En el seu llibre 'Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia' (Herder), el psicòleg de l'Hospital Sant Joan de Déu Francisco Villar aborda els vuit principals mites que existeixen al voltant del suïcidi. Villar, que és coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor de Sant Joan de Déu, adverteix que "els casos més freqüents de denúncia per mala praxis en salut mental consisteixen en la negligència de no valorar de forma adequada el risc de suïcidi d'una persona". Per això fa una crida a qüestionar i posar en dubte aquests mites. A Espanya, un total de 3.941 persones es van treure la vida el 2020, l'últim any del que hi ha xifres. Va ser un rècord.

"Les persones que parlen del suïcidi en realitat no el cometen"

"Desafortunadament, si algú diu que té la intenció de posar fi a la seva vida és que ho està contemplant de debò, i en aquest punt, quan abans s'intervingui, millor", escriu Villar al seu llibre. A l'adolescència, segons aquest expert, la millor intervenció és "informar els pares de la situació de risc detectada". D'aquesta manera, ells podran contactar amb algú que pugui ajudar a l'adolescent a canviar la seva situació.

"El suïcida està determinat a morir"

Segons Villar, és fals. El psicòleg apunta que "pràcticament res en aquesta vida es vol fer 'de veritat'", la majoria de les decisions tendeixen a "l'ambivalència" com a vehicle principal. "Estem sempre a sobre d'un cavall indomable de contradiccions. Els fumadors fumen desitjant deixar-ho, les persones s'estiren al sofà desitjant sortir a fer exercici. Gairebé ningú està completament i infinitament determinat a res a la vida (...) Ningú se suïcida amb un 100% de convenciment, ningú viu amb un 100% de convenciment" escriu. Segons ell, el primer que pensa una persona que es llança al buit amb la intenció d'acabar amb la seva vida és: "No hauria d'haver saltat".

"La millora després d'una crisi suïcida significa que ja no hi ha risc"

El psicòleg explica al seu llibre que una persona que hagi intentat suïcidar-se tindrà, a priori, "un risc més alt" de repetir l'intent que algú amb idees de mort o suïcidi que no ho han intentat mai. "El període de risc més alt són les primeres setmanes després de l'alta hospitalària, quan encara no s'han produït els canvis a la vida o a la forma de percebre-la. Per tant, la calma després d'una crisi suïcida és el segon moment de risc més alt, només superat pel moment de la mateixa crisi", aconsella.

"Parlar del suïcidi és una mala idea"

Fals. Villar insisteix en el fet que s'ha de parlar del suïcidi, però s'ha de fer bé. Parlar del suïcidi pot incitar al suïcidi si s'anima a l'adolescent a cometre'l; oferir un espai en el qual l'adolescent pugui compartir les seves idees és un alleujament per l'adolescent i una oportunitat de rebre l'ajuda necessària", defensa el psicòleg. "Per contra, perpetuar el consell de no parlar del suïcidi, per alliberador que sigui per a la societat, té un preu alt per a la persona amb crisi suïcida- El preu és la soledat d'algú que no ha escollit voluntàriament pensar en la mort".

"La majoria dels suïcidis apareixen de cop sense avisar"

La realitat clínica reflecteix que la majoria de les persones que se suïciden o intenten fer-ho "venen de llargs processos de reflexió, de valoració de la possibilitat de fer-ho, freqüentment viscuts en soledat, o bolcats en la perillosa i fantàstica eina de comunicació massiva que és internet". Segons Villar, les persones que se suïciden acaben prenent aquesta decisió en resposta a un desencadenant, però "no a conseqüència d'aquest desencadenant". "L'explosió no la provoca l'espurna, sinó l'acumulació de gas que omple l'habitació en la qual es genera l'espurna" explica.

"Un cop que algú és suïcida, sempre ho serà"

Segons Villar, "no existeixen les persones suïcides, tan sols les persones en crisi suïcida, i depèn de tots que surtin d'aquest estat"

"Només les persones amb trastorns mentals se suïciden"

Com recorda Villar, el suïcidi és "més freqüent entre les persones que pateixen trastorns mentals" que entre la població general, però el suïcidi "no és exclusiu d'elles". "Això és especialment cert en la infància i l'adolescència", recalca. També recorda que el suïcidi per si mateix no és una malaltia, sinó que apareix com una "complicació" d'altres trastorns mentals.

"Només els psiquiatres i els psicòlegs poden prevenir el suïcidi"

Tot i que els professionals de salut mental han d'ocupar-se del tractament del suïcidi, una vegada ha aparegut, la prevenció, recorda Villar al seu llibre "és cosa de tots". El fa una cirda a la implicació de tots els agents per prevenir aquesta realitat.