Un equip gironí al campionat del món de hip-hop: «La celebració dels gols al fútbol, acaba amb el tabú del noi que balla»

A finals d’abril, l’equip Black Label de l’escola gironina EBE Dance School, al barri de Taialà, es va classificar per al campionat del món de hip-hop, que tindrà lloc entre el 30 de juliol i el 6 d’agost a Phoenix, EUA. Eduard Boada és director de l’escola i, amb Elba Sosa, coreògraf del grup

Ballar hip-hop en estudi, quan era un ball de carrer, no el desvirtualitza? 

Mmm... és una eterna discussió, i això que en els campionats també es fan batalles, que probablement són l’origen d’aquest ball. Bé, tot es comercialitza, i no ho trobo malament. Tot va endavant, si ens quedéssim sempre ancorats en el passat, el món no evolucionaria. I el hip-hop s’hauria quedat en els quatre passos que van inventar els primers que el ballaven. Abans es seguien molt unes pautes, i cada cop més, la gent crea noves peces, segurament millor que el que hi havia.

Suposo que algú els paga el viatge.

Com que no és un esport, no hi ha federació, ens ho hem de pagar nosaltres. No ens sortirà per menys de 2.000 euros per cap, viatge i estada. Estem buscant espònsors, almenys per a la roba. Sigui com sigui, hi anem segur, ja fa mesos que estalviem per això.

Ens preparem físicament: anem a córrer, fem peses...

Ha dit esport?

Mig esport, mig art. Hi ha art en la creació de la peça, de la coreografia. Però també ens preparem físicament: anem a córrer, fem peses... Són actuacions de dos minuts a tot ritme, molt durs. Jo tinc 37 anys i ja em costa, aviat deixaré de ballar. És que venen joves, vénen molt forts (riu). A veure si em retiren i em puc dedicar a dirigir i prou.

Què porta un jove a ballar hip-hop i no vals, per exemple?

Bé, jo vinc del ball de saló.

Déu n’hi do el canvi.

Primer jugava a futbol. A setze anys vaig decidir provar coses noves, que potser al col·legi no et donen l’oportunitat de provar coses menys conegudes. Així que vaig estar uns anys fent ball de saló esportiu, és a dir, de competició.

I d’aquí al hip-hop? 

És que el ball de saló és molt car, em gastava 500 euros en un vestit, i en necessitava tres a l’any. El hip-hop és més lliure. Pel meu caràcter, de seguida vaig voler competir. I fins ara.

Aprofita alguna cosa del futbol, a l’hora de ballar?

El que em serveix pel hip-hop és el que vaig aprendre al ball de saló. Miro d’aplicar-ho. Del futbol, no, més aviat crec que ara el futbol s’aprofita del ball en la celebració dels gols. M’agrada, ens dóna visualització i acaba amb el tabú del noi que balla.

A setze anys em deien barbaritats, però jo responia: sí, però ballo amb una noia.

Aquest tabú encara persisteix? 

Hi ha de tot. A mi no m’influeix, mai he tingut cap problema. A setze anys em deien barbaritats, però jo responia: sí, però ballo amb una noia. Sí que és veritat que alguna vegada trobo nens petits que a col·legi se’n riuen d’ells perquè ballen. Ja se sap, se’n riuen d’ells i se’n riuen d’un altre per un altre motiu, jo sempre els dic que han de fer el que els agrada. Però bé, s’ha evolucionat molt, tiktok també ha col·laborat molt a fer viral el ball.

Suposa pressió, anar a competir als EUA, on a néixer el hip-hop?

Els he avisat. Jo he anat altres vegades al mundial, i el primer cop, en sortir a l’escenari, vaig dir «què fas aquí?» En qüestió de xou, van sempre un pas per davant.

Aquí a Girona hi ha una gran quantitat de talent i ballarins, no en som prou conscients

S’hi emmirallen?

Avui, gràcies a YouTube, pots veure els grups que vulguis de tot el món, abans havies d’esperar una setmana a veure’n algun en un programa de TV. Això ajuda molt. Aquí a Girona hi ha una gran quantitat de talent i ballarins, no en som prou conscients.

Subscriu-te per seguir llegint