L’advocat gironí Àngel Alcalde, antic propietari de la plaça de toros de Girona (quan n’hi havia), va aconseguir la primera sentència a tot Espanya que obligava una asseguradora a compensar una empresa pel temps que aquesta va haver de tancar a causa de la pandèmia 

El millor Alcalde, el rei? 

Sempre! O també el de Zalamea, ja sap, el que diu: «Al Rey, la hacienda y la vida se ha de dar, pero el honor es patrimonio del alma, y el alma sólo es de Dios». Però això és per als creients.

Troba a faltar les corrides?

Home, són coses de la teva infància. Vaig créixer amb el tema dels toros, era el nostre dia a dia. Els de la Devesa érem una república independent. Tota infantesa és maca, però érem una mica salvatges: anàvem a matar rates a les escombraries.

Ser el primer advocat que aconsegueix que una asseguradora indemnitzi pel tancament de la pandèmia, és una faena de dues orelles i cua?

I fins i tot de pota, que es donava com a premi a començament del segle passat. Ha sigut bestial. Com un tsunami. Ara estem pendents de les noves sentències i, sobretot, de la primera que surti del Suprem, que també serà meva i establirà jurisprudència major. Mentrestant, les companyies d’assegurances van fent publicitat en contra d’aquestes sentències. Per defensar-se del que els arriba.

Però encara són poques. 

Perquè els jutges de primera instància són reticents, no estan per la feina de condemnar les companyies. M’acaben d’assignar un judici d’aquests pel 18 d’octubre de l’any vinent. És una vergonya, estan nedant i guardant la roba. No només a Catalunya, també m’hi trobo a Utrera, a Madrid, a Múrcia...

L’Estat d’Alarma va ser inconstitucional. Va ser una corrida arreglada?

No ho crec. El TC ha dit que confinar-nos anava en contra de la norma, però: va ser necessari que ens confinessin? Jo crec que sí, la gent es moria a grapats. 

Vostè és el Miura de les asseguradores?

Hi ha miures que es toregen molt bé, són molt nobles. En un moment donat puc ser un Miura noble, però també puc tenir molta mala llet. Més aviat dec ser l‘enemic públic número u (riu).

No li fan pena els toros?

És un tema complicat, han nascut per això. Miri, això és com si un creu en Déu i l’altre no: per què coi hem de discutir, si no ens posarem d’acord? El mateix passa si un està a favor dels toros i l’altre en contra. Per què discutir?

Qui va donar la puntilla a les corrides a Catalunya? 

Hi va haver una onada en contra, promoguda pels animalistes, que ja no deixava que la gent creixés pensant lliurement. Després la Generalitat va prohibir-hi l’accés a menors de catorze anys. Al final, el TC va declarar il·legal tot això... però ja no hi havia places.

Les asseguradores ens toregen?

Ens toregen, i a sobre ho fan per lo baix. Ens toregen malament. Tothom que té un contracte d’assegurança i es troba amb qualsevol sinistre -a la llar, al cotxe...- sempre li aniran a buscar la lletra petita per tal de no pagar. Fan sempre el mateix. Totes. Totes. I això és perquè als contractes d’assegurances, no hi ha claredat, són opacs. No s’ha trobat amb cap cas, vostè?

No me’n parli, i ben recent.

Tothom té alguna experiència negativa amb una asseguradora.

El lloc de la plaça de toros de Girona l’ocupen els nous jutjats. Jutges i toros van de negre: quins fan més por?

Els que tenen banyes.

I aquests quins són? 

Si algun jutge en té, ja depèn d’ell. Però la por que fa un toro és incomparable.

Al final el procés va resultar ser un toro manso?

Era un manso amb una campana que feia molt soroll, però al final ningú l’ha seguit. Però si l’altre dia vaig sentir que Andalusia és el motor d’Espanya! Si havia sigut sempre Catalunya!

Això és sortir de l’entrevista per la porta grossa.

On és aquella Catalunya del 92, que era el puto amo? No sé si tot és conseqüència del procés, però fa pensar, que Andalusia sigui avui el motor d’Espanya. I Barcelona la ciutat amb més delinqüència. Què està passant? No sé de qui és la culpa, però Catalunya s’està degradant.