La Generalitat parla amb Blanes i Lloret per obrir un nou centre per a persones sense llar i descongestionar La Sopa

La Generalitat està parlant amb Blanes i Lloret de Mar, entre altres indrets, per explorar nous recursos que ajudin a alleugerir la pressió sobre La Sopa de Girona, el centre de referència de la demarcació per a persones en situació de sensellarisme. Així ho ha assegurat a Diari de Girona el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart, que ha concretat per primera vegada aquests dos municipis com a punts on s’està treballant en el marc d’una estratègia més àmplia de descentralització.

Segons explica Guitart, la situació de La Sopa fa temps que preocupa l’administració. El delegat remarca que hi ha «una pressió molt forta» sobre el centre gironí, del qual destaca la feina que fa tant a la ciutat com al conjunt del territori. En aquest sentit, assegura que des del Departament de Drets Socials i Inclusió s’ha treballat intensament per mirar de desencallar aquesta situació i ampliar la xarxa de recursos per a persones sense llar.

Tant Lloret de Mar com Blanes estan governats pel PSC, amb Adrià Lamelas i Jordi Hernández com a alcaldes, respectivament. També és socialista l’actual Govern de la Generalitat, que emmarca aquestes converses en una estratègia més àmplia per buscar recursos en diferents punts de la demarcació i no només a la ciutat de Girona.

La descentralització

Les declaracions de Guitart suposen un pas més respecte al que fins ara havia transcendit públicament sobre aquesta carpeta. A finals del 2025, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, ja va explicar que la Generalitat estudiava altres llocs més enllà de Girona per acollir el futur centre de baixa exigència per a persones sense llar. En aquell moment, però, va evitar concretar cap ubicació i es va limitar a dir que el Govern mantenia converses amb diferents ajuntaments per conèixer-ne les necessitats i la predisposició.

Aquell mateix debat ja s’emmarcava en la situació de pressió que viu La Sopa, l’únic centre de la demarcació que ofereix allotjament, àpats i serveis bàsics a persones que viuen al carrer. Situat al Barri Vell de Girona, l’equipament arrossega també mancances estructurals i durant el 2025 s’hi van impulsar diverses obres de millora i rehabilitació, entre les quals actuacions de climatització i treballs a la xarxa de canonades.

El finançament

En paral·lel, l’Ajuntament de Girona també va anunciar a finals del 2025 que incrementaria en 300.000 euros la seva aportació a La Sopa de cara al 2026, fins a arribar als 1,5 milions d’euros. L’alcalde, Lluc Salellas, va reclamar aleshores a la Generalitat que concretés quina seria la seva contribució econòmica i va insistir en la necessitat de desencallar tant el finançament com el futur centre de baixa exigència.

Des del Departament de Drets Socials i Inclusió defensen que estan compromesos a trobar «solucions reals» a les situacions de sensellarisme a través de la col·laboració política i la millora del finançament als ens locals, que són els competents en aquesta matèria. En aquest sentit, el Departament apunta que aquest 2026 s’han d’introduir millores per reforçar els equips de carrer que fan l’acompanyament a les persones sense llar a través de l’addenda del Contracte Programa dels Serveis Socials.

Habitual

El Departament també assegura que està atent a qualsevol iniciativa local encaminada a incrementar el nombre de places d’estada temporal o a impulsar accions comunitàries d’acompanyament social des de l’àmbit municipal. Drets Socials es compromet a buscar les vies necessàries per donar suport a aquests projectes, sempre d’acord amb el Marc d’Acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya. En aquest context, remarquen que és habitual que el Departament mantingui reunions amb els ajuntaments.

Del pressupost anual de La Sopa, l’Ajuntament de Girona n’assumeix aproximadament el 70%. El 2025, aquesta aportació era d’1,2 milions d’euros. La Diputació de Girona hi destina 180.000 euros, el Departament de Drets Socials i Inclusió uns 145.000 i l’Ajuntament de Salt 35.000 més. El mateix consistori gironí ha admès en diverses ocasions que no pot afrontar en solitari ni les millores de l’edifici ni tota la pressió assistencial que suporta el centre.

Subscriu-te per seguir llegint