Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Lloret Director de la càtedra d'Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona

Josep Lloret: «Ens hem sorprès per la quantitat de casos d'assetjament sexual als creuers»

El biòleg marí, director de la càtedra d'Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona, exposa a Palma els efectes de turisme de creuers al medi ambient i la salut de creueristes, tripulacions i residents

Josep Lloret: «Ens hem sorprès per la quantitat de casos d'assetjament sexual als creuers» B. Ramon

Josep Lloret Romanach (Roses, 1971) exposa la cara i la creu de les Balears: d'una banda, la seva aposta per les reserves marines «unes de les millors gestionades a Europa» i de l'altra per «un turisme que no és sostenible».

Des de Catalunya es mira amb enveja l'acord de les Balears per limitar els creuers?

És un petit pas però insuficient: el volum que permetrà de creuers i de gent és molt més elevat del que hauria de ser per aconseguir la sostenibilitat ambiental. Les Balears estan apostant, en general per l'ecoturisme, com les reserves marines, però per altra banda el Govern no es vol perdre res i aposta per un turisme que ja se sap que no és sostenible per com es fa. A les Illes Galápagos han fet una llei que només permet arribar vaixells de menys de 100 persones. Per aquí hauríem d'anar-hi. Una altra cosa és què poden fer els governs locals, més enllà de pactes, davant d'una situació regulada a nivell nacional, internacional i amb uns lobbies forts com les companyies de creuers. A Barcelona no s'ha fet ni aquest pas. A Dubrovnik també s'hi ha fet una intervenció.

Com afecta la salut l'atracament i el tràfec de creuers en un port com el de Palma?

Vinc a presentar els resultats d'un estudi publicat en una revista científica internacional on vam veure els resultats ambientals i sobre la salut, amb epidemiòlegs de la Universitat d'Essex, un croat expert mundial en creuers... Afecta la salut ambiental dels oceans i la de les persones: tripulació, creueristes, treballadors de les drassanes i els residents a les ciutats portuàries. És una afectació global del planeta. La gent quan fa un creuer no és conscient dels perills per a la salut. Viu confinada en un espai propens a les malalties respiratòries, ho vam veure amb la covid, però abans ja existia. Ha anat millor, com el cas de les malalties gastrointestinals. Analitzem les dades dels EUA perquè a Europa gairebé no n'hi ha, i ens hem quedat sorpresos de la quantitat de casos d'assetjament sexual. Les navilieres ho han de reportar, com les infraccions de llençar escombraries al mar. En canvi, no es monitoreja la contaminació atmosfèrica i marina.

Què passa amb les tripulacions?

Estan mal pagades i amb canvis continus. Afecta la salut mental. I a les drassanes —la majoria dels vaixells es construeixen i desmantellen en països en vies de desenvolupament, Turquia i l'Índia— estan amb condicions laborals mínimes. Ens tapem els ulls i anem de creuer.

Quins efectes té un creuer atracat en un port?

No estan electrificats i l'energia que utilitzen procedeix, la majoria, dels motors dièsel en marxa. Hi ha òxids de nitrogen, de sofre, CO2. S'ha avançat amb el sistema d'scrubbers que en filtra una part, però anirà a parar a l'aigua, com passa amb les escombraries a alta mar. I la gent està descontenta per l'estrès que produeixen als ports. Cal pensar que la majoria dels beneficis econòmics són mínims. Mai no es tenen en compte les externalitats, cosa que costarà recuperar la salut de les persones que l'han perdut o la del medi ambient. El cost és més elevat que el benefici.

Han notat pressió dels lobbies de les navilieres?

No. No ens hem reunit mai amb ells, presenten els seus informes i el nostre treball és informar el sector públic. Hem treballat amb l'Associació de Creuers d'Europa i se'n van fer recomanacions, però el que importa és que es facin llei. Cal anar de la mà el sector local, regional, estatal i europeu. Amb la crisi energètica algunes companyies entraran en fallida; una ja ha tret bons. El nombre de creueristes no s'ha recuperat i els costos han augmentat moltíssim.

La construcció de vaixells menys contaminants serà determinant?

La tecnologia ha avançat, però els vaixells han augmentat.

Els ports, com el de Palma, continuen sense electrificar.

Seguiran així a curt termini. Hi haurà un problema menys al port, però cal mirar-lo des del punt de vista planetari. El gas natural també emet metà i l'hidrogen comporta un perill, és fugaç (es perd) i no és una font d'energia. S'ha de produir un decreixement. La companyia que es recicli tindrà èxit.

Els creuers ideals haurien de ser zero?

No, el mar proporciona molts beneficis per a la salut. Caldria reprendre els creuers petits que anaven a l'Antàrtida, amb activitats amb un monitor. Però el creuerista què fa? Acaba pitjor de salut i amb més pes [riu].

I per a les reserves marines què suposen?

Són incompatibles amb grans infraestructures, encara que passin pel costat. I després hi ha els accidents, com el del Costa Concordia.

Compartir l'article

stats