Pepe Ribas, creador i director d’Ajoblanco, a més de referent cultural del darrer mig segle, inaugura demà la quinzena edició del festival Pepe Sales de Girona, amb una xerrada a La Mercè (20h)

Estic entrevistant a la contraportada algú que ha anat sempre a la contra? 

No, jo sempre he defensat els valors basats en l’humanisme llibertari. Si de cas, he anat a la contra de la gent que s‘aprofita de la democràcia parlamentària i no compleix allò per què han estat elegits.

Però tinc la sensació que la cultura oficial l’avorreix una mica.

Perquè en aquests moments la cultura oficial és bàsicament entreteniment i hi ha molt poc debat, molt poca profunditat. Avui és tot molt epidèrmic. Molt estètic i molt poc ètic. Per mi, la cultura ha de ser fons i forma, no només forma.

El que debat i discrepa, és assenyalat?

És clar, perquè en realitat no hi ha pluralisme. Cal una mena de revolució per posar de nou en valor els rets humans, que són un món molt més important que la política. El que volia la meva generació era canviar la vida quotidiana: la sexualitat, la relació amb la natura, la pluralitat, etc. Coses que, ja veu, estan en crisi.

I així, què? 

Cal replantejar què és viure en comunitat en una societat lliure i democràtica.

Semblava que això era el que proposava el nou equip que va arribar a l’alcaldia de Barcelona.

Sí, però ja ho veu. Cada vegada es veu més que la política és un niu de gent que només busca vots. Hi ha molta corrupció, tot el sistema està corrupte.

Dimitirà, Ada Colau?

Em penso que no. Però tampoc no crec que sigui la pitjor.

Vostè ja era actiu a les acaballes del franquisme. En alguns aspectes hi havia més llibertat que ara?

Llavors hi havia llibertat mental. El que fèiem aleshores, avui seria políticament incorrecte, estaríem tots a la presó. Imagini en Nazario i la «Polla de San Reprimonio», o els articles de sexe que sortien a Ajoblanco, o totes aquelles campanyes contra l’exèrcit... Sí, és veritat que ara estem pitjor. La correcció política ens està anul·lant les llibertats. A finals del franquisme hi havia repressió, però també molta llibertat mental. Hi havia projectes de transformació social, política i econòmica. Ara no hi ha projecte.

Què opina de la correcció política? 

Fatal, aquesta correcció ho legisla tot. La llei està molt bé per marcar una direcció, però després has de deixar que la gent actuï. Fixi’s que hi ha més violència sexual ara que en aquells anys.

A què ho atribueix?

 A la pornografia que abunda a les xarxes, i que nanos ben joves miren. Hem passat de no educar en la sexualitat unes xarxes plenes de pornografia, sovint violenta. Falta educació sexual i afectiva.

Hi ha una censura que ve de l’esquerra?

És que a finals dels setanta, l’esquerra no va entendre que el que volia la gent jove no era canviar el poder, sinó canviar el sistema de vida. Si no canvies la forma de vida, canviar el poder no serveix de res. Perquè tenim una democràcia representativa, però resulta que els que ens representen, se’n foten de la gent.

Vostè va viure l’esclat de Barcelona: creu que Madrid ens està avançant?

A Madrid hi ha més pluralisme, perquè també hi ha més diners, s’ho han quedat tot. Barcelona no ha sabut jugar, les seves elits econòmiques, socials i intel·lectuals han dimitit, no l’han volgut transformar. I han arribat els funcionaris, amb una cultura marcada per l’independentisme

Què pensa de l’independentisme? 

No hi estic ni a favor ni en contra, però no és un fi, perquè no té contingut. És una quimera. No hi ha cap projecte de país, s’ha d’impulsar l’artesania.

L’artesania?

Les grans multinacionals no surten d’Esade, sinó de l’artesania. Com Ikea. La Generalitat es preocupa que qui fa iogurts a Girona pugui exportar a Singapur?

Diria que té altres prioritats.

Doncs de què viurem? Del turisme? És absurd

El procés és una qüestió sentimental?

Han aprofitat el sentiment per crear una xarxa econòmica per a una nova elit política. Una elit inculta, que no sap el que hauria de saber. O sigui que en realitat no és una elit, són uns oportunistes.