, des de dins

La guerra va entrar a Blanes casa per casa. La Revista Blanda dedica el seu nou número a explicar com es va viure la Guerra Civil al municipi, amb fotografies inèdites, testimonis personals i un ampli treball de recerca presentat aquest divendres a la Sala de Plens, plena de públic.

La història recent de Blanes torna a ocupar el centre del debat públic amb la presentació del número 28 de la Revista Blanda, la publicació anual de l’Arxiu Municipal. L’acte, celebrat divendres al vespre a la Sala de Plens Maria Dolors Oms, va confirmar l’interès que desperta cada nova edició, amb una assistència que va tornar a omplir l’espai.

La revista posa el focus principal en la Guerra Civil, un episodi que continua molt present en la memòria col·lectiva del municipi. La portada ja ho anuncia amb una fotografia impactant de Francesc Salt: l’incendi de la parròquia de Santa Maria el 22 de juliol de 1936, en els primers dies del conflicte, que va destruir, entre altres elements, les dues trones dissenyades per Antoni Gaudí.

L’eix central del número és l’article de recerca de Joan Garcia, Blanes, front de guerra, que documenta l’arribada del front a la ciutat a finals de gener del 1939. El 31 de gener, els combats van arribar a Blanes i es van allargar fins a l’ocupació franquista, el 2 de febrer. El treball incorpora fotografies mai publicades fins ara, com una missa de campanya a la plaça d’Espanya amb soldats italians del Corpo di Truppe Volontarie, pocs dies després de l’entrada de les tropes.

Cessió de la família Francone

Aquest material ha estat possible gràcies a la cessió de documentació i arxiu fotogràfic de la família Francone, amb imatges del sergent major Michele Francone, del Cos d’Enginyers del CTV, que aporten una mirada directa sobre l’ocupació.

La visió quotidiana del conflicte es completa a l’apartat Fons de l’Arxiu, amb testimonis personals de tres blanencs. Hi apareixen fragments de les memòries inacabades de Pere Puig i Llensa; les cartes del pare Miliu, escrites entre el juny de 1938 i el març del 1939; i el relat de Fèlix Torruella, reconstruït a partir de correspondència i converses amb la seva filla, des del camp de concentració de Sant Cebrià, a França.

Més enllà de la Guerra Civil, la revista inclou altres estudis sobre la història social i cultural de Blanes. Destaquen la recerca de Xavier Carol sobre Amèrico Llinàs Andreu i la seva emigració a Puerto Rico i l’Havana; el retrobament del Grup Comarcal de Perruquers de Blanes, Lloret i Tossa; o els treballs dedicats a figures com el metge i polític Francesc Xavier Oms Burcet.

Altres recerques i biografies

L’apartat de Biografies recorda Josep Bota-Gibert, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, i repassa les trajectòries de les actrius blanenques Marta Grau Porta i Marta Santa-Olalla Grau, així com les històries de vida de les persones que van complir cent anys el 2025.

El número es tanca amb les donacions recents a l’Arxiu, la bibliografia blanenca i un balanç d’activitats, marcat per dos fets destacats de l’últim any: l’obertura del primer refugi antiaeri visitable, que va rebre 250 visitants el primer dia, i la inauguració del Centre d’Interpretació Blandae Ciutat Romana, el primer museu de la ciutat.