Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Beques educatives, golf accessible i biodiversitat: el llegat social de Camiral abans de la Ryder Cup

Camiral comença a preparar-se per a la Ryder Cup 2031 i assenyala que "per acollir el torneig a les actuals instal·lacions s'han de fer modificacions molt importants o estudiar possibles ampliacions"

La visita d'un centre educatiu a les instal·lacions.

La visita d'un centre educatiu a les instal·lacions. / Camiral

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Meritxell Comas

Meritxell Comas

Caldes de Malavella

Camiral ha posat en marxa una fundació amb la voluntat que la seva implantació al territori tingui un retorn social i ambiental que vagi més enllà de l’activitat econòmica generada pel resort. La Fundació Camiral concentrarà inicialment la seva actuació als municipis de Caldes de Malavella, Sils i Vilobí d’Onyar i treballarà en quatre àmbits: l’educació, l’accés a l’ocupació, l’esport i la biodiversitat.

La iniciativa es va començar a tramitar l’any 2024 i va quedar constituïda formalment el setembre del 2025. El conseller delegat de Camiral i president de la fundació, David Plana, explica que "volíem generar un impacte positiu per a la comunitat i que els veïns de Caldes de Malavella, Sils i Vilobí d’Onyar tinguessin un retorn que no fos estrictament l’econòmic".

Una de les principals potes del projecte és la col·laboració amb la Fundació Impulsa, que beca i acompanya joves en situació de vulnerabilitat social i econòmica perquè puguin cursar estudis de Formació Professional. En aquest sentit, la Fundació Camiral hi destinarà una aportació econòmica de 137.000 euros. Aquest import permetrà cobrir els costos de les beques, garantint no només el suport econòmic als estudiants sinó també l'acompanyament integral.

El programa es va iniciar el curs 2025-2026 amb sis estudiants dels tres municipis. Segons Plana, la previsió és ampliar progressivament el nombre de beneficiaris. "Aquest any donarem vuit beques i el següent, deu", assenyala. Les beques estan valorades en 3.800 euros anuals per alumne i inclouen, a més del suport econòmic, un ordinador, formació, seguiment psicopedagògic i l’acompanyament d’una persona mentora. Precisament, professionals de Camiral també participen en aquesta tasca de mentoria. Plana explica que la preocupació inicial era donar continuïtat formativa als joves que acaben l’educació obligatòria i tenen dificultats per continuar estudiant o incorporar-se al mercat laboral. "Vèiem joves d’entre 16 i 18 anys que acabaven l’educació obligatòria i als quals els costava trobar feina o allargar els estudis", assenyala.

Un altre dels objectius del projecte és apropar el golf als infants i joves de l’entorn per fer-lo més accessible. Cinc escoles de Caldes de Malavella, Sils i Vilobí d’Onyar han participat en jornades a les instal·lacions de Camiral, on els alumnes han pogut descobrir el golf i participar en tallers de sostenibilitat. En total, hi han passat 364 alumnes i 76 s’han apuntat posteriorment a classes gratuïtes per endinsar-se en aquest esport, impartides pels professors de la PGA National Golf Academy. L’interès generat ha superat les expectatives de Plana. "Ha estat una sorpresa; penses que tothom voldrà fer futbol o bàsquet però, quan facilites l’accés al golf, hi ha molts infants i joves que hi estan interessats", celebra. La iniciativa també vol donar-los a conèixer possibles sortides laborals relacionades amb el golf, el turisme i l’hospitalitat.

El tercer gran eix de la fundació és la conservació de la biodiversitat. Camiral treballa des de fa 15 anys amb un biòleg per inventariar la fauna del recinte i establir mesures de protecció. Actualment, s’hi han identificat prop de 150 espècies, entre les quals hi ha la llúdriga, l’anguila europea, la salamandra de foc i l’òliba, juntament amb nombrosos invertebrats i plantes. Una tercera part, però, són aus. També s’hi instal·len caixes niu i es retiren espècies invasores, com tortugues americanes, visons americans o coipús. "Vam veure que el golf es convertia en una reserva de fauna perquè hi ha aigua, llacs d’acumulació i poca densitat, i volíem assegurar que això es perpetués", explica el conseller delegat. Ara, la voluntat de la fundació és traslladar fora de les seves instal·lacions els coneixements adquirits. "Volem implantar aquestes experiències a les escoles i ajudar en projectes de biodiversitat fora de Camiral, perquè és un àmbit en el qual ens sentim còmodes i creiem que es poden fer més coses", afegeix.

Menys consum d’aigua

El reg dels camps es fa "íntegrament" amb aigua regenerada, provinent d’una depuradora pròpia i de la de Caldes. A més, des de fa dos anys, Camiral ha aplicat canvis per reduir el consum d'aigua. Entre les mesures hi ha la substitució de la gespa per una varietat de clima més càlid que necessita "molta menys aigua" i el redisseny dels carrers ('fairways') del camp de golf per reduir la superfície de reg. Segons Plana, aquestes actuacions han permès reduir el consum d’aigua "en més d’un 35%".

La substitució de la gespa.

Els treballs de substitució de la gespa. / Camiral

Més espai per a la Ryder Cup 2031

La constitució de la fundació coincideix amb els primers preparatius per acollir la Ryder Cup 2031. En aquest sentit, Camiral ja treballa en qüestions com els transports i les necessitats d’espai que planteja la competició. "Per acollir el torneig a les actuals instal·lacions s'han de fer modificacions molt importants o estudiar possibles ampliacions", assenyala el conseller delegat. Camiral ja ho està estudiant amb la Generalitat, però Plana detalla que "encara no s’ha pres cap decisió".

Més enllà de la setmana de competició, Camiral vol que la Ryder Cup deixi infraestructures i un llegat que perduri al territori. "Tothom vol que surti bé i que tingui un llegat que no sigui només el de la Ryder Cup", sosté Plana. El propòsit és que les instal·lacions es converteixin després en un referent internacional. "Durant una setmana sortirem al món, però el que volem és que Camiral es converteixi en un lloc de pelegrinatge per als golfistes", afegeix.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents