El Col·legi de Periodistes de Girona lliura avui la Mosca del Col·legi 2020 a Jordi Xargayó, director -recentment jubilat- durant 23 anys de Diari de Girona, i 46 en total en l’ofici de periodista

Això són molts anys.

Tants, que fins i tot un dia, l’any 1986, vaig sortir de l’estadi del Girona protegit per la Policia Nacional.

Com el Butanito al Bernabeu.

Un grup d’aficionats es va ficar amb l’àrbitre i a cap d’una estona demanaven el meu cap, dient que jo escrivia contra el Girona. Si vol, li dono un altre titular.

Ja que hi som...

L’any 1979, en Jordi Bosch i jo vam anar a menjar un arròs a Amer, i a la tarda vam passar per la pastisseria Puigdemont, a fitxar el noi de la casa com a corresponsal de Los Sitios.

O sigui, que un pot començar de periodista en aquest diari i acabar de president i d’exiliat VIP? 

No és el meu cas, i em penso que tampoc serà el de vostè. De tota manera, com exili preferiria Suïssa, com la Rovira i la Gabriel. Una viu dels diners dels catalans i l’altra s’ha col·locat en una mena de macroimmobiliària.

L’he vist venir en bus. Tan malament es paga en el periodisme?

Sempre ha sigut una professió mal pagada.

En Pedro J. té cotxe i xofer.

Ell és una excepció. A més, sóc un gran defensor del transport públic. El problema és que en aquest país no funciona.

O sigui que no li han posat mai una dona d’esquer per gravar-lo en acció?

Mai. No arribo al nivell de Pedro J. Que per cert, és un gran periodista.

Què troba a faltar, del diari?

Res. Estic molt tranquil, ara.

Ni el poder absolut? 

Mai m’ha agradat el poder. Un director, dirigeix, indica. Sempre m’ha agradat més que em manin, que manar.

És un mite, que el poder truca als directors de diari? 

No és cap mite, és lògic i normal. Tothom vol influir i pressionar. Però potser passa menys del que la gent pensa. A més, quan un no és pressionable, el deixen de trucar perquè saben que no serveix de res.

Com ha de ser la relació del periodisme amb el poder?

Distant. Però en molts casos no és així.

No ho dirà per TV3.

És que TV3 forma part del poder, n’és un element més. Sense TV3 i la seva propaganda, moltes coses que fa aquest govern no les faria. I és clar, la influència de TV3 es trasllada a molts mitjans que la tenen com a referència.

És vostè feixista i botifler?

Evidentment, en aquest país ho és qualsevol persona que no combregui amb els postulats independentistes.

Però té cognoms catalaníssims. On és l’anomalia?

Sempre m’ha agradat dur la contrària.

En marxar del diari va creure que li prenien una cosa seva, com la Ferrusola amb la Generalitat?

Sempre serà el meu diari, però no en el sentit de propietat. Aquí vaig començar a escriure quan tenia setze anys i hi he passat tota la vida. La propietat de la Ferrusola era una gran finca, era tot Catalunya.

La premsa ja pixela pits a la platja. Vol dir que en llibertat anem endavant?

En llibertat d’expressió hi ha retrocés, tornem a certs controls que no recordo des de la Sección Femenina.

Ara qui censura és l’esquerra?

Fer això no és d’esquerres. L’esquerra sempre ha defensat les llibertats, i en especial les individuals. No imposa.

No ha estat mai temptat de posar en la darrera pàgina una senyoreta lleugera de roba?

No crec que sigui el lloc, i això que alguns diaris ho feien. La darrera pàgina ja queda servida amb les entrevistes del senyor Soler. A vegades queda prou pornogràfica.

Pot anar bé el periodisme, si a les redaccions ja ni es fuma ni es beu?

Mmm... no té a veure amb la qualitat, però els que hem conegut les redaccions clàssiques, no ens acaba d’agradar com són ara. La redacció ha de tenir cert ambient. Ja no hi ha ni el soroll de les màquines d’escriure!

Què aconsella a un periodista que comença?

Que tingui vocació. Si vol guanyar diners, que es busqui una altra feina.