Quiosc

Diari de Girona

Eudald Morera Director del festival Vallviva

«El càncer m’ha donat molt més del que m’ha tret, ara com ara»

"El Vallviva és l’únic festival que es viurà i es veurà des d’una gespa de Champions League"

Eudald Morera, a les instal·lacions on tindrà lloc el festival Albert Soler

L’empresari Eudald Morera és l’impulsor i el director del festival Vallviva, que tindrà lloc a La Vall d’en Bas del 14 al 16 de juliol, amb presència, entre altres, de Rosario, Sergio Dalma i Stay Homas. Els beneficis aniran a fundacions solidàries: Fundació Albert Bosch, el projecte d’Unzué d’investigació sobre l’ELA i la Fundació Oncològica Girona. L’Eudald té càncer

Vallviva? Em pensava que la vall estava morta, a l’estiu. 

Al contrari, perquè no es refereix a una vall geogràfica. El «moment vall» és quan els que patim càncer sentim angoixa però la superem perquè volem viure. Jo tinc càncer de pàncrees, poca broma, i lluito per viure, igual que tants milers de persones que pateixen aquesta malaltia.

És la malaltia, el que l’ha dut a organitzar el Festival Vallviva?

Mai no havia ni somiat organitzar un festival. Si ho faig, és com agraïment. És un festival atípic, sortir del cor i fet també amb el cor. Per a tothom. No hem contractat cap empresa que l’organitzi, volem que hi tingui cabuda tothom i que sigui solidari. Hi ha molts malalts i famílies que ara mateix pateixen necessitat. Com que, malgrat el càncer, em sento un privilegiat, he volgut fer aquest festival.

De debò té ganes d’embolicar-se en coses d’aquestes en lloc de descansar?

En els moments vall, ho deixaria. Ara bé, sóc conscient que el càncer de pàncrees, que no és poca cosa, m’ho pot treure tot. Però ara com ara, m’ha donat molt més del que m’ha tret.

Això que diu és brutal. 

Entre altres coses, el càncer m’ha donat la il·lusió. I m’ha empès al Vallviva, que, a més de ser un festival, m’ajuda a viure.

Un festival que va crear del no-res.

L’alcalde de La Vall d’en Bas va quedar sorprès quan li vaig demanar l’autorització. Em va dir «home, primer recupera’t, en parlem després de l’estiu...». Li vaig respondre «no, no, el que no tenim els malalts de càncer, és temps». El seu suport, i el de l’empresa Noel Alimentaria, disposada a assumir pèrdues si n’hi havia, em van donar seguretat i il·lusió

I així va començar l’any passat. Ara, la segona edició, igualment solidària.

La meva empresa, Royalverd, fa el manteniment de camps de futbol d’elit, portem el 50% de la lliga espanyola i també treballem a fora. Em guanyo bé la vida, no volia guanyar diners amb un festival.

Com reaccionen els artistes quan els explica per quin tipus de festival els vol contractar?

Normalment, els més desconeguts són més sensibles a la causa. Els més famosos potser també ho són, però són de més difícil accés, hi ha una sèrie de protocols i mitjancers que fan difícil accedir-hi. On he vist molta solidaritat és en el món gastronòmic.

Menjar bé és essencial per gaudir d’un festival? 

Cada dia del festival portem tres-centes persones a sopar a Les Cols, de dues estrelles Michelin.

Què respon a la gran pregunta prevacacional de: platja o muntanya?

No només la Costa Brava és emblemàtica i preciosa. La Garrotxa, i en concret la Vall d’en Bas, i encara més en concret Les Brides, on es fa el festival, és un espai idíl·lic.

Les Brides és casa seva, realment es guanya bé la vida, no tothom es munta un festival a casa...

He, he, tinc la sort de tenir el negoci a casa. L‘endemà d’acabar el festival, ve a concentrar-se aquí el Barça B, i després vindrà l’equip juvenil, i en acabar, el femení... És a dir, és un gran espai, un centre d’entrenament, tot de gran qualitat, han vingut també seleccions internacionals. I allà mateix hi haurà l’escenari i la platea. La gent que vingui al festival veurà un centre d’entrenament, que a la vegada vol ser altaveu de les tres fundacions solidàries a les que donem suport.

Haurà d’avisar que ningú porti pilota.

Que jo sàpiga és l’únic festival que es viurà i es veurà des d’una gespa de Champions League.

Continuarà organitzant el Vallviva trenta o quaranta anys més? 

Tant de bo. Perquè cada any que l’organitzo, faig més amics, em sento més sensible i em noto més ... anava a dir bona persona, però no: més realitzat. Quan un dóna, és més feliç que quan un rep.

Compartir l'article

stats