Síndic de Lloret de Mar: "No podem normalitzar que els joves hagin de marxar per manca d'habitatge assequible"

El Síndic de la Ciutadania de Lloret de Mar, David Tejero, va exposar al darrer ple la memòria on, com en altres poblacions properes, l'habitatge és una de les preocupacions. Per Tejero, "'habitatge és la gran esquerda del nostre temps" i "no es pot normalitzar que els joves hagin de marxar de Lloret per manca d'habitatge assequible". La memòria registra 520 consultes i 123 queixes. El síndic també va posar èmfasi en el silenci administratiu com un entrebanc per als ciutadans. El govern va assegurar que es treballa perquè totes les instàncies rebin resposta i l'alcalde, Adrià Lamelas, va constatar que es posarà més èmfasi i energia en revertir les preocupacions que la ciutadania trasllada.

La memòria presentada al ple municipal alerta de les dificultats creixents per accedir a un pis digne i assequible, especialment entre els joves, i situa aquesta problemàtica com una de les ferides socials més evidents del municipi. El problema no és, l'alcalde, Adrià Lamelas, posava de manifest el mateix el juliol de l'any passat.

El síndic va vincular aquesta realitat amb situacions de vulnerabilitat, famílies amb dificultats econòmiques i persones que necessiten acompanyament dels serveis municipals.

Segons es va exposar durant el debat de la memòria, les incidències vinculades a l’habitatge han passat de 4 a 11 respecte a l’any anterior. Ho va exposar la regidora d'ERC, Jennifer Pérez, que va manifestar que "hi ha molta vulnerabilitat darrere de totes aquestes consultes, possibles desnonaments o llançaments que es poden executar en breu i en tot cas això deixa palès una cosa molt clara que a Lloret el problema principal que tenim és la falta d'habitatge digne i per tant crec que hem de ser conscients i treballar tots en aquesta línia per tal que l'any que ve hi hagi menys sol·licituds o menys incidències".

Silenci administratiu i retards

La memòria de la sindicatura també posa el focus en un altre problema de fons: la relació entre l’Ajuntament i la ciutadania. El síndic va insistir que moltes queixes no neixen tant de la resolució final d’un expedient, sinó del silenci, els retards i la dificultat per obtenir una resposta. «La ciutadania no només demana solucions, demana sentir-se escoltada, respectada i informada», va afirmar.

Durant l’últim exercici, la sindicatura va atendre 520 consultes i va tramitar 123 queixes. D’aquests expedients, 95 es van resoldre mitjançant la intermediació, una dada que el síndic va presentar com a mostra de la importància de la mediació abans d’arribar a formular recomanacions formals a l’Ajuntament.

Tejero va remarcar que la bona administració no consisteix només a complir la llei, sinó també a oferir un servei públic proper, transparent i comprensible. En aquest sentit, va lamentar la sensació de desigualtat que es genera quan un ciutadà té conseqüències immediates si presenta un tràmit fora de termini, mentre que quan és l’administració qui supera els terminis «no passa res».

Més enllà de l’habitatge, l’informe també recull queixes relacionades amb la inseguretat, la manca de manteniment de la via pública, l’incivisme, els residus i la contaminació acústica i lumínica. El síndic va advertir que Lloret és un municipi actiu i amb una forta activitat econòmica, però va reclamar trobar l’equilibri entre l’oci, el descans veïnal i el dret a la salut.

L'oposició demana acció

Els grups de l’oposició van aprofitar el debat per reclamar al govern municipal mesures concretes per reduir els retards, millorar els terminis de resposta i fer un seguiment públic de les recomanacions del síndic. També van demanar que la memòria no quedi només com un tràmit anual, sinó que serveixi com a full de ruta per corregir les mancances detectades en el funcionament de l’Ajuntament.

Des de Sumem Lloret, Lara Torres, va manifestar que "la memòria diu textualment que el principal problema ja no és les resolucions i expedients, com explicava, sinó el principal problema és el silenci de l'administració. Els retards, la dificultat d'obtenir una resposta i la sensació que a darrere no hi ha ningú".

Albert Robert, de Tots per Lloret, per la seva banda, va afegir que "les seves recomanacions no poden quedar arxivades dins d'una memòria anual, han de traduir-se en decisions, en canvis organitzatius i en una voluntat real de millorar el servei públic". "El silenci administratiu també és una forma de resposta, probablement la pitjor de totes", va dir.

Des de Junts, Carles Clos, entre altres aportacions va remarcar que hi ha mancances en neteja, manteniment o seguretat i que l'informe ho evidencia i que el govern mereixia una major "estirada d'orelles".

Des de Vox, la regidora José Hernando, va manifestar-se en el mateix sentit que la majoria, reclamant que l'administració estigui al servei dels veïns.

Des del Govern, la regidora Vereda López, va evidenciar que davant cada queixa hi ha un ciutadà que vol ser escoltat. Va constatar que "evidentment, és evident que hem de continuar treballant per ser més àgils, reduir els terminis de resposta, però també és just reconèixer el gran volum de feina que assumeixen cada dia i la qualitat amb què, en la immensa majoria dels casos, atenen a la ciutadania"

El síndic, per la seva banda, va defensar que la seva funció no és buscar la confrontació, sinó construir ponts i detectar oportunitats de millora.

Subscriu-te per seguir llegint