«Els preus baixos no són decisius, el turista vol un producte bo»

Són compatibles turisme i ecologisme? 

Molt compatibles. Encara que «ecologisme» sigui una paraula que ha quedat en desús, perquè l’identifiquem amb «estar en contra de coses». El que fa avui el turisme és apostar per la sostenibilitat.

Això de la sostenibilitat no és una paraula buida.

El turisme ha de ser sostenible si vol continuar existint. Hem d’apostar per una nova política turística, sostenible.

No pas ecològica.

L’ecologisme és essencialment ambiental. La sostenibilitat ha de ser ambiental, però també ha de tenir en compte els vectors social i l’econòmic. Perquè el turisme sigui sostenible, ho ha de ser de totes tres potes.

Ah, veient la TV jo pensava que la sostenibilitat també significa embrutar quadres famosos. 

He, he, en aquest cas és pel canvi climàtic, un altre tipus de sostenibilitat. Trobo que aquestes accions tan mediàtiques tenen pros però també tenen contres. Si dóna veu i fa que la gent sàpiga que hi ha un problema, pot ser justificable.

Cap on va el turisme?

Tots som turistes alguna vegada. Això vol dir que el turisme ha d‘anar en la direcció que anem tots en la vida. Si, per exemple, estem preocupats pel canvi climàtic, totes les accions que fam, han de tenir en compte aquesta preocupació. El turisme s’ha de posar al davant i dir: treballem de forma més sostenible per gaudir d’aquestes experiències.

Vol dir que el turista no continua buscant platja i sol?

Depèn de cadascú, d’on visqui, de què faci, de com sigui la seva vida. A Catalunya, l’expressió «sol i platja» ha quedat una mica en desús, tenim moltes coses per oferir. No crec que sigui una destinació escollida perquè hi faci sol o perquè tingui platja.

Potser la resta que els podem oferir (natura, cultura...) ja ho tenen als seus països...

No ho cregui. Vénen turistes que a casa seva tenen sol i platja. És important que els que vivim en aquest territori privilegiat, siguem conscients que tenim molt a oferir, no només un clima fantàstic i platges meravelloses. Hem descobert que tenim un país impressionant, sobretot arran de la Covid, quan ens vam veure obligats a viatjar per Catalunya.

D’alguna cosa bona va servir la Covid. 

Pe donar valor al que tenim, va ser molt positiu, efectivament (riu).

L’excés de turistes fa difícil que el turisme sigui sostenible?

No és un tema de quantitat sinó de què els oferim nosaltres perquè pugui ser sostenible. Ara bé, hem de tenir en compte quina capacitat de càrrega té el nostre espai. El que volem no és treballar menys, sinó treballar millor. Una forma d’aconseguir-ho és allargant la temporada, oferint propostes durant tot l’any. Així es repartirien els turistes en el temps. I també en el territori, ja que ho ha llocs poc coneguts amb uns atractius fantàstics.

Tenim massa turisme en massa poc temps i massa concentrat?

No és fàcil descentralitzar, perquè depèn també de l’origen dels turistes.

Entén el fenomen de la turismofòbia?

L’entenc perfectament. Una cosa és la sensació que pot tenir la persona que viu en un lloc on arriba turisme, que pot creure que està perdent alguns dels seus drets a causa de la massificació. Potser des del sector turístic no ens hem preocupat prou d’explicar els efectes positius del turisme. Per exemple, si tenim bones comunicacions, és en bona part gràcies al turisme. 

Cal informar millor?

No només això. A l’hora de promocionar un indret, s’ha de tenir en compte l’opinió de la població local

Tenim preus massa barats per ser sostenibles?

Els preus baixos no són decisius. El turista vol que li oferim un bon producte.

No m’ha contestat.

Ha, ha, hi ha llocs i experiències que, tenint en compte al tipus de públic al qual va destinat, el seu preu de mercat seria més elevat.