El Govern presenta un paquet de mesures per l’ús del català a la justícia

La radiografia de la presència de la llengua catalana al món de la judicatura continua essent preocupant i el dret lingüístic també s’incompleix en la majoria de casos

Un judici en una imatge d’arxiu. | ACN

Un judici en una imatge d’arxiu. | ACN / DAVID CÉSPEDES/acn. girona

David Céspedes/ACN. Girona

L’ús del català al món de la judicatura continua preocupant per la seva baixa utilització. La darrera radiografia sobre l’ús del català en la justícia ha tornat a deixar dades preocupants. Les comarques gironines tampoc queden excloses d’aquesta situació. Les demandes presentades en català a través de l’aplicació justícia.cat durant l’any 2021 van representar únicament un 13’1%. En l’informe redactat per determinar en quina situació es troba el català va quedar recollit que la situació en els diferents àmbits de la justícia a Catalunya és preocupant.

A la resta de demarcació el resultat va ser aquest: un 12,47% a Lleida; un 7,22% a les Terres de l’Ebre; un 6,32% a Barcelona comarques; un 4,22% a Barcelona ciutat i un 3,54% a Tarragona. Per això, fa uns dies es va donar a conèixer que el govern català havia decidit prorrogar el conveni amb el Consell dels Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) per fomentar el català en l’àmbit de la justícia gratuïta. Els advocats del torn d’ofici inscrits de forma voluntària al programa rebran una bonificació de 20 euros addicionals per a cada actuació feta en català i, alhora, assumeixen el compromís de fer efectiu el dret d’opció lingüística dels defensats, segons va anunciar.

Incompliments

En una notícia recollida per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona s’informa que hi ha una altra dada a tenir en compte i que obliga a reflexionar i és que «el dret lingüístic de ser notificat en català s’incompleix en el 81,3% dels casos; és a dir, del total de demandats que sol·liciten ser notificats en llengua catalana, menys del 20% en té garantit el dret, apunta l’executiu en el text de l’acord de Govern». I què passa quan el demandat demana que vol ser notificat en català?: «El percentatge de compliment i garantia del dret a opció lingüística ascendeix al 97%». Quan no s’informa de l’opció lingüística, les notificacions es fan per defecte en castellà en la majoria de casos (91,8%).

Un pas celebrat entre el col·lectiu, ja que, a més, es va concretar que «el Departament de Justícia transferirà la quantitat màxima de 233.000 euros al CICAC, que s’encarregarà, a través dels col·legis d’advocats, de fer efectiu el pagament als professionals inscrits al programa». Una altra dada que apunta la necessitat de reforçar la utilització del català és que «les sentències redactades en català han passat del 20,1% el 2005 al 6,9% el 2021.

La situació ha obligat al govern, segons es recull a l’apartat de notícies del col·legi d’advocats gironins, a tirar endavant un programa de mesures per fomentar l’ús i la presència del català a la justícia, com la creació d’un circuit directe amb el Departament de Justícia per a queixes de vulneracions de drets lingüístics als jutjats o oficines d’atenció al ciutadà. «Justícia gestionarà les queixes «de forma prioritària» i en farà un registre per documentar-les», indiquen. Una altra mesura és la primera convocatòria de 50 beques ja anunciades per animar els estudiants de dret de Catalunya a opositar a les carreres judicial i fiscal.