Un estudi de l'Institut d'Innovació Educativa i Desenvolupament Directiu de l’any 2006 va mostrar que el 25% dels infants havien patit assetjament escolar en qualsevol de les formes, tot i que sense dades actualitzades no es pot conèixer l'abast real del problema. En aquest dia tan especial, comptem amb la veu de Javier Coromina, membre del Patronat de la Fundació ColaCao, una entitat sense ànim de lucre que lluita des de l’any 2021 contra l'assetjament escolar i que ja s'ha convertit en un gran altaveu de reivindicació i conscienciació social per trencar el silenci i aconseguir que els casos es denunciïn a temps.
Coromina explica com Fundació ColaCao té l’objectiu d’empoderar els nens i les nenes perquè llueixin el millor d'ells, ensenyant-los a estimar allò que els fa únics i lluitant contra un dels grans enemics de la diversitat infantil: l'assetjament escolar.
“ColaCao sempre ha estat una marca que s’ha posat al costat dels nens, empenyent-los a treure el millor d'ells mateixos i de les seves famílies. Per això, la creació d'una Fundació centrada a lluitar contra l'assetjament escolar va ser una aposta que es va donar de manera molt natural”.
La prevenció: Somos Únic@s, educa contra l'assetjament escolar des de la prevenció
La Fundació ColaCao centra els seus projectes d'acció social en tres eixos: divulgació, educació i investigació. Un d’aquests és Somos Unic@s, un programa educatiu desenvolupat en col·laboració amb l'Associació No a l'Assetjament Escolar (NACE), que té l’objectiu de sensibilitzar els alumnes d'Educació Primària contra l'assetjament escolar des de la prevenció i l'educació emocional.
El projecte, que és totalment gratuït, dona eines als alumnes per saber com han d’actuar davant d'un cas d'assetjament escolar i comprèn tres mòduls d'activitats:
- “Soy Únic@”. Amb la finalitat d’enfortir l'autoestima de l'alumne.
- “Todos somos diferentes”. Es treballa l'empatia i el respecte pels altres.
- “Junt@s contra l'assetjament escolar”. Convida a detectar els processos d'assetjament escolar mitjançant la unió i força del grup.
Per desplegar els tres mòduls del programa es posa a disposició del professorat material didàctic adaptat a cada cicle i amb pautes de desenvolupament. Els suports estan ideats per treballar durant tot el curs de forma curricular a través de metodologies innovadores com la gamificació.
Tots els materials estan disponibles en les llengües cooficials de l'Estat, i la seva aplicació a l'aula és flexible al calendari, de manera que cada professor pot adaptar-lo a les necessitats i característiques del seu alumnat.
Coromina explica que ja s'hi han inscrit més de 1.000 centres educatius de tot el país, i rebran aquesta formació més de 80.000 nens i nenes. Això confirma una gran acollida de Somos Unic@s, un programa on els centres es poden inscriure gratuïtament a través d'aquest senzill formulari.
Els altres projectes de la Fundació s'han centrat en la divulgació, com el documental sobre l'assetjament escolar i el paper de l'esport com a eina per combatre'l, i en la investigació, treballant en estudis sociològics que aportin dades de qualitat i rigor sobre la prevalença de l'assetjament escolar a Espanya.
Els senyals que delaten l'assetjament escolar
Observar i parar atenció. Aquests dos termes són la clau per veure els senyals que delaten que un menor està patint una situació d’assetjament escolar. El seu comportament i el seu cos poden donar informació de valor. En aquest sentit, l’Associació NACE destaca “La regla de les 3 C” per detectar l'assetjament escolar:
- Els canvis psicològics i emocionals són dos senyals importants. Coses que abans no li passaven i ara sí: baixada de notes, canvis en el ritme del son, pèrdua o deteriorament freqüent de material escolar, desinterès per sortir, canvi d'amics i fins i tot blaus o esgarrapades al cos.
- Un altre senyal d'alarma és fer campana o no voler anar a l'escola. El menor assetjat també sol patir la síndrome del “diumenge a la tarda”, que no és altra cosa que la somatització de l'angoixa i la por. La intensitat d'aquests símptomes sol ser proporcional a la intensitat i a la durada del maltractament i és un indicador clar de la gravetat de l'assetjament escolar que està patint.
- El cos, finalment, n’és un altre aspecte a tenir en compte. El cos no menteix i qualsevol anomalia com voler passar desapercebut i mirar a terra o presentar autolesions pot ser símptoma que hi ha un problema d'assetjament.
El paper dels pares i els agressors
“L'assetjament escolar és avui una de les preocupacions més grans de les famílies: afecta 1 de cada 4 nens a Espanya. És un tema que ens toca a tots i en què tots podem fer alguna cosa”, opina Coromina. En aquest sentit, considera que és fonamental trencar el silenci davant de l'assetjament escolar i actuar sense por i amb determinació. La comunitat educativa al complet (alumnat, professorat i famílies) juga un paper importantíssim en la prevenció i l'atenció d'aquesta xacra social.
En aquesta lluita l’agressor també és una víctima i no se l’ha de deixar enrere. El seu comportament agressiu (físic o emocional) pot estar vinculat al patiment i canalitza aquest patiment a través de la violència. Segons experts de l'Associació NACE, és crucial mostrar confiança per intentar esbrinar el perquè de la seva conducta, deixar-li clar que el seu comportament és inacceptable i inculcar-li l'empatia com a base per a la relació amb els seus companys.
Pels pares, l'assetjament escolar i la possibilitat que els seus fills el rebin o l'exerceixin és una de les preocupacions principals. El seu rol a l'hora de detectar que un fill està patint assetjament escolar (sabent descodificar els senyals, encara que no siguin verbalitzats) és crucial per poder-lo solucionar.
Parlar de l'assetjament escolar sense embuts per poder fer-hi quelcom
Visibilitzar l'assetjament escolar i generar una conversa social a l’entorn és molt important. N'hem de poder parlar frontalment i unir forces des de tots els sectors socials (no només els centres escolars i les administracions) per avançar cap a la seva desaparició”.
Amb iniciatives com les de la Fundació ColaCao, cada dia som més conscients com a societat de l'assetjament escolar i de les conseqüències que comporta. Només parlant-ne obertament i col·locant l'assetjament escolar al centre de l'agenda podrem erradicar-lo i aconseguir, entre tots, que arribi el moment en què no sigui necessari celebrar aquest dia.
