«Run Raven Run» del nord-americà Michael Rainin, que narra l’evolució de la música gitana romanesa, es va endur el premi al millor documental -exaequo amb «El greco», de Kiko Prada- en el Festival de Cinema de Girona, que es va celebrar la setmana passada
Es diu Rainin i viu a Califòrnia: és cert que mai plou al sud de Califòrnia?
És molt trist, però avui és pràcticament un desert.
Ja hi deu estar acostumat.
M’agrada el desert, perquè faig escalada, que és una de les meves aficions, al parc nacional de Josuah Tree. El desert és molt especial, amb aquell silenci.
Amb el canvi climàtic, aviat anirà sobrat de deserts.
A Malibú hi va haver fa tres anys un gran incendi, força amics meus es van quedar sense casa. És un problema greu, el canvi climàtic.
Què ha estat fent els darrers quatre anys, que no ha estrenat res?
He estat muntant i editant aquest film. Vaig anar a Romania fa quatre anys, on durant un mes vaig viure amb quatre clans musicals gitanos, en diferents zones del país. Després vaig tornar als Estats Units, on vaig haver de fer molta recerca i investigació de cara al muntatge definitiu, fins i tot amb viatges a Yale. El rodatge va durar un o dos mesos, però el procés total m‘ha costat quatre anys.
Quatre anys que pràcticament van coincidir amb el mandat de Trump...
Una època ben trista, certament. El problema és que va col·locar al Tribunal Suprem uns magistrats molt conservadors que hi tenen la majoria, amb la qual cosa els drets de les dones i altres avenços com el dret a l’avortament, corren perill. Fa una mica de por.
Per què corren, els corbs?
En la meva estada a Romania vaig conèixer un músic gitano en un petit poble. Em va explicar que fa segles, els nobles romanesos tenien músics gitanos pràcticament com esclaus, perquè els amenitzessin els àpats. Una d‘aquelles cançons antigues es diu «El cucut i el corb», que és un contrast entre el blanc i el negre. Als gitanos els deien corbs, perquè solien anar amb un barret negre i a més es dedicaven a agafar menjar d’on podien, com aquells ocells. Per això ara jo també porto barret negre (riu).
Es sent millor entre gitanos o entre la gent de Hollywood?
Fa uns dies estava en una festa a Malibú, amb gent de diners. Dues germanes, molt riques, em van preguntar què havia après dels gitanos. Els vaig respondre que la vida no és justa amb aquesta gent i aprenc d’ells emocionalment.
No em digui que no el van ensenyar a ballar!
M’agrada ballar bachata, això els gitanos romanesos no ho toquen gaire (riu). A més, mentre rodava, no podia ballar.
Els gitanos són una raça tan maltractada com els jueus però amb més mala imatge?
El gran problema dels gitanos és que no han tingut un gran líder. Ni tampoc un estat. Necessiten organitzar-se millor. Jo intento mostrar el vessant positiu dels gitanos. És evident que hi ha gitanos dolents, però igual que hi ha blancs o negres dolents. Els que vaig conèixer, em deixaven la millor habitació de la casa.
Sap que aquí el braç de gitano és un dolç?
De debò? Això no és gaire políticament correcte (riu). I és bo?
No s’ho pot imaginar.
Als Estats Units segurament li haurien fet canviar el nom, allà hi ha obsessió per netejar el passat, encara que sigui enderrocant estàtues.
