L’Índia està cremant i el foc tendeix a propagar-se pel planeta

El planeta està vivint un nou episodi de calor extrema que està afectant l’Índia i el Pakistan, dos països on viuen al voltant de 1.600 milions de persones. Chandra Bhushan, un dels principals experts climàtics del país, ha arribat a descriure la situació amb una frase tètrica: L’Índia està cremant.

«Les temperatures i les onades de calor han augmentat notablement des de la dècada del 1980. Cada una de les últimes quatre dècades ha sigut progressivament més càlida que la dècada anterior. L’última dècada (2011-2020) ha sigut la més càlida des que van començar els registres el 1901, i 11 dels 15 anys més calorosos s’han registrat entre el 2007 i el 2021», afegeix Bhushan.

La nova onada de calor extrema, primaveral i especialment intensa es va iniciar a mitjans d’abril, es va prolongar fins al final de mes i durarà encara fins al maig, amb temperatures que estan fins a 8,5 ºC per sobre del que és habitual a l’est, centre i nord-oest del país, i a Uttar Pradesh s’ha arribat als 45,9 ºC (temperatura màxima), i en altres parts s’han generalitzat els 44 ºC.

Impactes immediats

L’impacte d’aquests episodis ha sigut immediat i ha provocat malalties relacionades amb la calor, la mala qualitat de l’aire, la poca pluja i els rendiments de cultius reduïts, destaca la NASA.

Per a les persones que viuen en aquests països, l’onada de calor ve associada amb molta humitat relativa, i quan les temperatures superen els 35 ºC enmig d’una humitat alta les conseqüències són letals: les persones no poden controlar la seva temperatura interna, la suor no s’evapora i es pot produir una fallida sistèmica mortal.

A més, la demanda d’energia s’ha disparat i les reserves de carbó s’han reduït, fet que ha deixat el país amb la seva pitjor escassetat d’electricitat en més de sis anys. Tot això enmig de 300 grans incendis forestals distribuïts per tot el país (que s’han reduït a 111 en data 1 de maig) i de successius episodis de tempestes de pols calenta.

Segons indica el meteoròleg Scott Duncan, la temperatura superarà els 50 °C al Pakistan, on s’han assolit ja els 49 ºC, una de les temperatures més altes mai registrades a la Terra el mes d’abril, emfatitza US Storm Watch.

La NASA explica que un patró climàtic a gran escala ha mantingut una massa d’aire seca i inusualment càlida sobre els dos països, que és la que ha provocat aquest episodi de calor extrema.

Les temperatures extremes no són exclusives d’Àsia; també s’estan registrant a Groenlàndia, l’Antàrtida i Austràlia: globalment, 19 de tots els anys més càlids de la Terra s’han registrat des de l’any 2000, assenyala la NASA.

Només el principi

Només el principiLa de l’Índia i el Pakistan és una onada de calor inusual, de rècord absolut, explica a ‘Tendencias 21’ Fernando Valladares, doctor en Biologia, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i professor associat a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid.

Afegeix que, igual que els incendis forestals de sisena generació, en què el foc pot superar una velocitat de 4.000 hectàrees per hora i que ja han tingut lloc a Austràlia i Califòrnia, episodis com els de l’Índia i el Pakistan són un avançament dels escenaris climàtics insegurs que sotgen l’espècie humana, associats a les altes emissions contaminants: els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera estan en el seu punt més alt des de fa 650.000 anys (417,31 parts per milió o ppm), adverteix la NASA.

Valladares també indica que episodis com el que afecta l’Índia i el Pakistan quedaran curts, fins i tot si es manté l’objectiu dels Acords de París de limitar l’escalfament global a 2 ºC per sobre dels nivells previs a la Revolució Industrial, tot i que en realitat és bastant probable que arribem als 3 ºC.

Així mateix, precisa que, a finals d’aquest segle, una quarta part de la superfície terrestre serà inhabitable per als éssers humans, ja que els deserts creixeran un 20 %: sense disponibilitat energètica i una tecnologia per crear microclimes, hi haurà migracions, mortaldat, danys en els ecosistemes i problemes greus que ja estem coneixent, sentencia Valladares.

També Europa

José Miguel Viñas, físic de l’aire i meteoròleg a Meteored, consultat per ‘Tendencias 21’, afegeix que aquest episodi de calor extrema encaixa en el marc d’escalfament global actual, amb una tendència creixent a augmentar de freqüència i intensitat a moltes regions de la Terra.

Europa no està exempta d’aquests riscos: la predicció estacional del Centre Europeu projecta un trimestre maig-juny-juliol amb temperatures marcadament per sobre de la mitjana en gran part d’Europa. Si es compleix aquesta predicció, no hi faltarà alguna onada de calor, afegeix Viñas.

Aquests episodis d’onades de calor cada vegada són més freqüents i venen a certificar el que la ciència fa anys que diu, destaca, al seu torn, Susana Bayo, física especialitzada en atmosfera i medi ambient.

Un efecte que sembla silenciat i que cal començar a dir alt i clar és que el canvi climàtic augmenta el risc de mortalitat per totes les conseqüències que té, que afecten directament tot ésser viu del planeta, conclou Bayo en declaracions a ‘Tendencias 21’.

Impactes en el subministrament d'aliments

L’efecte de tots aquests episodis locals exercirà pressió sobre el subministrament mundial d’aliments, a mesura que les sequeres i les onades de calor es facin més freqüents en el futur, assenyala un estudi publicat a ‘Nature Food’ el setembre passat.

L’estudi analitza dades històriques per projectar com les onades de calor més seques afectaran els camps de blat de moro i de soja arreu del món: la porció d’un cultiu que es pot collir i vendre pot caure un 5 % en l’àmbit mundial entre el 2050 i el 2100, a causa de la combinació d’un clima més sec i càlid.

Un altre estudi, publicat el gener passat a ‘Earth Future’, va descobrir que les regions més pobres del món (com l’Índia o el Pakistan) estaran de dos a cinc vegades més exposades a les onades de calor que els països més rics, en la dècada del 2060.

Afegeix que, si bé els països rics poden esmorteir el seu risc invertint ràpidament en mesures per adaptar-se al canvi climàtic, la quarta part de la població més pobra del món, les àrees que probablement tardaran més a adaptar-s’hi, s’enfrontaran a un risc de calor cada vegada més gran.

Amenaça global

I tot això passa en un moment en què s’han disparat les despeses en armament, com a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna, sense que les inversions en mesures per pal·liar els efectes de la crisi planetària en els éssers humans despertin un interès equivalent en les institucions, destaca la sociòloga Alicia Montesdeoca.

El clima de la Terra ha canviat al llarg de la història. Només en els últims 650.000 anys hi ha hagut set cicles d’avanç i retrocés de les glaceres, i el final abrupte de l’última glaciació, que va tenir lloc fa uns 11.700 anys, va marcar el començament de l’era climàtica moderna i de la civilització humana.

La majoria d’aquests canvis climàtics s’atribueixen a variacions molt petites en l’òrbita de la Terra que canvien la quantitat d’energia solar que rep el nostre planeta, explica la NASA, i s’estan convertint en una amenaça clara per a la vida al nostre planeta.

Col·lapse a la vista? Ja ha ocorregut

El catedràtic Eduardo Costas recorda que una onada de calor va posar fi a les grans civilitzacions de l’edat de bronze, tal com va explicar Eric H. Cline en el seu famós llibre ‘1177 a.C.: El año en que la civilización se derrumbó’ (Crítica, 2016).

En una situació relativament semblant a l’actual, aquesta excepció climàtica va provocar fams i migracions massives, i es van abandonar el 90 % de les ciutats. Aquesta situació va canviar el panorama social de les civilitzacions antigues, hitites, micènics, troians, assiris, excepte la d’Egipte, i va provocar el seu col·lapse en menys de 10 anys. És molt probable que en l’època actual assistim a un col·lapse semblant de la nostra civilització, sentencia Costas. Ens queden 10 anys per dissipar aquest risc, conclou.