«Em xoca que creguin que la causa catalana és verge i pura»

A vostè també l’han indultat? 

A mi m’ha indultat la meva dona, i perquè no tenia altre remei.

No com als nostres presos.

No existeixen situacions pures. El que trobo xocant de l’independentisme és que es creguin que la causa catalana és pura, impol·luta, verge. No hi ha una sola causa verge, avui en dia. I menys entre el nacionalisme, només ha de repassar la història del nacionalisme a Europa. I en canvi, continuen amb aquesta idea d’una bombolla perfecta.

Com s’explica?

Potser no s’han mirat al mirall. Perquè si en Cuixart es veiés fent aquells salts que fa, amb aquesta cara de troglodita que té, potser s’adonaria d‘algun matís. Que la vida consisteix a matisar.

Quant li haurien de pagar perquè digués «niños, niñas y niñes». 

Potser sóc banal, però acceptaria dir una cosa així. Com tampoc acceptaria dir «Visca Catalunya lliure».

Miri quina senyora, allà. És conscient que aviat mirar-li el cul serà delicte?

Sí, però m’agradava més quan era pecat. Hem arribat a un punt que la correcció política en el tema sexual, és il·limitada. És impressionant com el nou feminisme -perquè n’hi havia un altre de més racional- ha entrat a cent per hora. Recordo el cas d’aquella noia una mica eixelebrada, la Juana Rivas, totes les places d’Espanya estaven plenes de dones a favor seu, com si el jutge italià no sabés el que feia. Se n’ha sentit a parlar més?

Ara en demanen l’indult, també.

Ah, veu?

Acabarem enyorant en Pujol, a Catalunya?.

Les societats que enyoren, són una mica malaltisses. En Pujol era una barreja de milhomes -com li deia en Pla- i gestualitat de Capri. Per uns, era un gran president perquè sabia alemany, i pels altres era bon president perquè s’assemblava a en Capri. Això és irrepetible, no hi haurà un altre Pujol en molts anys. Per sort.

Va aconseguir estar més de dues dècades al poder. 

A causa del desconeixement de què és l‘estat, en alguns sectors de la societat catalana hi ha una certa tendència a apreciar l’home fort. I aquest home fort a Catalunya era Pujol, el que la gent necessita tenir.

Potser els catalans volem un amo més que un president?

Podria ser molt bé. Sobretot entre els intel·lectuals d’esquerres, tenir un amo és una cosa indispensable.

Què li diria a en Puigdemont si ara passés per aquí?

No li diria res. No tinc res a dir-li ni en contra nio a favor, és com si passa un pastor amb les ovelles, de camí a la muntanya. En aquesta generació d’independentistes hi ha alguna cosa de rupestre. En Puigdemont és una cosa grotesca.

Mira TV3?

No.

Com és això? 

No m’agrada que en vulguin enganyar.

Què cal fer amb TV3?

Crec que no quedarà més remei que tancar-la. Hi ha molt bons professionals, però el pressupost és insostenible. Que facin una TV d’informatius, programes de debat cultura... Encara que perdin audiència, almenys que no perdin la dignitat.

Posarà diners a la caixa de resistència, per les multes del Tribunal de Comptes?

Si veig que tots els catalans que volen la independència, posen un euro cadascú, jo també posaré. Però abans han de posar tots.

Per què és pejoratiu dir «règim del 78»?

Per edat, vaig viure la transició, i era apassionant. Aquella fotografia de la inauguració del Parlament, amb Carrillo, la Pasionaria i Blas Piñar... si això no és important, ja m’explicarà. Jo li dono molta importància, a la transició. Jo crec en una Espanya on hi caben carlistes, liberals, l’Institución Libre de Enseñanza, l’Opus... tots. Això és Espanya.

Què tenien aquells polítics que no tenen els d’ara?

Cert sentit moral de les coses.