El periodista Àngel Rodríguez Vilagran, de la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona, ha publicat «Festes i tradicions catalanes», on n’explica l’origen i la simbologia
Treballar al Bisbat assegura un lloc al cel?
Crec que no, és una feina com una altra. El lloc al cel el pot guanyar igual un funcionari de la Generalitat, un periodista del Diari de Girona o un futbolista.
Però dir-se Àngel deu puntuar, per entrar a treballar aquí.
He, he, en absolut.
La societat és cada cop més laica, però la majoria de festes són cristianes...
S’acusa a vegades l’Església de ser carca o antiquada, i precisament ha sabut adaptar-se a festes que en principi no eren cristianes. Sant Joan n’és un exemple. Fins i tot alguna teoria diu que Nadal es celebra el 25 de desembre perquè era la festa del sol, una festa pagana.
Tenim massa festes?
No, home! Com més n’hi hagi, millor. Però pensi que, per exemple, Sant Jordi és una gran festa, i és laborable. No per ser festives en el sentit laboral, les festes són millors.
Quina és la seva tradició favorita?
Nadal és una de les festes més maques. De fet, el llibre havia de ser en principi sobre Nadal i prou.
I alguna que hauria de ser més coneguda del que és?
Mmm... Sant Martí de Tours.
No el conec. Patró dels ciclistes?
Es celebra l’11 de novembre, i havia sigut el gran patró de Catalunya, per això hi ha tants pobles que es diuen Sant Martí. Va partir la seva capa perquè es pogués abrigar un pobre, hi ha una simbologia molt maca en la història. Però un dia la noblesa catalana va agafar Sant Jordi de patró, perquè es veu que és el sant que van invocar en una batalla. O sigui que Sant Jordi és el patró de la noblesa, avui en diríem de la pijeria i l’alt standing.
"Sant Jordi és el patró de la noblesa, avui en diríem de la pijeria i l’alt standing"
Seguir les tradicions fa carca?
Al contrari. Per exemple, Sant Jordi, encara que ens el vulguin canviar, es continua celebrant.
Com, que ens el volen canviar?
Sí, home, l’altre dia la consellera d’Igualtat i Feminismes va dir que Sant Jordi era una festa masclista. Deixant de banda si un és creient o no ho és, hi ha d’haver una cultura religiosa. Igual que, encara que a un no li agradi l’art, ha de saber si una cosa és barroca o gòtica. Doncs també hi ha d’haver una cultura religiosa, no es pot dir que la llegenda de Sant Jordi és masclista.
No demani cultura allà on mai no n’hi ha hagut.
La llegenda de Sant Jordi simbolitza que el bé sempre supera al mal. El bé el representa Sant Jordi, que mata el mal (el drac) en favor del poble, que és representat per la princesa. Això és així i no es pot canviar, no podem dir que és masclista. És absurd. Una llegenda és només una poetització de la història.
Ja que parlem de tradicions catalanes: el victimisme n’és una?
He, he, si es refereix a la política, crec que no hem sabut valorar ni aprofitar prou bé totes les competències que hem tingut. Sembla que, com va dir algú «ens vam cansar de viure bé». I així ara estem amb menys competències que abans. Abans de tot el procés, a Barcelona molts cartells de comerços estaven en català i en anglès. Amb el procés, han despertat la bèstia i ara els aparadors estan en català i en castellà.
Hi ha alguna festa que eliminaria?
Cap. Si n’hi ha alguna que algú no la vol celebrar, que no la celebri i llestos, però no cal eliminar res.
