Lloret avança en la gestió de la nova residència municipal amb debat sobre el dèficit i la gestió

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha fet un nou pas per posar en marxa la nova residència municipal per a gent gran, un equipament llargament reivindicat que ja està construït i que ara entra en la fase clau per definir-ne la gestió. Durant el darrer ple del juny va debatre la fórmula per activar el servei i va situar com a opció principal la gestió directa mitjançant un encàrrec a l'empresa pública especialitzada en serveis socials SUMAR.

El regidor de Territori i Sostenibilitat, Alejandro Pérez, va posar de manifest que una residència "no és només un edifici: és tranquil·litat per a les famílies, és dignitat per a les persones grans, és ocupació qualificada i és reforçar l’estat del benestar des del municipalisme". Per això, va demanar el suport dels grups perquè "és un projecte que va molt més enllà de les sigles polítiques; és una infraestructura que marcarà el futur social de Lloret".

El punt es va aprovar amb l'abstenció dels regidors d'ERC i Comuns, el vot en contra de Sumem Lloret i el vot favorable de la resta de formacions.

La proposta va posar sobre la taula el debat del cost que pot tenir el funcionament de l’equipament per a les arques municipals. Durant la sessió es van mostrar diversos escenaris econòmics, tots ells amb dèficit, i els grups van reclamar que es continuï treballant per reduir l’impacte anual que haurà d’assumir l’Ajuntament.

La nova residència disposarà de 136 places residencials, repartides en quatre plantes amb 34 usuaris cadascuna, i també de 20 places de centre de dia. Es tracta d’un salt important respecte a l’oferta actual del municipi, que compta amb la residència Nicolau Font, amb 24 places, i un equipament sociosanitari amb 63 places.

Un dels punts centrals del debat va ser també el model de gestió. Segons es va exposar al ple, la proposta passa per establir la gestió directa del servei a través d’un encàrrec a mitjà propi a SUMAR, tot i que l’encàrrec concret encara s’haurà d’acordar més endavant en una nova resolució plenària. Alguns grups van considerar que s’haurien d’haver comparat més alternatives i escenaris de gestió abans de prendre una decisió definitiva.

En el debat referent al cost del servei es va recordar que els primers càlculs situaven el dèficit en uns 115.000 euros anuals, una xifra que va arribar a enfilar-se fins als 522.000 euros després d’incorporar millores salarials i de personal. Amb nous ajustos en consums, alimentació, bugaderia i organització dels recursos humans, el desequilibri s’hauria reduït fins als 237.000 euros, tot i que en la sessió també es va apuntar que les últimes xifres situarien el dèficit de gestió al voltant dels 122.000 euros.

Diversos grups van reclamar al govern municipal que continuï negociant i buscant fórmules per reduir aquest cost.

El regidor de Lloret en Comú, Frederic Guich, va plantejar qüestions com el fet que Lloret ha assumit el cost, haurà d'assumir el dèficit i la Generalitat gaudirà de les places. Va apuntar la necessitat de control de la gsetió de les condicions laborals dels treballadors.

Lara Torres, de Sumem Lloret, va manifestar que es votava el servei de gestió d'un dels serveis més importants per al municipi per als propers vint anys i va considerar que no s'han valorat altres alternatives en la gestió com la directa des de l'Ajuntament.

Des d'ERC, Jennifer Pérez, va concloure que s'abstenien per responsabilitat, però que volen que el projecte creixi bé, amb garanties, amb transparència i amb el compromís econòmic clar per a l'Ajuntament i la ciutadania.

Per part de Tots per Lloret, el regidor Jordi Sais, va manifestar que estava d'acord amb alguns dubtes plantejats però va assenyalar que "tenim un edifici construït, una despesa realitzada i s'ha de dotar de gestió i de servei l'edifici" i treballar per reduir el dèficit. I va apuntar que hi havia temps per plantejar una altra gestió.

Des de Junts Lloret, Jordi Martínez, va recordar la feina feta d'altres governs municipals. "Un servei essencial", va dir, "la manca de places residencials per a gent gran". Va recordar la necessitat de poder disposar de places a tocar d'on viuen els residents.

Inversió de sis milions

Malgrat les crítiques, els grups van coincidir en la necessitat de no bloquejar l’obertura de l’equipament. Diverses intervencions van remarcar que Lloret ja ha fet una inversió important en la construcció de la residència, superior als sis milions d’euros, i que ara cal donar contingut i servei a un edifici que ha de respondre a la manca de places per a la gent gran.

El debat també va servir per reivindicar la importància social del projecte. Els grups van recordar que moltes famílies de Lloret s’han vist obligades durant anys a portar els seus familiars a residències d’altres municipis per la manca de places disponibles. La nova residència vol donar resposta a aquesta necessitat i garantir que les persones grans puguin continuar vivint a prop del seu entorn familiar i social.

L'edifici ha estat construït, excepte la planta baixa que és formigó, amb fusta per part de l'empresa Actia. Es van construir els mòduls a la seu del'empresa i transportats a Lloret.

Subscriu-te per seguir llegint