Nou de cada deu casos d'assetjament escolar a Espanya "queden impunes" i els protocols per tallar-los fallen de manera estrepitosa: ni els preveuen ni aborden les necessitats de les famñilies i dels seus fills, "és un frau institucionalitzat".

És la denúncia del president de l'Associació Espanyola per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (Aepae), Enrique Pérez-Carrillo, que creu que les xifres oficials només reflecteixen "la punta de l'iceberg" del que està passant.

Les forces de seguretat de l'Estat reben de mitjana un miler de denúncies d'assetjament (lesions, amenaces, tracte degradant...), però organitzacions com Save The Children, la UNESCO i Amnistia Internacional aixequen els casos entre el mig milió i els tres milions de nens espanyols afectats per aquest tipus de maltractament.

Segons Amnistia, el 96% dels casos identificats com sospitosos d'assetjament que va rebre el número d'atenció telefònica del Ministeri d'Educació (900 018 018) durant els seus dos primers anys de funcionament (2018 i 2018) no van ser denunciats a la inspecció educativa.

A part de la disparitat de xifres, els protocols que s'apliquen tampoc avancen en tallar el problema, ja que moltes vegades "es tanquen en fals", afegeix Pérez-Carrillo, l'organització del qual, formada per psicòlegs, pedagogs i educadors socials, ha atès a més de 4.000 víctimes d'assetjament en els seus quinze anys de funcionament.

Un dels problemes dels protocols és que el mateix centre educatiu és jutge i part del procés i el seu interès és que no transcendeixi, "amagant informació a l'inspecció d'Educació, a qui li arriba l'informe de forma esbiaixada i acaba per desestimar-lo".

"El sistema és avui un frau institucionalitzat que deixa en la indefensió absoluta a la família de la víctima; l'habitual és que els pares desisteixin i canviïn al seu fill de col·legi". Si el trasllat és d'un centre públic a un altre públic, s'hi suma la dificultat que s'ha de justificar el canvi i si l'assetjament no s'ha reconegut "es veuen obligats a buscar un concertat/privat".

Tampoc funciona l'atenció psicològica al menor maltractat, ja que sol arribar tard i amb una periodicitat insuficient, explica Pérez-Carrillo, que recorda que fa uns dies que li va arribar el cas d'una mare a la filla de la qual li donaven cita en sis mesos i li oferien una consulta mensual a salut mental.

Critica a més, que els centres no mesuren la incidència de l'assetjament, el seu personal docent manca de l'adequada formació i la confidencialitat del protocol, així que les famílies no tenen possibilitat d'assegurar-se que el relat del centre coincideix amb el que el seu fill ha declarat i patit.

Tot el que està passant són "despropòsits que es coneixen perfectament", assenyala el president de l'AEPAE, que creu que es necessita una llei específica d'àmbit estatal i un pla nacional de prevenció i intervenció, on es responsabilitzi a les persones que fan desistiment de les seves funcions, al costat de recursos i protocols millorats.

La seva associació ofereix en la seva pàgina web un test "en línia" i anònim perquè la víctima pugui avaluar per si mateixa -a través de preguntes- si està patint maltractament i en quin grau de gravetat.

Si el resultat és el nivell vermell, la recomanació és comunicar-lo de manera immediata al centre educatiu i aportar el nombre més gran de proves (captures de pantalla, informe de lesions, informe del psicòleg, etc.).

S'entén per assetjament quan el maltractament és reiterat, tres o més vegades. "Si es poden concretar tres ocasions segurament han estat més, perquè normalment s'oculta als ulls de l'adult", conclou el president de l'Associació Espanyola per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar.