Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El castell de Lloret que protegia dels atacs per mar i que l'armada britànica va bombardejar

La fortificació de Sant Joan, sobre un penya-segat, ha doblat el nombre de visitants durant el mes de març

L'Ajuntament remarca la importància dels equipaments culturals per desestacionalitzar el municipi

El Castell de Sant Joan.

El Castell de Sant Joan. / Ajuntament de Lloret de Mar/Patrimoni Lloret

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Carme Vilà

Carme Vilà

Lloret de Mar

Sobre un penya-segat entre la platja principal de Lloret de Mar i la platja de Fenals s’erigeix el castell de Sant Joan (XI) amb deu segles d’història. Va defensar la vila dels atacs per mar, va resistir un terratrèmol i va ser bombardejat per l’armada britànica. Reconstruït al segle passat ha doblat el nombre de visitants aquest mes, convertint-se en un dels elements patrimonials d’interès dels visitants.

Forma part dels equipaments del Museu Obert de Lloret que inclouen els Jardins de Santa Clotilde -els més visitats-, Museu del Mar, Can Font, Can Saragossa, Cementiri modernista, Es Tint i els poblats ibers de Puig de Castellet i Turó Rodó.

El castell de Sant Joan que destaca per l’increment de visites que ha rebut compta amb una gran torre que destaca sobre el paisatge davant de mar. Se situa a 60 metres d’altura en un punt estratègic per vigilar la costa. La construcció, pensada per defensar-se dels atacs, tenia la torre amb 18 metres d’altura per a vigilar. A més, tenia un fossat de tres metres de profunditat que es va excavar a la roca per dificultar l’accés i una muralla tot seguit de pedra que rodejava tot el perímetre. Era de planta triangular i d’uns 500 metres quadrats, envoltada per la muralla d’uns cinc metres d’alçada.

La història que s’explica als visitants remarca que havien de superar després del fossat i la muralla una entrada en forma de L. Estava pensada perquè els soldats, amb l’escut al costat esquerre, quedessin desprotegits del flanc dret i fossin més vulnerables als atacs des de dins.

El primer document, de 1041

La primera referència documental que es coneix és de 1041. Primer estigué vinculat als senyors Sicardis de Lloret i va passar més tard a mans del capítol de la catedral de Girona, convertint-se en una senyoria eclesiàstica. Visqués vuit segles en mans de senyors fins que el 1802 va passar a ser dels habitants de Lloret que havien demanat al Real Consell d’Hisenda al patrimoni a canvi de pagar 8000 lliures al Capítol de la Catedral.

Durant els segles previs va superar nombrosos atacs des de mar, des de l’exèrcit francès a tropes genoveses, i fins i tot un terratrèmol que fa afectar les comarques gironines. Però durant la batalla de Trafalgar l’armada britànica va bombardejar la torre destruint el recinte fortificat.

Reconstrucció de la torre

Fins al segle XIX va restar ensorrat i sense ús. El 1965 va començar la seva recuperació i el 1983 l’Ajuntament va iniciar els tràmits finals per reconstruir la torre. Avui es pot visitar les restes del conjunt que en queden.

Durant el darrer any s’ha convertit en el que ha rebut un increment més elevat de visitants, amb més del doble. L’increment ha estat del 47%.

Els Jardins de Santa Clotilde ha estat de nou l’espai més visitat, seguit pel Museu del Mar amb un creixement del 28%.

La regidora de Patrimoni i Cultura, Cristina Aymerich, ha assenyalat que l’increment de les visites d’aquest mes de març són molt rellevants i fan evident que el turisme a Lloret també s’interessa per l’aspecte cultural de la destinació». La visita al castell, però, permet també unes vistes privilegiades sobre la costa. Aymerich remarca també que les activitats culturals que es porten a terme al municipi ajuden a la desestacionalització en temporada baixa.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents