Marc Giró va ser fa pocs dies a Girona per presentar «Encara més pijos», per veure si d’una vegada entenem aquesta tribu urbana que ja ens va començar a mostrar en el seu anterior «Pijos»
Vostè és pijo?
No, jo no.
Ah, vostè voldria ser pijo, té enveja als pijos, per això els dedica llibres.
He, he, no, en absolut. Una altra cosa és que no vull viure malament. D’entrada, tenim la sensació que els pijos viuen millor que nosaltres, que estan més ben situats que nosaltres... i de fet, és així. Però no els envejo.
Per ser pijo n’hi ha prou de vestir com un pijo?
No, però ajuda.
En proporció, n’hi ha més a Barcelona o a Girona?
Els pijos estan per tot arreu. I a més, com que formen una xarxa, estan relacionats els uns amb els altres, de forma quasi familiar. A Girona n’hi ha molts, a Barcelona també hi estan relacionats. I si no hi estan, ja miren de relacionar-se.
No tenen ni tan sols pàtria, formen una mena d’internacional pija?
Això tampoc. Tenen particularitats segons el lloc on han nascut. Però són detalls, com el lloc on compren el tortell dominical, com era la seva nurse de petits, a quin club estan inscrits... Ara bé, pel que fa a la resta, tots són iguals.
Quins són els seus referents?
S’escolten uns als altres, no els interessa cap opinió que no surti d’ells mateixos. I sempre es donen la raó. També els agrada donar-se premis entre ells. Estan molt relacionats entre ells, fins i tot per motiu de sang.
Home...
Sí, sí, com els gossos de raça.
No els sembla ordinari, això de reproduir-se?
Procuren reproduir-se entre ells, així no es divideix el patrimoni. Ni, sobretot, els privilegis. El patrimoni i els privilegis són fonamentals, són la seva base.
Com són els pijos al llit?
Al llit són molt pràctics.
Van a preu fet i amb poca filigrana.
Exacte. En tot cas, les fantasies i l’erotisme ho practiquen fora de casa. A casa van al que van, que és a fer un hereu.
Continuen manant molt, a Catalunya?
Ara ens volen fer creure que no, però sí, sempre han manat i encara manen.
Les vacances, millor a la Cerdanya o a la Costa Brava?
Estan buscant alternatives perquè aquests llocs els troben massificats. L’estat del benestar els ha molestat, ja que als paradisos que només estaven al seu abast, ara hi ha molta gent.
No hi ha dret.
Ja veu, hi ha gent a qui li van bé les coses i aspira a viure bé, com els pijos.
Si vaig a fer cerveses a Vila-Roja no podré ser mai un pijo?
S’hauria de veure. Hi ha pijos que fan excentricitats de gent amb pocs diners, Poden estar a les Seychelles i fer-se portar amb un jet privat la truita de patates d’un bar de l’extraradi de la seva ciutat.
Està clar que per ser pijo calen diners.
Per més que li diguin que són rics per mèrit propi, perquè han treballat molt, o són molt intel·ligents, és mentida: la riquesa es sol aconseguir per casualitat.
Criticar les cançons d’Hombres G és anar contra els pijos?
De fet, Hombres G feien paròdia d’un tipus de pijos. Eren cançons divertides. El que passa és que avui es revisen críticament lletres i imatges de fa anys, perquè tenim una altra visió social. Em sembla positiu. Una altra cosa és haver d’amagar o renunciar a aquestes lletres de fa anys. Crec que som prou madurs per atansar-nos-hi des del punt de vista actual.
Els pijos van plorar quan Elsa Artadi va deixar la política?
No, perquè els pijos són apolítics, ells sempre se’n surten. Són conservadors del que és seu, els va bé qualsevol ideologia sempre que puguin mantenir el seu patrimoni. Els és igual Franco, Felipe Gozález, Pedro Sánchez o Aragonès.
Com pot fer una revolució un país amb tants pijos com Catalunya?
Hi ha més persones no pijes que pijes, per tant, poseu-vos en marxa. Hi ha una revolució, que potser és la que més costa, que és deixar de servir els interessos dels pijos. El que passa és que sovint la gent ignora que els serveix.
