Tossa de Mar analitza la seguretat des de la perspectiva de gènere: l'informe detalla les zones més insegures

Tossa de Mar ja té una diagnosi sobre com es viu el municipi des de la seguretat urbana i la perspectiva de gènere. Segons l’Ajuntament, la marxa exploratòria es va fer amb 16 dones d’entre 16 i 76 anys i les conclusions han de servir per orientar futures actuacions municipals. L’informe, elaborat per Col·lectiu Punt 6 i tancat el novembre de 2025, parteix del taller i del recorregut fets el 8 d’octubre de 2025.

El document no es limita a marcar punts conflictius en un mapa. Segons l’estudi, analitza Tossa de Mar a partir de sis qualitats que hauria de tenir un entorn segur: ser visible, equipat, senyalitzat, vital, vigilat i comunitari. Amb aquest criteri, la marxa va recórrer el municipi des de l’Ajuntament fins als lavabos públics de la Platja Gran, amb vuit parades per compartir percepcions, dificultats i usos quotidians de l’espai.

La presentació dels resultats s’ha fet aquest dijous en un acte obert al públic, en què s’han exposat les principals conclusions de la marxa exploratòria i els criteris amb què s’ha analitzat l’espai públic. Segons l’Ajuntament de Tossa de Mar, aquesta posada en comú ha servit per traslladar a veïns i assistents quins punts del municipi concentren més mancances de visibilitat, il·luminació i accessibilitat, i per situar la diagnosi com a base de futures actuacions municipals.

El principal punt conflictiu

Un dels punts que concentra més sensació d’inseguretat és la plaça de l’Antic Hospital de Sant Miquel. Segons el document, les participants hi assenyalen manca d’enllumenat i de manteniment, però també una ocupació de l’espai per part de grups que fa que moltes persones evitin passar-hi. A això s’hi afegeix poca activitat als baixos i una vigilància informal escassa, dos factors que, segons l’estudi, debiliten la sensació de seguretat.

L’informe també posa el focus en l’accessibilitat. Hi apareixen paviments que rellisquen, voreres mal resoltes, falta de rampes i itineraris incòmodes per a persones grans, amb mobilitat reduïda o amb cotxets. Segons l’estudi, aquestes mancances es repeteixen a l’inici de l’avinguda Pelegrí, al voltant de l’Espai Francesc Colomer, als accessos de Sant Miquel i en diversos punts del nucli. El camí des del Nucli Antic cap al CAP, a més, combina pendent, distància i pocs espais de descans.

Del nucli antic a la Platja Gran

Una altra de les conclusions és que el pes del turisme també condiciona la mobilitat del veïnat i la percepció de seguretat. Les participants descriuen voreres ocupades per terrasses i mercaderies i recorreguts poc còmodes en espais com el Passeig del Mar. A l’avinguda Pelegrí, la pacificació provisional és ben valorada en la idea, però l’estudi remarca dubtes sobre el funcionament pràctic: accessos poc clars, passos de vianants que no sempre connecten amb voreres accessibles i una il·luminació insuficient a l’encreuament amb el carrer la Guàrdia.

Fora del recorregut central, però presents en el debat, també hi apareixen el parc de Sa Riera, la zona de Can Truges, l’aparcament d’estiu darrere del Cementiri Municipal i carrers secundaris del nucli, sobretot darrere de l’Església. Segons l’informe, en aquests espais es repeteixen la foscor, la poca activitat i la manca de continuïtat lumínica. A la Platja Gran, el document assenyala que la ubicació dels lavabos públics queda massa apartada i que l’entorn necessita més visibilitat, manteniment i orientació. També remarca que, malgrat l’existència de passarel·les i cadires amfíbies, l’accessibilitat a les platges continua generant queixes.

Recomanacions sense calendari

La diagnosi no és només correctiva. Les participants identifiquen com a espais més segurs l’entorn de la Terminal d’Autobusos, l’Esclat, l’Ajuntament i la cruïlla entre l’avinguda Catalunya i l’avinguda de Ferran Agulló, on hi ha activitat, serveis i més vigilància informal.

En aquesta línia, Col·lectiu Punt 6 proposa revisar la configuració de Sant Miquel i de l’entorn dels WC de la Platja Gran, millorar la il·luminació, reforçar l’accessibilitat dels itineraris quotidians, consolidar la pacificació de l’avinguda Pelegrí i avançar cap a una xarxa de lavabos públics més útil per al dia a dia.

Subscriu-te per seguir llegint