La malaltia de Lyme s’estén per Espanya i creix a Catalunya

Què és la malaltia de Lyme? Quins símptomes té?

Efe / María Carcaboso Abrié

La malaltia de Lyme, una infecció causada per la picada d’una paparra, amb pocs metges especialistes en el seu tractament i que a Espanya només es donava al País Basc, La Rioja, Cantàbria, Astúries i Galícia, comença a estendre’s per la resta del país, tot i que la majoria dels casos continuen sense diagnosticar-se com a tal.

«Abans es pensava que això era cosa del nord», ha recordat l’exdirector de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell (Barcelona) Manel Cervantes, un dels pocs infectòlegs que han tractat casos a Catalunya, perquè entre la dècada dels 80 i l’any 2000 semblava que els casos de Lyme a Espanya sempre es diagnosticaven a les mateixes comunitats.

No obstant, «ara veiem que els casos creixen a Catalunya, a València i, una mica menys, a Andalusia, i que la malaltia ha desaparegut a Extremadura», ha destacat el facultatiu, que està a punt de jubilar-se i que atribueix les xifres a «la situació de les paparres a la regió en aquest moment».

A Espanya hi ha uns 150 casos de Lyme diagnosticats oficialment, segons Cervantes, però «pot ser que en siguin més de 1.000, ja que molts no es diagnostiquen i en d’altres desapareixen els símptomes».

El doctor, que actualment és coordinador de la unitat de VIH-sida d’Infeccions de Transmissió Sexual de l’Hospital Parc Taulí, ha explicat a Efe que aquesta malaltia es manifesta en dues fases, una d’inicial molt infecciosa i una de posterior amb afectacions més greus, tot i que hi ha casos en què la malaltia desapareix sense ser tractada abans d’arribar a complicar-se.

«En la fase inicial es pot donar febre i malestar i poden aparèixer taques a la pell, així que es pot diagnosticar fàcilment un Lyme», mentre que «l’afectació al cap de setmanes o mesos pot ser al cor o al cervell, amb arrítmies, paràlisi facial i pèrdua de memòria o sensibilitat», ha detallat.

Una part dels malalts presenta manifestacions cròniques de Lyme lleus, però molt molestes, com a cansament, artromiàlgies i dolors ossis, que no els deixen fer vida normal.

Els casos de Lyme –malaltia descoberta als anys 80 per un investigador suís que treballava als Estats Units i que deu el seu nom al petit poble de Lyme, a l’estat de New Hampshire, on van sorgir els primers casos– s’han doblat en els últims 20 anys i a Europa ascendeixen a 200.000 els casos registrats, segons Cervantes, que va iniciar la seva carrera com a infectòleg a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

«El vector de la malaltia, la paparra –present en països amb climes temperats–, passa el germen, una borrèlia, de l’hoste original, que solen ser animals de la petita muntanya o de zones boscoses, a les persones. Com més a prop està tot això de la població, més augmenta el perill de transmissió», ha advertit Cervantes.

Diagnòstic i tractament de la malaltia

El fet que passi temps entre la primera fase de la malaltia i la segona deriva en el fet que «de vegades no es pensi que pugui ser Lyme».

A més, «les proves diagnòstiques per a la malaltia no són bones i moltes vegades surten negatives tot i que hi hagi infecció», fet que Cervantes veu com «un problema que cal solucionar en el futur immediat».

«Ja hi ha algunes proves a punt de sortir amb probabilitat de ser molt més efectives», ha avançat.

L’infectòleg ha lamentat que, com que no hi ha una prova diagnòstica bona, «s’arriben a diagnosticar com a episodis de nervis, casos de depressió o com una grip mal curada», quan en realitat és Lyme, una malaltia molt desconeguda, però que ha començat a fer-se notòria amb les infeccions que han patit alguns famosos, com la pilot Laia Sanz, els actors Richard Gere i Ben Stiller i el cantant Justin Bieber.

En casos en què la prova surt negativa, Cervantes opta per receptar el tractament –un antibiòtic–, tot i que ha reconegut que «és una cosa difícil de decidir i requereix metges experts, però d’especialistes en Lyme n’hi ha pocs».

«M’ha picat una paparra, em trobo aixafat, m’han sortit taques a la pell. Pot sortir tot normal en la primera anàlisi, però pot ser Lyme. No podem dir que el pacient no té res davant símptomes que no ens expliquem. Cal fer de metges», ha defensat l’especialista.

«És una malaltia amb futur que ens ensenya que cada vegada ens trobarem amb més freqüència davant patologies amb una fase infecciosa clara i una altra de persistent. Ja ho estem veient amb la covid persistent, en què el virus ja no hi és, però els símptomes es mantenen», ha conclòs Cervantes.