Kodo Nishimura és monjo budista, maquillador i membre de la comunitat LGBTQ+. Explica com va ser la seva experiència, amagat en si mateix fins que va decidir acceptar la seva sexualitat, al llibre Este monje usa tacones
Això de dir que porta talons deu ser llicència literària, no?
[S’aixeca i m’ensenya que porta sabates de taló].
Se’ls ha posat per a l’entrevista o en porta sempre?
Normalment m’agrada semblar més alt i portar-ne, però si haig de caminar gaire, em canso. Me’n poso depenent dels actes que tingui durant el dia. No en porto sempre, però bastant sovint.
A una societat com la japonesa no li du problemes ser com és?
Al Japó la gent és molt tranquil·la, a Espanya hi ha més violència contra el col·lectiu LGBTQ+.
N’ha trobat?
Aquí pel carrer m’han cridat «maricón». Al Japó mai de la vida, la gent és molt tranquil·la. Ara bé, allà el moviment LGBTQ+ és feble, no hi ha matrimoni gai. O sigui, al Japó no hi ha violència, però tampoc no hi ha opcions.
Prefereix això o allò?
Per mi és important tenir opcions. Al cap i a la fi, la violència la podem prevenir.
Creu que si hi ha un Déu, l’accepta a vostè tal com és?
Vaig néixer en un temple, així que vaig aprendre budisme des de ben petit. L’acceptació és cosa de cadascú, podem ser com som sense necessitat de demanar-ho a ningú. Avui en dia no és com abans, es pot tenir consideració cap a les persones diferents.
Es considera home o dona?
Sóc en Kodo. El meu cos és d’home, això segur. Però a dins del meu cap, la persona que sóc no té sexe.
Com el veuen els altres monjos?
Molt bé, i això que al principi tenia por, perquè estic fent una cosa que cap altre monjo havia fet. Però els monjos mestres i el meu pare, que també ho és, van dir que el que faig és el futur de la nostra escola. Em va sorprendre i n’estic molt orgullós, ja que estic donant suport a la diversitat.
Compagina bé la tasca de monjo amb la d’activista?
Sí, perquè ensenyo que el budisme dóna suport a la diversitat. El budisme ensenya que cada persona pot lluir amb el seu propi color, no necessitem canviar el nostre color. Hi ha molts colors diferents, i entre tots fem el món més complet. Al budisme no li importa la sexualitat de ningú.
En aquest sentit, el budisme és més obert que altres religions?
En l’origen de cap religió no hi ha discriminacions. El que passa és que després alguns van utilitzar o manipular les religions per a dominar o controlar la gent. Hem d’anar a l’origen de les religions, així resoldríem molts problemes.
No li fa por exposar-se públicament?
Tenia por, perquè no sabia com reaccionaria la gent, especialment al Japó. Però ha anat molt bé, no he experimentat cap odi. Bé, només a les xarxes socials.
Aquesta és la funció de les xarxes socials.
El meu pare és mestre budista i em va ensenyar que si vols obtenir el respecte dels altres, el que has de presentar ha de ser net. Si presentes una cosa bruta, com vols obtenir respecte? Mai no ho sabem tot, si aprenc més, coneixeré altres maneres de parlar i de presentar-me. Així arribaré a més gent. Les xarxes socials són també una eina per això.
Creu que hi ha monjos homosexuals d’altres religions i ho oculten per por?
Segur que sí. Però en altres religions hi ha tradició, hi ha pressió i hi ha un ambient diferent. M’agradaria que veiessin com de còmode em sento jo, potser els puc inspirar.
Li va costar sortir de l’armari?
Va ser fa nou anys, no va ser una decisió fàcil. Quan vaig decidir parlar amb els meus pares, tremolava. Però em van donar tot el suport. La meva mare em va dir que feia temps que s’ho preguntava.
El que no sàpiga una mare...
El meu pare també s’ho pensava. Em va dir que l’única por que tenia era de les reaccions de l’altra gent. Però no va passar res. Ara sóc més feliç que abans, i el meu pare també.
