«L’ansietat és també una pandèmia, i d’aquesta no hi ha vacuna»

I si no vull conèixer la meva ansietat? 

He, he, seria molt legítim, cadascú ha de poder decidir el que vulgui amb la seva vida. La qüestió és si l’ansietat causa un problema o no. Si algú pateix ansietat i no aprofundeix en si mateix, tindrà un llast durant anys. Si patim ansietat o estrès i no hi fem res, com a mínim tindrem una pitjor qualitat de vida.

Ansiedad de tenerte en mis brazos, musitando palabras de amor. Així era l’ansietat de Nat King Cole.

Aquesta ansietat és bona (riallada). L’ansietat no té a veure només amb les pors. Els desitjos també poden dur a situacions d’ansietat. No només els amorosos, sinó altres objectius que podem tenir a la vida. A vegades coses tan simples com la feina i el fet de tirar endavant, porta com a conseqüència patir certa ansietat. El que passa és que hi ha una ansietat «normal» que ens serveix per adaptar-nos i una altra de patològica, que ocasiona molts problemes.

O sigui que hi ha ansietats millors i pitjors.

Efectivament, hi ha l’ansietat consubstancial a la pròpia vida i hi ha la patològica, que per la seva intensitat o durada, provoca un gran desequilibri o malestar. 

Hi ha més ansietat en les societats més desenvolupades? 

El PIB i a renda per càpita no tenen res a veure amb l’ansietat. Ara bé, és cert que en les societats desenvolupades sol haver-hi més trastorns d’ansietat. Com s’explica que nosaltres, que vivim bé, patim ansietat, i altres societats més pobres, no?

Com s’explica?

Perquè són societats més senzilles. Això vol dir que viuen més en el present, en contacte amb un mateix, amb els altres, amb la natura... En canvi, els occidentals vivim en les presses, les urgències, els resultats a curt termini, coses que no ajuden gens a tenir benestar. Si ja hi ha algun tipus d’ansietat de base, tot això l’agreuja.

Les xarxes socials i les noves tecnologies hi influeixen?

Poden crear ansietat. De fet, ja hi ha algun trastorn que té a veure amb l’addicció a les xarxes socials. El fet d’estar sempre atent a les xarxes, responent, mirant que fa l’altra gent, etc, no ajuda gens. Al contrari, pot generar més ansietat. Necessitem més temps per estar amb nosaltres mateixos.

L’ansietat afecta més els homes o les dones?

L’ansietat no distingeix per sexes. El que passa és que les dones, com que tenen una especial sensibilitat i normalment són més transparents respecte del que senten i les seves emocions, són capaces d’admetre i dir que tenen ansietat. També és veritat que són més proclius a què els agradin aquesta mena de temes. Als homes ens costa més parlar de nosaltres i de les nostres emocions, sovint pensem que tenir ansietat és un signe de feblesa. Confonem la vulnerabilitat de qualsevol ésser humà, amb debilitat.

No ens agrada ser «el hombre blandengue». 

Exactament. Però la realitat és que, independentment que siguem una persona forta, en certs moments podem patir ansietat. De jove, jo vaig patir ansietat. Afortunadament ho vaig superar, gràcies a treball específic. La pot patir qualsevol persona, sigui un nen, un adult o un avi, en diferents etapes de la vida que li plantegen reptes.

Al llibre dóna algunes receptes per tractar-la, però això serà cosa d’ara, la meva àvia ho solucionava amb una til·la i avall, que fa baixada.

Hi ha molts mètodes per tractar-la. Alguns ens els podem aplicar nosaltres mateixos, i d’altres requereixen un professional. Les tècniques corporals se les pot aplicar un mateix: dansa, ioga, meditació, esport...

O la til·la.

O la til·la. El cas és que l’ansietat té altres components a més del corporal: les emocions, els pensaments i les conductes, i en aquest darrer hi incloc el llenguatge. I aquí fa falta l’ajuda d’un psicòleg. Es parla de la Covid, però l’ansietat també és una pandèmia, i d’aquesta no en tenim vacuna.