«No hem de clavar els bastonets a l’arròs, és un ritual funerari»

Carme Feliu és la directora de Nipponia, que va ser el primer centre privat de Catalunya especialitzat en llengües orientals. Com el seu nom indica, està especialitzat sobretot en japonès, però no només en la llengua, també en la seva cultura i les seves normes de protocol

Esperava que em rebés amb una reverència, i no amb una encaixada.

També ho fem, eh? Més que fer una reverència, quan arriba un alumne el saludem en japonès. Konnichiwa.

Gràcies, igualment.

I també un petit cop de cap. És molt important.

Què ens atrau del Japó?

L’interès ha crescut molt des dels anys 80, gràcies al manga i l’anime. Molts aficionats volen llegir i escoltar-ho en versió original. A banda, hi ha gent que sent curiositat pel país en general, potser perquè hi vol viatjar. El Japó és un país turísticament molt interessant. Per acabar, hi ha qui s’interessa per la seva literatura i per les arts marcials. Una mica de tot.

I a vostè en concret, què la va atraure? No sembla aficionada al manga...

He, he, no especialment. Jo havia estudiat Traducció i Interpretació. El japonès em semblava una llengua molt atractiva, i a més, sovint aquests idiomes t’obren una finestra nova al món. A diferència de francès o anglès, més propers i coneguts. A banda de la llengua, del Japó m’agrada molt el vessant tradicional. Quan hi vaig anar, vaig fer un curs de cerimònia del te.

Hi ha viatjat gaires vegades?

Hi vaig viure un temps, en un intercanvi universitari, i després hi he anat tornant.

Ens assemblem en res, catalans i japonesos? 

(Pensa una estona) És difícil de dir, malgrat que hi ha punts en comú. Els japonesos tenen molt desenvolupada la sensibilitat per les arts i l’amor per la natura. Potser hi ha part dels catalans que s’identificarien amb aquest amor per la natura i l’entorn. Fins i tot en l’amor per les tradicions i per la gastronomia pròpia

Per què a algú li ha d’interessar el japonès i no, per exemple, el xinès o el coreà, que semblen tenir més empenta?

Cada idioma té el seu què. A vegades ve gent dient que vol estudiar un idioma asiàtic però no sap quin. Jo sempre responc que depèn de perquè el vulgui. Hi ha gent que té clar que vol anar a viure al Japó, llavors l’elecció és clara. Hem tingut alumnes que ara viuen allà.

Una elecció peculiar. 

Tenim estudiants del grau de videojocs, que volen anar a treballar al Japó. O científics. És un país apassionant i alhora un idioma molt curiós.

És un país tan misteriós com sembla?

Hi ha coses que d’entrada poden xocar, però al final descobreixes que tenim molts valors comuns.

Menja amb bastonets, suposo.

Sempre que puc. A vegades fins i tot el menjar d’aquí. Ens agrada menjar amb bastonets, a casa.

Encara queden geishes?

Això seria un element misteriós, a vegades ni els mateixos japonesos saben explicar exactament què és una geisha. Per Kyoto, si tens sort en pots trobar alguna a l’hora que van a actes o sopars. A vegades els turistes les persegueixen per fer-s’hi una foto, està mal fet, s’ha de ser molt respectuosos amb elles.

El problema de desconèixer aquella cultura deu portar a situacions així. 

Per això tenim cursos específics per qui hi va de viatge. Com comportar-se, què evitar fer...

Què cal evitar fer i fem sovint?

Normes de taula, com no clavar els bastonets a l’arròs, això es reserva per a un ritual funerari. O passar-se menjar d’un a l’altre, reservat al ritual de la incineració. O tirar salsa a l’arròs. I evidentment, en anar de visita ens hem de treure les sabates. Hem d’entrar despullat als banys...

Hi ha algun racó de Girona que li recordi el Japó?

M’hi fan pensar les fulles de la Devesa a la tardor. També algun bosc de cirerers florits. Allà la natura i els arbres es viuen amb molta intensitat.

Ha pensat a retirar-se i anar a viure al Japó?

Tornar, sí, sempre que pugui. Fins i tot viure-hi uns anys. Però retirar-m’hi... m’agrada molt el que faig aquí, tenir a Girona un raconet del Japó. Fer arribar als gironins el que representa aquell país.