Professora de biologia en un institut de Salt, Elisenda Navarro és tan apassionada del que va estudiar, que volta el món fent submarinisme, quasi sempre en solitari. I ja té nous projectes
Què l’atrau del mar?
Com a biòloga, m’agrada molt la vida que hi ha. A banda, el trobo misteriós, descobrir el que hi ha allà, és un plaer.
Menja peix?
He, he, sí, menjo de tot.
Es capbussa sobretot al Mediterrani?
M’agraden molt els esculls de coral, que són dels llocs amb més diversitat del planeta, així que vaig lluny, he viatjat molt per Àfrica i Àsia. Però aquí també hi ha moltes coses maques, sota el mar.
Sola?
Darrerament viatjo sola molt sovint, trobo que és més intens, en positiu i en negatiu. Em passen més coses i, per tant, aprenc més. M‘agrada molt, viatjar sola.
No li han dit mai que una dona jove no pot anar sola pel món?
I tant, que m’ho diuen! No saben del que parlen (riu). No és tan perillós, en això hi ha molt de mite. Si prens unes precaucions molt bàsiques no hi ha problema, a i noi m’ha passat mai res. Excepte problemes de salut, això sí, que he tingut malalties tropicals, dengue i altres.
No em digui que no ha patit ensurts.
Mai, mai. Com a molt, que m’enredin per estafar-me algun dineret. Potser el que passa és que viatjo amb una actitud molt positiva, radiant i feliç.
Tal com la veig ara.
He, he, crec que això es nota, la gent ho capta. A Tanzània se’m va acostar un senyor amb una pinta... una mica descuidada, em va venir a parlar i el vaig rebre amb un somriure. Em va dit que era la primera turista que no el rebutjava només d’acostar-se. Potser això és el que genera que no em passin coses dolentes.
Al mar també s’hi submergeix sola?
Això no ho hauria de dir, perquè la primera norma és no fer-ho mai...
La primera i ja se la salta?
Prometo no fer-ho mai més (riallada). Però una de les millors experiències submarinistes que he tingut mai és estar sola en un lloc de les Filipines, vivia a la platja, només havia d’omplir la bombona d’oxigen i entrar al mar. Vaig gaudir molt de la solitud, tan sols estant-me quieta i veient passar els peixos.
No serà asocial, Elisenda?
Sóc molt social, hi ha temps per tot. De fet, viatjant sola es coneix més gent.
Un record que perdurarà:
Moltíssims. El darrer viatge han sigut set setmanes per Kènia i Tanzània, i he fet molts safaris. És una experiència impressionant, tothom que pugui ho hauria de fer almenys una vegada.
És vostè tot un mar i muntanya.
M’agrada la natura en general.
Els seus alumnes d’ESO li coneixen les aficions?
A vegades els hi explico. Els interessa molt.
Als adolescents els interessa res que no sigui el TikTok?
Precisament si els parlo de viatges, els enganxo molt. És un institut amb molta immigració, i no tenen gaires referents d’una dona que viatgi sola. Queden una mica parats, però els agrada.
Els canvia la visió de les dones?
Espero que sí, ho faig una mica amb aquesta intenció, per això a vegades hi poso més pa que formatge (riu).
Quin projecte té al cap ment?
Un molt ambiciós: anar en cotxe fins a Gàmbia, passant per Marroc, el Sàhara, Mauritània i el Senegal, visitant a cada país les famílies dels meus alumnes. Ja veurem quan. Calculo que necessitaré tres o quatre mesos.
