«Hi ha un complot internacional contra l’actual Papa»

Vicenç Lozano va presentar a Girona «Vaticangate» on revela una conspiració de l’influent sector conservador de l’Església catòlica i la ultradreta, amb el suport del poder financer internacional, contra el papa Francesc

Per què li interessa tant el vaticà? 

M’interessava el poder del Vaticà i les seves claus, més que no pas el fet religiós i doctrinal. Es tracta de la institució més antiga del món.

S’ha de ser creient, per entendre’l?

No hi té res a veure. Jo em defineixo com agnòstic, però sóc molt respectuós amb qui té fe, sigui la fe que sigui. Com a periodista, tinc l’obligació d’explicar les veritats, encara que dolguin. Al Vaticà, la realitat supera de molt la ficció. Jo no parlo de llegendes, només de la realitat que puc corroborar. I sí, sorprèn.

Això de complots contra el Papa sona a llegenda recorrent.

Tots els Papes han tingut oposició i fins i tot enemics. Però contra el Papa actual es va desfermar una guerra oberta ja des del minut zero. En els últims anys ha sigut extremadament cruenta. No sóc amant de teories de la conspiració, he corroborat que es tracta d’un complot internacional. Un complot que no es limita al Vaticà, sinó que vol destruir les democràcies occidentals per retallar les llibertats i els drets socials i laborals que tant ha costat assolir. 

I el Papa què hi té a veure? 

El Papa és un líder ètic i moral en un moment que n’hi ha poquíssims, fa nosa. És un enemic a abatre per aquest populisme ultradretà, per dues coses: es manifesta a favor de la justícia social al món i és el primer Papa ecologista de la història. Això suposa tocar molts interessos financers. Això molesta als qui preveuen l’assalt a les democràcies. Quan la gent vota el que no ha de votar, com a Biden o Lula, organitzen els assalts que hem vist.

Vol dir que això de retallar-nos llibertats i drets no ho estan aconseguint a tot el món?

És una guerra no declarada. La gent l’obvia i l’esquerra està desorientada des de la caiguda del mur de Berlín. Així, el populisme d’ultradreta s’ha apropiat de termes con llibertat, democràcia, justícia social, etc, que abans eren de l’esquerra. Controlen la xarxa social i donen una imatge com si fossin antisistema. En situació de crisi i drama social com l’actual, la gent ho compra.

El populisme d’ultradreta s’ha apropiat de termes con llibertat, democràcia, justícia social, etc, que abans eren de l’esquerra

En què consisteix concretament, el complot contra el Papa?

Primer, en intentar destruir la seva imatge acusant-lo de comunista revolucionari, fins i tot d’heretge i anticrist. Això mitjançant els mitjans de comunicació que té la ultradreta internacional, i amb el suport de cardenals i bisbes a la cúria vaticana.

Què més?

Posar pals a les rodes a qualsevol reforma del Papa per fer una Església adaptada al segle XXI que segueixi els principis de l’Evangeli. Si no ho aconsegueixen, hi ha una tercera fase.

Digui.

Mitjançant dossiers sobre la seva a vida pública i -sobretot- íntima, fer xantatge als cardenals del conclave, perquè el següent Papa sigui d’un altre tarannà.

Em pensava que els cardenals no en tenien, de vida íntima.

(Riu) Són humans, tenen la seva vida íntima i alguns fins i tot cadàvers a l’armari.

Qui hi ha darrere de tot plegat?

Fora del Vaticà hi ha un personatge vital, que és Steve Bannon, l’assessor que va dur Trump a la presidència. És el principal estrateg de la ultradreta internacional. El seu model és un capitalisme salvatge a tot el món, precisament el que el Papa condemna. 

Darrere de tot hi ha un personatge vital, Steve Bannon, el principal estrateg de la ultradreta internacional

Pel que entenc, no es tracta de desavinences religioses, sinó de poder i diners.

Efectivament, no és una lluita doctrinal, sinó ideològica. 

Hi ha més noms, en el seu llibre.

Bannon té relació estreta amb el cardenal Leo Burke, també dels Estats Units i considerat el principal enemic del Papa dins del Vaticà. També hi és pel mig Gerhard Müller, que era el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i és líder del sector més tradicionalista a l’Església. Podríem afegir-hi el cardenal africà Robert Sarah. Tot plegat, finançat per grans magnats, sobretot nord-americans.