La vidrerenca Davínia Prieto ha creat Petit Nicu, una marca dedicada exclusivament a l’elaboració i comercialització de peces de roba per a nadons prematurs.
Com se li acut a algú dedicar-se a fer roba per a prematurs?
Per experiència personal. Vaig tenir un nen prematur, en Joel, a les trenta setmanes. Vaig veure que difícil era trobar roba de la seva talla que tingués alegria i color. Vaig pensar que, quan passés tot, podia crear una marca de robeta per a nens prematurs.
Més que un pa a sota el braç, en Joel va venir amb una gran idea.
He, he, més o menys ho podem dir així.
Quant fa, que s’hi ha posat?
En Joel acaba de fer sis anys. El que passa és que tenia la idea, i el meu marit em va regalar una màquina de cosir... que jo no sabia fer servir. No va ser fins al confinament de la pandèmia, que vaig seguir un curs online de l’escola gironina Qstura, i en vaig aprendre. O sigui que és força recent, tot plegat.
Ha comprovat si hi ha un mercat, per a la seva idea?
Els darrers sis anys he anat veient que sí, que hi ha roba per a prematurs, però tot és llis, sense color, sense dibuixos. En canvi, per a nens no prematurs, trobes tot un ventall d’articles alegres i estampats. Els prematurs no tenen res d’això, i jo volia robeta alegre. Fins i tot trobava a faltar gorros de la seva talla, quan de no prematurs n’hi ha a pilons.
És conscient en Joel que gràcies a ell la seva mare ha creat una marca?
Bé, li anem explicant perquè arran del seu naixement també vaig escriure un llibre explicant la seva història, per ajudar altres mares i pares. Perquè ell va néixer a la setmana trenta, però jo vaig estar ingressada des de la vint-i-tres, amb la bossa trencada. Això vol dir que es va estar set setmanes amb molt poc líquid amniòtic. Descobreixes situacions inusuals, no coneixes altres dones que les hagin viscut. Volia que altres mares que s’hi trobessin, sabessin que és una situació complicada, però te’n pots sortir.
Vostè se n’ha sortit més que bé.
Va ser una situació molt dolenta que ha portat moltes coses bones. I encara estan venint coses bones.
Les nenes de rosa i els nens de blau?
La roba de nadó cada vegada té menys gènere. Tot i que encara hi ha gent que sí, que segueix aquest costum. Nosaltres només intentem que sigui roba alegre, de colorets, que els nens mostrin alegria en moments una mica durs.
Vaja, que els prematurs també han de tenir dret a vestir amb alegria.
Exacte. El lema amb què vam crear Petit Nicu és que la talla 0,0 també existeix.
Els pares també ho agraeixen?
És molt important per ells. El simple fet de poder-lo vestir per primera vegada ja significa un pas cap a la normalitat. Començar a vestir el nen, és molt reconfortant, perquè és una situació en què no tot són flors i violes.
Com que ningú sap si el seu fill serà prematur, es troben de cop amb el problema del vestir?
Quan quedes embarassada no penses que el teu fill pugui néixer abans de temps. Ho imagines com el final del camí. Quan t’hi trobes, veus que hi ha poca informació, i això que van sortint associacions. He estat a la fira «Mi bebé y yo», a Barcelona, i no hi havia res relacionat amb la prematuritat. No n’hi ha prou, que el 17 de novembre sigui el Dia Internacional de la Prematuritat. S’hi pot trobar qualsevol persona, i encara hi ha mancances pel que fa a ajudes als pares, als problemes d’escolarització que els nens poden tenir... i a la roba. Queden molts àmbits amb poca informació.
L’Administració els té en compte?
Els pares de prematurs estem encara una mica desemparats. Queda molta cosa per fer, per exemple en qüestió de suport psicològic als pares, en l’acompanyament al nen durant els primers anys de vida... S‘està feina, però se n’ha de fer molta més. Per exemple, falten bolquers per a prematurs.
Sembla un tema menor, però pot suposar tot un problema.
No hi ha problemes menors. Hi ha empreses que anuncien roba per a prematurs, però no és així. En tenen per a nadons d’1,5 quilos o de 2 quilos, però hi ha prematurs que pesen 680 grams. N’hi ha de molt petitons.
