El valencià Vicent Partal, director de diari digital Vilaweb, va ser ahir a Girona per presentar el seu llibre «Fronteres» 

Ja que ha estat a força fronteres, com veu a situació en la russo-ucraïnesa? 

Rússia s’adona que està perdent la guerra, per tant, busca una sortida negociada al conflicte. Però la veig difícil.

Per quina raó?

 Putin s’ha trobat una sorpresa, no esperava una reacció com la ucraïnesa, l’avanç de l’exèrcit rus està fallant. De tota manera, també és complicat saber sobre quines bases es negocia, Zelenski parla de no entrar a l’OTAN, que era una condició russa. El problema és quin preu es voldrà cobrar Putin.

Veu paral·lelismes amb la situació entre Espanya i Catalunya?

Des del punt de vista que són conflictes nacionals i tenen violència pel mig, sí.

Potser ens ho podria explicar en Puigdemont, que segons es va sabent, va tenir contactes amb els russos. 

No ho sé.

Es creu aquests contactes?

No és una qüestió de creure.

Doncs?

No en sé res i no és una qüestió de creure. Sé que hi ha una cosa que es va inventar la Guàrdia Civil. De la resta no en sé res, i del que no sé no m’agrada parlar-ne.

Pren partit, quan fa de periodista?

Tots els meus mestres del món de periodisme sempre m’han ensenyat que el periodista ha de prendre partit.

Essent així, seria capaç de mentir o tergiversar si és a favor d’una causa? 

No.

Per què va fracassar el procés?

No ha fracassat.

La independència no ha arribat.

I?

Que la van prometre en divuit mesos.

I?

Doncs que això deu ser un fracàs. 

No.

Va tan endavant com el primer dia?

Sí.

Sense víctimes la independència no és possible, com deia la Ponsatí? 

No he llegit que digués això.

Va dir si estaríem disposats que hi hagués morts.

Si hem llegit les mateixes declaracions, la Ponsatí deia que la violència és culpa de qui la comença.

I que ens hem de preguntar si estem disposats a que hi hagi víctimes.

No ho recordo. Crec que no.

El CEO dóna catorze punts més als contraris a la independència que als favorables.

Que facin un referèndum i ho veurem.

Però estarà d’acord que alguna cosa no va bé, al procés.

Que facin un referèndum i ho veurem.

I si no el fem, seguirem com ara?

Les situacions no són eternes.

Cap o pot canviar i com?

No ho sé.

Alguna cosa es deu haver fet malament, en el procés, no?

No em correspon a mi, dir-ho.

Alguna opinió en tindrà.

Sí, però és meva personal, no crec que tingui gens d’interès per ningú.

Quantes vegades ha visitat en Puigdemont a Waterloo?

Cinc o sis, no ho sé. I una a Perpinyà

Cal demanar audiència o com es fa, per anar-hi?

En avió.

Ja. Però un truca i diu «ara vinc»? És per saber-ho, que hi vull anar.

Truco, dic que sóc a Brussel·les i demano si ens podem veure.

Així de fàcil?

A vegades m’ha dit que no, i a vegades m’ha dit que sí.