Recuperen una planta aquàtica que es va extingir de l'estany de Sils als anys 90

La Fundació Emys i el Viver Tres Turons han aconseguit reproduir més de 200 exemplars d’agret (Marsilea quadrifolia), una planta aquàtica que havia estat present a l’estany de Sils però que hi està extingida des dels anys noranta. L’èxit d’aquesta primera fase permet preparar-ne ara la reintroducció, que es farà de manera gradual i començarà per les basses perifèriques abans d’intentar establir-la novament a la llacuna principal.

L’agret és una falguera aquàtica d’aspecte similar a un trèvol de quatre fulles i té un paper ecològic rellevant en els ecosistemes humits. Fins a la dècada dels noranta tenia poblacions en diversos punts de Catalunya, entre els quals l’estany de Sils, el Baix Empordà i el delta de l’Ebre, però va anar desapareixent arran de la degradació de les zones humides, la intensificació agrària i l’expansió urbana.

En el cas de Sils, la Fundació Emys també assenyala com a factors determinants l’elevada càrrega orgànica de l’aigua i la presència d’espècies exòtiques invasores. Aquestes espècies enterboleixen l’aigua, redueixen l’entrada de llum i dificulten el desenvolupament de la planta.

La primera fase del projecte s’ha centrat a determinar quines són les condicions que necessita l’espècie i a assegurar-ne la reproducció en un entorn controlat. Els responsables del projecte van recollir propàguls i esqueixos a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre seguint el protocol del Jardí Botànic de València.

A partir de 20 esqueixos inicials, s’han aconseguit més de 200 nous exemplars, gràcies a la capacitat de regeneració vegetativa del rizoma de la planta. La xifra supera en un 33% l’objectiu inicial, fixat en 150 plantes.

Paral·lelament, s’han fet proves amb quatre combinacions diferents d’aigua i substrat, utilitzant aigua del Viver Tres Turons i de l’estany de Sils i llot procedent tant del viver, al Vallès, com de Sils. Els primers resultats indiquen que l’agret necessita força llum, aigües poc profundes, una concentració intermèdia de nutrients i un substrat orgànic ric.

«A més d’obtenir prou exemplars per a la reintroducció, hem fet assajos agronòmics que ens donen moltes pistes sobre els seus requeriments ecològics», explica Carles Palau, biòleg del Viver Tres Turons, que destaca que aquestes dades serien molt més difícils d’obtenir directament sobre el terreny.

Les basses perifèriques, primer pas

Les proves també han constatat que la combinació d’aigua de Sils amb llot de la llacuna principal permet el creixement de la planta, però amb resultats inferiors als de les altres combinacions. Els responsables del projecte consideren que aquesta dada evidencia que encara cal continuar millorant la qualitat ambiental de la llacuna.

Per aquest motiu, la reintroducció, prevista per a l’any vinent, es farà de forma sectoritzada. Les primeres plantes s’introduiran prioritàriament en diverses basses temporànies i permanents situades a l’entorn de l’estany, on la qualitat de l’aigua és considerada més adequada i no hi ha la mateixa pressió de fauna invasora.

Aquestes basses disposaran de tancats de protecció per evitar l’impacte d’animals salvatges com el senglar i funcionaran com un reservori de la nova població. Si les condicions de la llacuna principal milloren, s’hi podran anar traslladant exemplars progressivament.

En cas que l’evolució de la qualitat de l’aigua no sigui suficient, les basses perifèriques es mantindran com el principal espai d’establiment de l’espècie. «Disposar de les basses perifèriques com a alternativa ens permet assegurar la continuïtat de l’agret a Sils sense dependre exclusivament del ritme de millora de la llacuna principal», assenyala Ona Font, responsable de l’àrea de conservació de la Fundació Emys.

L’actuació forma part del projecte Ordenació i conservació dels espais PEIN de la plana de la Selva, finançat per la Generalitat a través del Fons de Patrimoni Natural.