«Ningu vol tant el plaer, que el vulgui per a tota l’estona»

I si li dic que prefereixo la bona vida a la vida ona?

Pots ser un hedonista declarat, i això està molt bé, però com diu Sèneca, ningú vol tant el plaer, que el vulgui per a tota l’estona, perquè cansa, i alguns plaers causen molt mal. Sigui el que sigui que persegueixis, un cop ho aconsegueixis, si no tens una filosofia de vida que t’enriqueixi, passat un temps no ho valoraràs.

Gairebé m’ha convençut.

Un altre inconvenient és que la bona vida, la promesa del nostre temps, no és fàcilment assolible. En canvi, qualsevol persona pot aconseguir una vida bona.

Bona vida i vida bona són incompatibles?

Pots viure una bona vida, o el que molts considerarien així, vivint una vida bona. El que és incompatible és el concepte. Si cerques sempre el més luxós, ser el més reeixit i tenir el millor cos, viure d’excessos i experiències fugaces avantposant el plaer, aviat t’adones que per molt que el persegueixis sempre hi haurà més luxes, més èxits i majors excessos. És depriment. Després d’una meta en ve una altra, cerques un cim que no arriba. No es persegueix la bona vida, però sense voler pot ser que obtinguis el que enyora la majoria. Ara bé, algú que practiqui l’estoïcisme o el budisme no és esclau d’això. No ho persegueix. És lliure.

A l’orient saben viure millor que a occident? 

Tant a l’orient primer, com a occident després, es va posar el focus en com viure bé. Siddhartha primer i Sòcrates després es van fer preguntes similars en llocs molt diferents. No és qüestió d’on es viu millor, sinó quina filosofia de vida practiques. O potser no en practiques cap i actues com un vaixell a la deriva.

Com afronta un estoic com vostè la pandèmia que no s‘atura?

Les tragèdies són tragèdies per a l’estoic i per tothom. Pandèmies n’hi ha hagut tota la vida. També hi ha pandèmies que no són notícia com la depressió, l’ansietat o la solitud. La diferència està en com s’enfronta l’adversitat i on posa el focus cadascun. Molts l’hem fet invertint l’obstacle. Què depèn i què no depèn de tu? Com pots fer de l’adversitat virtut? 

Com?

La pandèmia ha estat dura per a tota la societat. Jo no sóc una excepció, vaig perdre el meu mentor. Les decisions són el fil amb què teixim el nostre futur i en la pandèmia jo vaig prendre moltes decisions que m’han fet créixer i han fet molt de bé al meu voltant. La filosofia és aliment per a l’ànima en aquests moments tan complicats. Ens permet eixamplar la ment.

Sèneca era ric. Així, qualsevol és estoic

La riquesa material no té res a veure amb ser estoic. Estoic pot ser Bill Gates si s‘ho proposa o la persona més humil de la ciutat. Sèneca era ric en calma i tranquil·litat mental. Si es refereix a riquesa material, a vegades va ser la persona més rica de l’imperi i altres vegades ho va perdre tot. Li diré un passatge seu que em sé de memòria: «Per a mi les riqueses, si es perden, no em llevaran més que a si mateixes [...] En tant em són indiferents, les riqueses són meves, mentre que, com et comportes, tu ets de les riqueses.»

Però els diners ajuden o no?

És un indiferent preferit, millor tenir-ne que no. Cal pagar factures i ajudar als qui ho necessiten. Per descomptat que ajuda, però per a algunes persones pot ser una maledicció. La major riquesa és ser autosuficient, física i mentalment, així mai et faltarà el necessari

És possible no deixar-se dominar pel desig de plaer? 

Desitjos en sentim tots, som humans, però una altra cosa és deixar-se dominar per ells. Qui en lloc de gestionar les seves emocions o instints es deixa portar per ells, no és millor que un animal. Hi ha plaers que causen molt dolor, a tu i als altres.

Com s’afronta Nadal... estoicament?

Essent conscients de l’immens regal que significa ser aquí, cosa que no molts poden dir. Som pols d’estrelles i nosaltres uns afortunats. Per Nadal i sempre. Nadal és un moment bonic si es vol veure així. El contrari a l’estoïcisme seria donar-lo tot per fet i no apreciar la bellesa o actuar egoistament.