Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Sergio Marina Escriptor i conferenciant

«Per Nadal, en lloc de sentiments, es veuen cues per comprar»

"El nen no percep problemes, només experiències, el nen diu 'vaig a viure el que toqui'"

Sergio Marina reivindica un Nadal més espiritual ddg

Sergio Marina, doctor en Ciències de l’Educació, conferenciant, professor i escriptor, és un apassionat de l’estudi comparat de les diferents tradicions espirituals. Ningú millor que ell per a parlar d’aquestes dates de trobades familiars

Percebo cada vegada més gent que diu que odia aquestes dates. 

És que Nadal va ser sempre un moment de recolliment. És el naixement de Crist, un fet espiritual que és al cor de tots els homes. En aquestes dates hauríem de tornar al nostre cor. En canvi, aquests dies es viuen en contraposició al que li he dit. Avui percebem les dades nadalenques des d’un punt de vista extern, sota un materialisme exacerbat. En lloc de sentiments, el que es veu són cues per anar a comprar. Per això tantes persones no s’hi senten còmodes. Sense el sentit transcendent, el Nadal perd interès.

Coincideix, a més, amb el final de l’any.

Hauria de ser moment de recapitular, de tancar el que hem fet durant l’any que ja ha acabat. I posar les llavors per al nou any, amb un propòsit vital clar. A això conviden aquests dies.

Jo diria que ens conviden a consumir com si s’hagués d’acabar el món.

És clar, el gran mal que pateix l’ésser humà actual és l’excés de materialisme. Unit al culte a les presses, ha centrifugat cap enfora el nostre enfocament vital. Tenim la vida muntada de fora cap a dins, i això ens fa valorar els elements externs, cosa perjudicial perquè igual que vénen, se’n van. I llavors apareix el dolor.

M’ho està pintant tot molt trist.

No, no, també han de ser dies alegres, de posar el fre a la ment i baixar a aquesta cova simbòlica representada pel pessebre. La cova és el nostre cor, però té a veure també amb el respecte a la natura i a la vida en general. Representa l’harmonia, no només amb un mateix, sinó amb la realitat que ens envolta.

No ens diuen que durant tres setmanes hem de ser feliços per obligació?

És el mantra que ens repeteixen, sovint els mateixos mitjans de comunicació. I també les campanyes de les grans corporacions. És una felicitat mal entesa, ja que depèn d’alguna cosa que ens la doni. És el plaer com a succedani de la felicitat, la felicitat autèntica és incondicionada. 

El plaer tampoc està malament.

Té el seu lloc a la nostra vida, però hem de saber que els moments de plaer tenen principi i final.

Els nens sí que són feliços aquests dies. A partir de quan deixem de ser feliços com ells?

El primer septenni és capital en la vida d’un ésser humà. És quan la felicitat es percep clarament, no tenim creences, ho tenim tot per descobrir. El nen es mostra tal com és, sense filtres, gaudeix de la vida de forma senzilla. El nen no percep problemes, només experiències. El nen diu «vaig a viure el que toqui». Res els interessa gaire temps, tenen la capacitat de deixar-ho anar tot, que no té l’adult.

Durant el Mundial em va semblar que unia més el futbol que el naixement del nen Déu. 

Busquem distraccions per escapar de nosaltres mateixos, no només en el futbol. Algunes vegades les vivim de forma fins i tot desmesurada, perquè aflora tota la tensió acumulada. Són eines que ens permeten llançar la brossa emocional. Fer dependre la felicitat d‘aquests fets és perillós: què passa si el tu equip perd? S’ha de saber posar certa distància.

A casa seva ha muntat un pessebre o un arbre de Nadal?

A casa ens agrada l’arbre, que representa la vida, les arrels, amb un estel de cinc puntes a dalt de tot, que s’enlaira cap a l’esperit. Hem viscut el Nadal d’una manera serena. Amb alegria però sense grans excessos. Amb el pas dels anys un va percebent clarament aquest esperit. La maduresa et fa adonar que això no pot ser tan desfasat. Més enllà de la celebració de Nadal, hem de tenir un equilibri tot l’any. La vida ha de tenir un sentit.

Ni tan sols he sentit cantar les nadales de tota la vida.

Això és veritat. És que l’experiència terrenal ja la vivim quasi des de l’absolut tecnològic. Les nadales servien per a compartir l’alegria. La tradició, a la que li donàvem tant valor, també l’estem enterrant. Hem de procurar posar alguns límits a la tecnologia, que també prevalgui l’autèntic, el veritable.

Compartir l'article

stats