Antonio Santos és il·lustrador de molts dels llibres de narrativa de Nórdica. A més, ha escrit i dibuixat la faula animalera «Pancho», sobre un elefant bebè que es fica en problemes perquè li agrada un tros de tela que vesteixen els humans
Amb un cognom així, un està predestinat a ser bona persona?
Així hauria de ser. Però no ho sé, perquè a la meva família hi ha hagut de tot, i duien aquest cognom.
És dels que van plorar amb Dumbo?
Per descomptat que vaig plorar, amb Dumbo. Em va colpejar de ple.
I amb «Pancho» intenta refer-se d’aquell cop?
Amb «Pancho» el que volia era passar comptes amb els nens. Almenys en la primera part. Després, un amic em va dir que el final era terrorífic. Així que vaig escriure la segona part, fent una mica de bondat.
Amb els nens sempre s’han de passar comptes?
No, home. Jo amb els nens m’ho passo molt bé, solc fer tallers amb ells, i el que faig és convertir-me en un nen més. A vegades em faig tant nen, tant nen, que no entenen el meu sentit de l’humor i els semblo una mica retardadet.
Pancho és nom revolucionari.
Per Pancho Villa, ho diu? Sí, però revolucionari de tràgic final, el pobre.
El seu Pancho és revolucionari?
No és revolucionari, el meu Pancho és un ésser a qui li passen coses que solen passar als éssers humans.
Pobret.
I a qui el seu pare, al final, li dóna una lliçó important, que els humans només aprenem quan ja som molt grans.
Expliqui’ns aquesta lliçó, així l’aprendrem abans.
La lliçó és que sovint donem importància a coses que no en tenen. I que en canvi estem envoltats de coses realment importants, però les tenim tan a l’abast de la mà que ni ens n’adonem.
Parafrasejant el clàssic: com més coneix els homes, més estima els animals?
Això per descomptat. Tinc gos i tinc gats. I fins i tot els gats són molt millor que els éssers humans. Ja ho explicava Cervantes, que va haver de recórrer a un gos perquè cap estrat humà tenia categoria per a una novel·la picaresca. Així va sortir «El coloquio de los perros».
Els nens entenen millor els dibuixos?
Els entenen d’una altra manera. Els entenen a la seva manera. Els nens estan més a prop de representacions de la realitat com ara la jeràrquica, sovint molt més descriptiva que d’altres tipus.
És dels que amb un sis i un quatre fan un retrat?
És que jo només faig retrats amb un sis i un quatre. Sóc molt mal dibuixant, això del sis i el quatre es va inventar per a gent com jo.
Va al zoo a inspirar-se pels seus dibuixos i relats?
El zoo sempre m’ha agradat molt, i també el circ amb animals. Potser no són els llocs ideals per a ells, i probablement els que els volen suprimir, tingui raó. Ara, també és cert que molts defensors d’animals tenen gos al pis, que és una crueltat. Cap animal ha nascut per regular el seu pipí o caca a la conveniència dels horaris laborals del seu amo.
Realment un circ sense animals, és menys circ.
Es salven poques coses, d‘un circ sense animals. Potser els pallassos, que s’han independitzat molt.
Què li donen els animals?
Sempre m’han agradat tots els animals. He sigut sempre molt animaler, he tingut ocells de tota mena, m’agraden les ciències naturals,la zoologia, tot el que és la natura m’apassiona.
M’he fixat que es considera animaler, no animalista.
Moltes vegades els animalistes tenen una visió de la realitat, una mica curta. Per exemple, jo no sóc partidari de les corrides de toros, però si desapareixen, es deixarà de criar el toro de lídia. El seu hàbitat actual, que és refugi de molts altres animals, també desapareixerà, perquè els propietaris de deveses destinaran els terrenys a altres usos, potser agrícoles. Això són coses que s’han de pensar. Per no esmentar la mateixa desaparició del toro, un animal bellíssim. Si no hi ha corrides i no hi ha zoos, el toro es veurà només en algun museu, i dissecat.
