Roser Corella participa demà (20h) al Cinema Truffaut de Girona, en el cinefòrum i projecció del seu documental «Room without a view», sobre l’esclavisme de les dones migrants que fan de treballadores domèstiques al Líban. Roser Corella ha guanyat diversos premis internacionals com a realitzadora de documentals
No ens havien dit que l’esclavitud ja estava abolida?
L’esclavitud ha anat adoptant diverses formes per tal de subsistir. Hi ha sistemes que amaguen formes modernes d’esclavitud, com el que tracto en aquest documental, que és el treball domèstic al Líban.
Què ha vist, allà?
Un negoci basat en l’engany. Convencen aquestes dones que al Líban tindran una feina ben pagada i amb bones condicions laborals. Van allà des d’altres països, convençudes que podran ajudar la família i encara tornar a casa amb estalvis al cap de tres anys.
I no és així?
Es troben atrapades, tancades en cases sense poder sortir, ni tan sols els donen suficient menjar. Viuen en condicions lamentables com ara haver de dormir al balcó o al terra de la cuina. El sistema no les considera ni tan sols treballadores sinó part de la casa, com si fossin propietat de la família.
Això ja ho van inventar els romans.
Però els romans els compraven com esclaus, no els enganyaven. Avui les enganyen. Van allà sota un contracte laboral, però al final les esclavitzen.
Mostra sempre realitats crues, perquè de maques no n’hi ha?
Ha, ha, molta gent em diu que faci alguna cosa més alegre. Ja tinc ganes de treballar temes més... suaus, diguéssim. Ni jo mateixa sé per què tinc tendència cap a temes així, suposo que un sent la necessitat de tractar-ne uns i no d’altres. Els temes socials sempre m’han interessat, i més els que tracten de situacions injustes normalitzades per la societat. Crec que darrere d’aquest meu interès hi ha alguna cosa etnogràfica (riu).
És sempre ben rebuda, quan va a treballar?
Abans de gravar hi ha tota una feina prèvia d’apropar-me, de guanyar-me la confiança.
Igual que intento fer jo amb vostè
Exacte (riallada)! Depèn també de cada lloc, al Líban, potser per tants anys de guerra, són gent molt desconfiada. Estan molt pendents de qui ets i què poden esperar de tu. A més, tothom sap que, per més que el tema de les empleades domèstiques està normalitzat, alguna cosa està malament. En el fons són còmplices d’un sistema corrupte.
Per documental, les imatges dels morts a la tanca de Melilla.
Primer, ja és trist que continuï existint aquest tipus de tanques per frenar les migracions. Però el més greu és com es tracta la gent, de forma totalment inhumana. Una Europa que es vol protegir amb muralles, és tornar enrere. Hem volgut crear una UE amb teòrics valors humans, i quan toca, no deixem entrar la gent que ve desesperada, els tractem com animals. És una aberració. Hi ha un sistema de privilegis, els rets humans s’apliquen primer als que són blancs i europeus, i com més fosca tinguin la pell, més enrere.
Drets humans cromàtics, podríem dir-ne.
Exactament, els refugiats més privilegiats serien els que vénen d’Ucraïna. No vull dir que la seva realitat no sigui crua, tenen tot el dret de ser acollits. Però al refugiat que ve d’Ucraïna se’l tracta molt diferent que l’africà. I això és una realitat.
I una cinquantena d’immigrants morts a dins d’un camió, als EUA.
Totes les fronteres fan el mateix amb la immigració. La immigració és un tema de privilegis: digues-me els teus orígens i et diré si t’accepto.
No es preocupi, tenim aquí una cimera de l’OTAN per a solucionar-ho tot.
A vegades tinc ganes de no mirar les notícies. Tantes reunions i tant parlar, i sembla que en lloc d’anar endavant, anem enrere. Miri els EUA, que acaben de prohibir l’avortament.
Li agrada el món?
Ostres! La humanitat és un gran repte, però l’ésser humà va sempre en contra seu. Ara bé, el món és fascinant perquè pots trobar algú fascinant, amb una gran humanitat, i el seu veí és el contrari.
