La Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la UdG, que dirigeix Maria Rosa Terradellas, vol contribuir al benestar de la societat. Entre els actes que organitza, a més de procurar per la integració de persones discapacitades, hi ha uns «Diàlegs» pels quals han passat el doctor Brugada, Josep Roca, Anton Costas, Federico Mayor Zaragoza i altres
Vostè és solidària?
Jo crec que sí.
Acaba de venir un pidolaire i cap dels dos hem donat res.
En això, a vegades hi ha altres coses darrere. La solidaritat no només és donar, és promoure les capacitats dels altres perquè puguin arribar a les competències de tothom, perquè ningú quedi enrere. I aquest és un dels eixos de la Càtedra. La solidaritat es pot expressar col·laborant amb ONGs, amb empreses... Però també promovent el discurs de la solidaritat.
Exemples, exemples.
En un dels Diàlegs vam presentar l’ONG Valentes i Acompanyades, perquè la gent entengués què passa amb els matrimonis forçats, que aquí també n’hi ha. El que fem, és explicar situacions. Ser solidari és també explicar què els passa als discapacitats.
Què els passa?
Els problemes que tenen si un cotxe aparca en un pas de vianants. O si l’amo no cull la tifa del gos, i després la trepitja una cadira de rodes. Ser solidari és també generar consciència.
I la gent que no està en una càtedra, què podem fer, a banda de recollir les tifes dels gossos?
Per ser solidari, el primer és ser respectuós amb tothom. És deixar de pensar en un mateix i pensar en el col·lectiu. Un exemple és el de vacunar-se o no: no pots pensar només en tu. Es tracta de co-crear tots junts. Passar de l’egosistema a l’ecosistema. El desenvolupament sostenible no es pot aconseguir individualment, hem de treballar tots junts.
La gent tendeix a pensar només en si mateixa?
Una part de la gent és molt individualista, però crec que les coses estan canviant.
Optimista la veig.
Sempre. I confio molt en la gent.
Quins disgustos es deu endur.
Intento mirar sempre cap on podem anar. A la Càtedra som 25 persones, i sempre dic que ens hem contaminat mútuament, en el sentit que hem après uns dels altres. Cal sortir del teu punt de vista i generar un punt de vista conjunt. Crec en el col·lectiu. Avui en dia, sols no som res. A m és, treballar amb altres, genera canvis en el propi pensament. Com ara, que tothom es fica amb els joves...
Digui-ho clarament: se’ls està criminalitzant.
Hi ha joves de tota mena, igual com de gent gran. És cert que els joves tenen molta necessitat de sortir, però també hi ha molts joves molt conscients. Han estat tancats durant la pandèmia i han sigut molt responsables. A classe compleixen les normes estrictament, no mouen la cadira ni un centímetre. A vegades s’obliden de les coses? Doncs igual que nosaltres. D’alguna manera, s’està estigmatitzant els joves.
Responsabilitat social és simplement dir «tots, totes i totis»?
(Riallada) No, home.
A vegades ho sembla.
Responsabilitat social és molt més. És evident que les qüestions de gènere s’han d’incorporar, homes i dones hem d’estar en igualtat de drets. I de deures, per descomptat. I s’han d’erradicar molts estereotips de gènere, molts dels quals comencen de ben petits. Hi ha nens de tres anys que ja parlen amb estereotips de gènere.
Si que es complicat, això de ser socialment responsable...
Responsabilitat social vol dir sostenibilitat, gènere, bona governança, transparència, fer les coses bé i anar més enllà del que marca la llei. Fer més coses de les que estem obligats, això és ser responsable socialment.
Tot això no es podria resumir en paraules més antigues i senzilles com: seny i educació?
Segurament sí. I compromís. Ser una persona compromesa amb la societat i amb què les coses puguin millorar. El compromís és importantíssim.
