Un petó. Un pessigolleig. La plenitud de compartir moments amb la persona que tu vols. Aquestes sensacions són iguals en una parella heterosexual, d'homes o de dones. No obstant això, existeixen realitats que, en algunes ocasions, queden relegades a l'ombra o passen més desapercebudes. Entre elles les relacions lèsbiques. Consolidar referents de dones lesbianes, garantir la igualtat i el respecte i conrear la tolerància perquè totes les dones puguin ser el que vulguin ser i, el més important, puguin estimar i desitjar a qui vulguin. Són alguns objectius que es van reivindicar ahir, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica, per naturalitzar i normalitzar les relacions amoroses entre dues dones.
Levante-EMV, del mateix grup editorial que Diari de Girona, parla amb dones de diferents generacions. Falta molt per fer? Alicia i Laura tenen 22 anys, són parella des de fa dos anys i viuen juntes a València. Expliquen a aquest diari que, sota el seu punt de vista, les noves generacions tracten l'homosexualitat amb més normalitat. Amb tot, denuncien que si cerques a internet: «lesbiana», la majoria d'imatges que surten són dones sexualitzades. «En quin moment una relació de parella se sexualitza d'aquesta forma?», es pregunta Alicia i intueix, que és una part més d'un sistema patriarcal que encara avui sexualitza a les dones.
Sense restar importància
Ambdues coincideixen que la visibilitat lèsbica és important per dir a les coses pel seu nom, sense treure-li gens d'importància. «A vegades es dirigeixen a Laura com 'la meva amiga' i jo responc, 'quina amiga?, som xicotes'», diu. Es fan passos, coincideixen ambdues, però van a poc a poc. «S'ha de parlar que les relacions sentimentals entre dones existeixen, són naturals i no cal donar-hi més voltes. Som xicotes», sentència Alicia. Apunta que fa falta referents de lesbianes a la vida pública i que, gràcies al fet que cada vegada n'hi ha més, les nenes podran saber abans que els atreuen les noies. «Si hagués tingut els referents que comença a haver-hi, l'Alicia de 13 anys hauria acceptat abans que era lesbiana». Però també veu important destacar relacions de parelles del carrer. Com la seva. Que això també existeix.
Sara té 24 anys i comparteix la seva vida amb Almudena, la seva xicota. Creu que si alguna cosa cal millorar, és l'acceptació de l'orientació sexual lliure. «Encara hi ha famílies que no accepten l'homosexualitat de les seves filles, encara que per sort, cada vegada són menys», diu. Tant Alicia com Sara coincideixen que està bé visibilitzar a les dones lesbianes, però que cal fer-ho amb naturalitat. «Hi ha sèries o pel·lícules que ho fiquen amb calçador i així no acabes de normalitzar-ho», diuen ambdues. De fet, Sara i Almu es van fer virals durant les falles de setembre de 2021 a Twitter en pujar una foto fent-se un petó davant la falla de Torrent Cronista Vicent Beguer, de l'artista Chucky, que escenificava un petó entre dues dones.
Menys estigmatitzat
Estefanía és activista en el Col·lectiu Lgtbi Lambda i enginyera informàtica i té 34 anys i encara que en el seu entorn mai l'han discriminat per la seva orientació, en el treball «he patit discriminació per ser dona, però no lesbiana, però si situacions incòmodes en les quals em plantejo si em beneficia dir que la meva parella és una noia». D'aquí, comenta, la importància d'aquest dia de visibilitat. Fa falta referents, protocols ginecològics per no donar per fet que la teva parella sexual és un home i eines noves. «Si les dones ja estem discriminades, encara ho estarem més si anem afegint atributs. Lesbiana, transsexual, racialitzada». Estan naturalitzades les relacions lèsbiques? «Estan menys estigmatitzades, però falta educació en tots els àmbits». Diu que «igual que tenim cursos de prevenció de riscos laborals, faria falta formacions perquè la gent conegui aquestes realitats».
Ana, per part seva, és una dona de 66 anys que en porta deu casada amb Vicky. Es van casar tard, però ho van fer per seguretat d'ambdues, per si algun dia passa alguna cosa. «Ja que es va aprovar una llei que permetia el matrimoni, havíem de casar-nos per donar suport a la norma i a més assegurar-nos un futur estable», diu a l'altre costat de la línia telefònica. Fa molts anys que estan juntes, compartint la vida. Ana aplaudeix les lleis igualitàries i recalca que «jo no reivindico res, només visc amb naturalitat la vida que vull viure». Des que tenia vint anys ha estat amb homes i dones, «vaig veure que la vida podia ser una altra cosa, també políticament, em vaig involucrar en moviments feministes i simplement vaig viure la meva vida».
Una de cada deu ha deixat la seva feina per conflictes amb la seva orientació
Segons dades d'un estudi de la FELGTBI+ (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més) que fa públic el col·lectiu Lambda, una de cada 10 dones lesbianes ha deixat la seva feina per conflictes derivats de la falta de respecte a la seva orientació sexual. El mateix percentatge tem visibilitzar-se per les bromes, la por a l'aïllament i la por a represàlies. Per això, des de Lambda exigeixen «la implantació de mesures dirigides a erradicar la discriminació masclista i lesbofòbica dins de l'àmbit laboral, tant castigar els comportaments discriminatoris com potenciar els referents positius en cada sector».
Encara que Ana diu que no es considera activista, relata com el seu germà li va dir un dia el bé que feien al poble. «Em va dir que tots veien que érem matrimonis i estaven normalitzant que aquesta realitat existia. Si jo ajudo al fet que la gent ho entengui, m'alegro», diu Ana. Ara, després de tota una vida expressant el seu desig i amor per les dones, veu que existeix «més visibilitat, però falta molt per fer». «Jo no he patit discriminació, però caldria preguntar-li a les parelles que han tingut dificultats per formar famílies o s'han sentit estigmatitzades». «Les coses naturals s'han d'entendre. No hi ha res estrany en allò que és natural». I l'amor ho és.
Acte a Girona
A Girona, durant el Dia de la Visibilitat Lèsbica, el Grup de Lesbianes de Girona (GLG) va celebrar una manifestació que va acabar amb la lectura d'un manifest al Pont de Pedra en el qual van recordar que queda molt camí per aconseguir la plena igualtat i reconeixement social.
