La urbanització del Llac del Cigne de Caldes, pendent de recepcionar des de fa tres dècades
El sector, amb 1.500 veïns, està pendent de disposar de nous accessos per garantir la seguretat a vianants i vehicles i d'una sortida per a recepcionar-la
Els veïns demanen agilitzar la tramitació i el govern ha fet una proposta per intentar desencallar el tema

El camí d'accés cap al nucli de Caldes per la nova rotonda, pendent d'executar. / Carme Vilà

La urbanització del Llac del Cigne de Caldes de Malavella va començar a néixer als anys 60 i des de fa unes tres dècades està pendent de ser recepcionada per part de l'Ajuntament. Compta amb 1500 veïns, el segon nucli més gran de Caldes. Però ha patit una progressiva degradació i pateix una evident necessitat de manteniment de parcs, carrers o serveis. Una de les principals preocupacions dels que hi resideixen són els accessos i la connexió amb el nucli. L'Ajuntament batalla amb Territori per condicionar un accés nou sobretot per a vianants i amb Adif perquè també millor un pas per sobre les vies. Tant els veïns com l'Ajuntament manifesten que la principal prioritat és poder desencallar els tràmits per acabar les obres que permetrien la recepció.
La urbanització té més de sis-centes parcel·les. Hi ha una Junta i els veïns paguen una quota anual i s'han de fer càrrec de l'arranjament. L'Ajuntament va assumir el pagament del servei d'enllumenat públic, tot i que la il·luminació també està pendent de renovar-se, i va assumir el servei d'aigua. Fins que no es recepcioni, però, no es pot intervenir en cap millora.
Els veïns del barri posen de manifest que mentre això no es faci efectiu, s'haurien d'executar millores per resoldre els principals problemes, sobretot els accesos i el manteniment als carrers, dos compromisos que des de fa anys també estan sobre la taula. I recorden que el recepcionament fa anys que està pendent. Una sentència del 2005 instava el govern a iniciar els tràmits en aquest sentit.
La urbanització avui té dos accessos des de la Gi-673, una via amb un trànsit de més de vuit mil vehicles diaris, segons dades del departament de Territori. En els dos casos són estrets i en un dels punts, el més proper al nucli, hi ha hagut nombrosos accidents. L'alcalde, Sergi Mir, constata que és un dels punts negres. I els veïns relaten incidents i ensurts diaris amb els quals es troben per entrar o sortir del barri.

La nova rotonda de Caldes. / Carme Vilà
Nova rotonda
Des de Territori es va invertir 1,1 milions per a la construcció d'una rotonda que ha de substituir un dels accessos. La rotonda ja ha estat construïda, però falta completar-la amb un nou accés cap a la urbanització. És un dels punts de l'accés a peu cap al nucli. Ara, però, és un camí de terra en mal estat que encara no està connectat. Arriba fins a la Gi-673 que han de creuar per continuar cap al nucli. Hi ha un segon pas petit per sobre les vies del tren. El barri no té tampoc transport públic.
Un dels veïns, Antonio López, amb mobilitat reduïda, posa de manifest que fa 27 anys que viu a la urbanització. Es desplaça en cadires de rodes, Constata que "viure aquí mai m'ha suposat un problema, però a partir que m'he anat fent gran, la veritat és que si". Si vol baixar al poble no té cap accés, excepte si va amb vehicle.
El mateix expliquen Pilar Maira o Carme Habas, veïnes des de fa molts anys, o residents més recents com Isaac Fernández. Els qui viuen aquí des de fa dècades han vist com les promeses per millores o la recepció no arriben mai.
L'alcalde ha explicat que respecte als accessos es pressiona a Territori perquè executi aquest enllaç. Les darreres informacions rebudes és que està en tramitació la contractació de l'obra. També informa que s'està parlant amb Adif perquè millorin el pas sobre les vies, un altre dels enllaços cap al nucli. Mir constata que "és el segon nucli més important després del de Caldes, i hem demanat a Adif que o bé recuperi el projecte d'un pas elevat que tenia o que busqui una altra solució tècnica".

L'accés pendent d'executar-se des de la rotonda. / Carme Vilà
Però a banda del que s'està sobre la taula en els accesos, l'alcalde diu que el principal interès per part del govern és poder recepcionar la urbanització. La llei obliga que s'entregui en determinades condicions i hi ha diversos temes que estan per resoldre. "A l'hora de recepcionar ha de tenir acabats tots els serveis, la llei ens obliga i molts falten", constata l'alcalde.
Es diposa d'un projecte que té un cost molt elevat. I el govern ha plantejat una alternativa. "El plantejament que els vaig traslladar a la nova Junta és fem auditoria de mínims, amb les mínimes obres que caldria per poder recepcionar" i afegeix que "aquesta auditoria ja està feta, els hi vam donar i ells han de decidir si estan d’acord en fer conveni pel qual ens traslladen la competència que és seva per actuar i nosaltres anem fent les obres de mica en mica i posteriorment anar cobrant als veïns", exposa Mir.
Per tant, si la proposta que hauran d'acordar els veïns tira endavant, des de l'Ajuntament anirien projectant els diferents treballs per arranjar els serveis necessaris com xarxa d'hidrants o nou enllumenat. Es faria progressivament i s'anirien cobrant les quotes posteriorment als veïns.
Els veïns de la urbanització que han vist com la situació es va allargant en els anys, demanen que es vagin executant les millores que estan sobre la taula i ahir tenien previst assistir al ple.

Un dels vials de la urbanització. / Carme Vilà
- Condemnat un sotsinspector dels Mossos de Blanes per posar benzina a cotxes particulars amb targetes de la policia
- La ventada, en directe: les ratxes més fortes arribaran a partir del migdia a Girona
- Míchel fa saltar les alarmes al Girona: 'Estic aprenent anglès per si sorgeix la Premier
- Sabies que el volcà Montsacopa d’Olot és un dels pocs volcans amb el cràter visitable?
- Les imatges dels efectes de la ventada a les comarques gironines
- Tres ferits, un de greu, a les comarques gironines pels efectes del vent
- Ventada a Girona: ratxes de més de 100 km/h deixen un ferit greu, fan caure arbres a les vies i aturen trens i camions
- «Hi ha un mercat negre de caps reduÏts, sobretot als EUA»