Pau Montplet, el jove astrofotògraf de Breda que ha cridat l’atenció de la NASA

El cel que Pau Montplet i Sanz observa des del terrat de casa seva, a Breda, ha acabat portant-lo fins a un reconeixement internacional dins l’astronomia amateur. Amb només 20 anys, aquest astrofotògraf selvatà ha rebut el Premi Europlanet Iberia Amateur Astronomy Award, concedit per Europlanet, per una trajectòria encara jove però ja vinculada a la ciència planetària, a la detecció de meteors i bòlids i a la divulgació.

Pau Montplet prefereix presentar-se senzillament com a astrofotògraf. Va començar com a astrònom aficionat el 2020, durant el confinament de la covid, quan es va comprar el seu primer telescopi, “un de molt senzill”. A mitjans del 2021 va fer el salt a l’astrofotografia planetària amb un equip més avançat, però situa el canvi important a inicis del 2023, quan va adquirir un telescopi més potent que encara utilitza per a les seves imatges de planetes. A partir d’aquell moment, explica, les fotografies van millorar de manera clara i va començar a fer aportacions amb valor científic.

El reconeixement arriba després d’anys de feina des de l’astronomia amateur, però també després de dues fites que li han donat projecció internacional: dues imatges seves han estat seleccionades com a Astronomy Picture of the Day de la NASA. Una, publicada el 27 d’agost del 2024, mostrava l’ocultació de Saturn per la Lluna. L’altra, del 21 de maig del 2025, recollia el pas de l’Estació Espacial Internacional davant del Sol. Per a Montplet, un APOD és “un reconeixement molt important a escala internacional” i “un somni complert”, encara que assegura que no li ha canviat la vida més enllà d’haver guanyat visibilitat dins el món de l’astronomia i també al seu poble.

De Breda al cel planetari

La seva especialitat principal és la imatge planetària d’alta resolució. En aquest camp, Montplet treballa per extreure el màxim detall possible quan les condicions atmosfèriques ho permeten. El seu equip principal és un Schmidt-Cassegrain Celestron C11, de 280 mil·límetres de diàmetre i 2.800 mil·límetres de distància focal, muntat sobre una muntura equatorial motoritzada SkyWatcher AzEq6. També utilitza càmeres especialitzades, filtres i accessoris òptics per aconseguir més amplificació i captar diferents tipus de detall.

Bona part d’aquesta feina la fa des del terrat de casa seva, a Breda. La fotografia planetària, explica, no depèn tant de tenir un cel fosc com altres disciplines, perquè la contaminació lumínica no l’afecta de la mateixa manera. Amb tot, en els últims temps també s’ha convertit en un astrofotògraf “nòmada”: els caps de setmana es desplaça a altres indrets per fotografiar la Via Làctia, circumpolars, galàxies o nebuloses, aprofitant cels nocturns més foscos i amb menys contaminació lumínica.

Montplet atribueix el premi sobretot a les imatges planetàries d’alta resolució que ha anat aconseguint, però també al fet d’haver començat a aportar observacions amb només 17 anys. Considera que la seva joventut, la divulgació a les xarxes i la participació en projectes de ciència amateur han pogut influir en el reconeixement. “Com a astrònom aficionat, és una confirmació que la passió, la constància i les hores sota el cel nocturn tenen un valor real dins la comunitat científica”, afirma.

Una xarxa d’aficionats i ciència

En la seva trajectòria hi ha hagut aprenentatge autodidacte, intercanvi amb altres astrofotògrafs i també una figura que ell assenyala com a important: Josep M. Trigo. Montplet explica que Trigo el va animar a fer el pas cap a una contribució més activa a la ciència, el va incorporar a la xarxa de detecció de meteors i bòlids SPMN, on participa amb una estació pròpia de quatre càmeres que observa el cel de manera contínua, i el va impulsar a afegir-se a PVOL per aportar-hi les seves imatges planetàries.

També el va introduir en un grup d’astrònoms aficionats de la zona que ha acabat evolucionant cap a la nova Associació Astronòmica del Montseny, ACDAM-AstroMontseny. Montplet n’és el secretari i explica que el grup ja està actiu i organitzant activitats. El premi, per tant, no només reconeix una col·lecció d’imatges, sinó una manera d’entendre l’astronomia amateur com una pràctica que pot connectar observació, divulgació i suport a la recerca professional.

Ara mateix, diu que no té cap objectiu immediat concret dins la fotografia planetària. El projecte que té entre mans mira cap a un altre vessant de l’astronomia. Juntament amb la seva amiga i companya de sortides astronòmiques, Patrícia Canela, està escrivint un llibre sobre els indrets on van a fer observacions: espais sovint solitaris, amb ermites, castells o altres elements patrimonials, on expliquen com és el lloc, la seva història, la qualitat del cel nocturn i quin tipus de fotografia o observació s’hi pot fer millor.

El premi Europlanet arriba, així, a un astrofotògraf que encara està construint la seva trajectòria, però que ja ha convertit el cel de Breda en punt de partida d’imatges, observacions i projectes compartits. La seva història explica una forma contemporània d’astronomia amateur: telescopis al terrat, càmeres mirant tota la nit, xarxes científiques obertes als aficionats i una curiositat persistent per continuar mirant amunt.

Subscriu-te per seguir llegint