El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com investigats per a setembre el conseller d'empresa, Roger Torrent, i els tres membres de JxCat i ERC de la Mesa que va presidir al Parlament, per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.
En un acte, la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret cita a declarar el proper 15 de setembre a Torrent i als també investigats Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, de JxCat, i a Adriana Delgado, d'ERC, contra els qui la Fiscalia es va querellar per desobeir el Constitucional en tramitar resolucions a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació i per reprovar la monarquia.
A més de citar els investigats, la jutge acorda en el seu acte fixar una fiança de 10.000 euros a Vox perquè el partit pugui exercir l'acusació popular en la causa.
La investigació deriva de la querella que la Fiscalia va presentar al març passat contra Torrent i els membres independentistes de la Mesa, per tramitar resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia malgrat que el Constitucional els havia advertit del seu deure impedir qualsevol iniciativa que suposés desenvolupar la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.
Segons la Fiscalia, Torrent i la resta de diputats de la Taula de JxCat i ERC van donar llum verda a la tramitació de les resolucions en qüestió, malgrat haver estat advertits de la seva il·legalitat per part del secretari general de la càmera i ser consents que el Constitucional ho havia prohibit.
En concret, segons la Fiscalia, el 10 i el 16 d'octubre de 2019 el Constitucional va comunicar personalment a Torrent i als membres de la Mesa dues providències en què els notificava personalment "el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària" que suposés "ignorar o eludir" la suspensió de la resolució de ruptura del 9N.
Malgrat això, manté la querella, Torrent, el llavors vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa, i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, van tramitar una resolució presentada el 22 d'octubre de 2019 pels grups de JxCat, ERC i CUP que el Parlament reiterava, "tantes vegades com ho vulguin els diputats (...), la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític".
Aquesta mateixa resolució també incloïa un punt en el qual el Parlament manifestava que "reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia".
La Fiscalia sosté que els querellats van desestimar el 29 d'octubre del 2019 les peticions de reconsideració plantejades per l'oposició i van tramitar la resolució amb aquests dos punts, que es van votar i van aprovar en el ple del Parlament del 26 de novembre, amb una esmena posterior en què "es rebutjava expressament" la suspensió acordada pel Constitucional.
El ministeri públic també veu desobediència en la tramitació d'una altra resolució d'octubre de 2019, per part de la secretària quarta de la Mesa Adriana Delgado, que la CUP va presentar perquè el Parlament expressés la seva voluntat d'"exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català".
La resolució va ser finalment sotmesa a votació i aprovada pel ple, encara que l'11 de febrer de 2020 el Constitucional va estimar un incident d'execució promogut pel Govern central, la va anul·lar i va deduir testimoni contra Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado, la qual cosa va donar peu al fet que la Fiscalia es querellés contra ells. EFE
rg/pll
