«Si no estàs bé amb la teva vida, busca’t una dificultat»

Abans de sortir a lligar convé consultar els astres?

Si no volem perdre el temps ni malgastar energia, sí, perquè lligar és cansat. I les relacions són molt estressants. És recomanable consultar els astres.

«Los doce códigos del amor» és un manual per a trobar parella?

Per a trobar parella és un molt bon manual. Però també serveix per a millorar les relacions amb la parella que ja tenim.

El primer amor ens marca?

Moltíssim. Però el primer amor no és aquella parella que tenim als setze anys i amb qui ens fem un petonet. El primer gran amor, habitualment, és la mare o figura equivalent. És la primera vegada que generem una relació, allà s’establirà la idea del que nosaltres entenem que és l’amor. És com un campament base.

Sortim del campament. Expliqui’s. 

Per exemple, si la mare està absent perquè treballa molt, per aquell nen, l’amor serà absència. En l’edat adulta, buscarà parella que estigui absent, ja que l’absència li suposa seguretat. No entendria una parella que fos molt present, ja que relaciona amor amb absència.

I el primer sexe, també ens marca?

Jo diria que no tant. Crec que marca més la configuració base que dèiem abans. Per exemple: oi que a vostè l’han rebutjat alguna vegada?

Més de les que voldria.

Doncs a mi també. I a tothom. A tots ens han dit que no agradàvem., tots hem sentit ràbia, tots hem sentit vergonya. Però mentre per a algú, aquell rebuig va ser el gran trauma de la seva vida, un altre en fa quatre riures amb els amics. Les coses ens afecten més o menys segons el que ja tenim a dins, no ens produeixen res que no estigués ja allà.

Tornant als astres: a vegades, en les coses de l’amor, l’univers es confabula contra nosaltres?

No (riu). Els astres no ens fan res, el que passa és que hi mantenim una relació de paral·lelisme. La mateixa força que està movent Mart, ens està movent a nosaltres, que som a la mateixa galàxia. El que passa a dalt, passa a baix. No perquè provoquin res els astres, sinó perquè estem moguts pel mateix. El que fem els astròlegs és mirar a dalt i interpretar el clau psicològic el que passa a baix. Els astres expliquen coses, però no provoquen res.

En lloc de preguntar-li si estudia o treballa, quan coneixem algú li hem de preguntar quin signe és? 

Alguna cosa diu el signe astrològic de nosaltres, però molt poc. Hi ha dotze signes, dotze cases, deu planetes... i tots interactuen entre si. El signe diu molt poc, és com si em pregunta: diu alguna cosa de mi, el fet de ser un home?

Si la Tamara Falcó hagués consultat els astres s’hauria estalviat disgustos?

S’hauria estalviat disgustos si hagués consultat a qualsevol persona (riu). Perquè em penso que el que li va passar ho vèiem tots de força lluny. Però sí que se n’hauria estalviat, no perquè l’aconsellessin, sinó perquè podrien dir-li: tens una ferida d’abandonament, vigila d’anar amb una persona que et doni molta presència. Si et fan sentir molt important, l’únic que fan és posar-te una tirita a la ferida, però no t’estan sanant. Per sanar una ferida d’absència, com la que ha tingut ella, t’has de donar presència a tu mateixa. Llavors podrà triar bé.

És més fàcil trobar amb lluna plena?

Ja sé que la lluna plena és molt romàntica, però seria més aviat al revés. Astrològicament és de les pitjors posicions. Pot ser que la nostra part més infantil o impulsiva agafi el control.

Imagino que a vostè li funcionen la mar de bé les coses de l’amor.

La meva relació de parella funciona molt bé, però perquè abans n’he tingut de desastroses.

Vet aquí el truc per trobar l’amor: persistir.

(Riu) Precisament em vaig introduir en el món del creixement personal perquè, o no trobava parella, o les que trobava no anaven bé.

El fracàs com a pas cap al triomf.

Les vides fàcils solen donar pitjor resultat que les difícils. Si no estàs bé amb la teva vida, busca’t una dificultat.