La lloretenca Abril Azabal, becada per Amancio Ortega per estudiar als EUA, topa amb traves per fer la selectivitat a Catalunya: “T’esforces i et tracten així”

Quan Abril Azabal, criada a Lloret de Mar i acostumada a l’ambient de la costa, va arribar a aquell poblet de Colorado, a la frontera amb Kansas, el xoc va ser gran. “Tot era molt country, molt de l’oest americà, moltes granges, moltes vaques... tot el contrari del que jo coneixia”, recorda aquesta jove de 18 anys, alumna de segon de Batxillerat a l’institut Ramon Coll i Rodés, centre públic on també va cursar l’ESO, etapa després de la qual va aconseguir, davant de 10.000 candidats més, una de les 400 beques de la Fundació Amancio Ortega per estudiar primer de Batxillerat als Estats Units.

Malgrat aquell xoc inicial i que l’experiència americana no va ser en absolut com esperava, l’Abril no pot guardar millor record del seu primer de Batxillerat. “Vaig tenir la gran sort de trobar una família de 10, per a mi són família, la filla per a mi ja és com la meva germana”, continua aquesta jove de notes brillants, que recorda que les classes allà eren molt diferents de les d’aquí. “Tot eren tallers per aprendre amb les mans, per aprendre des de l’experiència de tocar i saber què estàs fent; i en aquesta part a mi em va encantar”, explica.

Si no li convaliden el títol, s’haurà de presentar a les PAU amb un 5, una nota molt inferior al seu expedient i insuficient per accedir a Arquitectura.

Una de les coses que més la va impactar va ser la importància de l’esport. “Era com estar a High School Musical. Jo vaig estar fent vòlei i d’animadora tot l’any. Vaig estar animant els equips de bàsquet i de vòlei als campionats estatals a Denver. Per a mi ha estat una experiència impressionant. Et canvia la perspectiva de les coses, millores moltíssim l’idioma, et tornes independent; aprens a no donar importància a les coses tontes i t’enfoques en allò que realment importa”, relata.

“En una de les trucades al departament, a la meva mare li van arribar a dir que era problema meu haver marxat a estudiar fora, que els expedients trigaven entre dos i tres anys”.

Els problemes van arribar en tornar del seu somni americà. Ella ho va fer tot com calia i es va matricular de les quatre matèries obligatòries per a la convalidació del curs a Catalunya: Ciències, Història, Llengua i Matemàtiques. Va tornar el 27 de maig de l’any passat i abans, recorda, l’agència ja li havia demanat tots els papers per iniciar el procés. A finals d’estiu, recorda, li van arribar les notes dels Estats Units, l’últim document que necessitava per al tràmit. Des d’aleshores, continua esperant la convalidació per poder-se matricular de la selectivitat al maig i fer-la aquest juny. Si els nervis d’un segon de Batxillerat ja estan a flor de pell en una situació normal, aquests s’accentuen davant la incertesa de no saber si la convalidació arribarà a temps.

Al gener es va començar a posar nerviosa. Ja havien passat alguns mesos i no tenia notícies. En un grup de WhatsApp que comparteix amb persones d’altres llocs d’Espanya que van estudiar als EUA el mateix curs, va comprovar que la majoria de persones d’altres territoris ja ho tenien resolt, mentre que els catalans continuaven esperant. “Tinc un volant amb què em diuen que em puc matricular a la selectivitat, però sense notes, com si fos un 5, i jo amb un 5 no faig res, vull estudiar Arquitectura i necessito un 10,2”, assenyala.

“No et donen oportunitats i, quan t’esforces i aconsegueixes marxar a estudiar a l’estranger, et tracten així, és una vergonya”.

“No et donen oportunitats i, quan t’esforces i aconsegueixes marxar a estudiar a l’estranger, tornes i et tracten així. No hi ha dret, és una vergonya”, s’indigna recordant totes les vegades que tant ella com els seus pares han trucat per obtenir una resposta que encara no ha arribat. “En una de les trucades a la meva mare li van arribar a dir que si me n’havia anat a estudiar fora era problema meu, que els expedients trigaven entre dos i tres anys”, explica.

Un 5 no n’hi ha prou

Fonts del Departament d’Educació i FP responen que la conselleria “ha fet en els últims anys un esforç per resoldre el gruix dels expedients que estaven pendents fins a la implementació del tramitador genèric el març del 2025”. “Aquest avenç ha permès fer el tràmit de manera híbrida, amb més flexibilitat per a les famílies, resolent expedients que fins i tot dataven de quatre anys enrere”, continuen des de la conselleria, que afegeixen que s’ha incrementat la velocitat amb què es resolen els expedients, “prioritzant els més urgents: per exemple, els necessaris per a la preinscripció universitària”.

En aquest sentit, la mateixa font apunta que tots aquells alumnes que vulguin inscriure’s a les PAU podran fer-ho amb els “certificats condicionals que permeten fer una sèrie de tràmits (com inscriure’s a les PAU)”. A això, l’Abril respon que ella no vol només matricular-se a les PAU, sinó poder fer-ho amb la seva nota mitjana real, no amb aquell 5 temporal que no li permetria estudiar Arquitectura.

El cas de l’Abril —que subratlla que per part de la beca i l’agència sempre s’ha sentit acompanyada— no és aïllat. Són milers els estudiants en situacions semblants. El Departament confirma que la demanda d’homologacions de títols ha crescut “fortament” els últims anys, ja que el nombre de joves que marxen fora a estudiar un o més cursos acadèmics augmenta. També creix, afegeixen, el nombre d’alumnes nouvinguts que volen acreditar nivells d’estudis per continuar formant-se o accedir al mercat laboral.

Subscriu-te per seguir llegint