Las vida després de la mort i les vides del nostre passat: «En una vida anterior, jo era una dona que avortava a Londres»

Alex Raco és especialista en trastorns de l’estat d’ànim i la personalitat, però sobretot, s’ha format en teràpia de regressió a vides passades. Acaba de publicar ¿Qué se siente al morir?, amb testimonis reals sobre la vida després de la vida

Això de la teràpia de regressió a vides passades, fa una mica de cangueli...

No hi ha res a témer, consisteix només en una hipnosi lleugera més una medicació, per aconseguir recordar episodis de vides anteriors. És una cosa molt maca, molt positiva. Ja sé que el tema de la mort fa por, però no s’ha de preocupar.

Tots tenim vides passades i no ho sabem?

Tots en tenim, i és especialment més probable entre els que vivim en determinades àrees geogràfiques, perquè tenim un nivell d’evolució més gran que, per exemple, algunes tribus o regions amb un menor nivell de desenvolupament.

Tots tenim vides passades, i és especialment probable entre els que vivim en àrees geogràfiques amb un nivell d’evolució més gran

Vostè sap què ha sigut, en alguna vida passada?

Ho he explicat en un llibre anterior. Vaig veure unes quantes vides meves anteriors, la que més em va impactar, és veurem com a dona, en 1836, a Londres. Estava tenint un avortament, perdent un fill.

No sé si acompanyar-lo en el sentiment. 

He, he, va ser molt impactant veure’m en una altra vida, perquè no és una cosa que t’esperes. Mai hauria imaginat res semblant, tan diferent de la meva vida actual. Em vaig sorprendre molt, li sol passar a tothom en fer regressió.

Imagino que alguns deuen quedar astorats.

Però tot el que expliquen té sentit. El que ha de fer qui hagi recordat una vida passada, és entrar a Google i buscar informació. Veurà que troba coincidències.

El que ha de fer qui hagi recordat una vida passada, és entrar a Google i buscar informació. Veurà que troba coincidències

Parlem de la mort: això de la llum blanca i de veure passar tota la vida, no poden ser somnis o al·lucinacions?

Una teoria científica diu que és un petit programa que tenim al cervell, per fer-nos més plaent el moment de la mort. Però no m’ho acabo de creure: algú que està en coma, com es pot adonar de tot e que passa en altres habitacions, fins i tot en un jardí on no havia estat mai però correspon a la realitat? Com podria aquest programa del cervell accedir a aquesta informació, si el cervell no està funcionant?

Ben vist, Raco.

A més, un estudi de la universitat de Michigan, va investigar què passa en els trenta segons següents a la mort. La conclusió és que el cervell continua actuant.

Algú que està en coma, com es pot adonar de tot el que passa en altres habitacions, fins i tot en un jardí on no havia estat mai però correspon a la realitat?

Anem al que interessa als lectors: hi ha vida després de la mort? 

Jo era molt escèptic, però després de quinze anys estudiant-ho, de fer regressions i d‘entrevistar gent, diria que hi ha vida després de la mort. Certesa no n’hi pot haver, és clar, però penso que sí.

A mi, en canvi, m’interessa el mateix que a Woody Allen: en el més enllà es pot aconseguir un bon filet?

(Riallada) En el més enllà pot aconseguir el que més li agradi, el que vulgui.

Diria que hi ha vida després de la mort. Certesa no n’hi pot haver, és clar, però penso que sí

La meva àvia, que va morir fa vint-i-cinc anys, encara em veu?

Sí, perquè tots estem en dos plans: el físic i el de l’ànima. El temps no existeix, ja ho va dir l’Einstein, així que estem sempre en un doble pla. La seva àvia està en el pla de l’ànima, encara que ja no estigui en el pla físic. Els dos plans estan en comunicació. Hi ha centenars de proves que demostren que és possible la comunicació amb el més enllà.

Aquesta comunicació pot incloure l’amor, fins i tot el sexe, com a la pel·lícula Ghost?

Depèn, ja que els fenòmens extrasensorials poden tenir diferents nivells. Més que impossible, diria que és rar, no passa sovint. Pot passar, no és inversemblant.

La seva àvia el veu, perquè està en el pla de l’ànima, encara que ja no estigui en el pla físic

Té por de la mort? 

Encara em fa por, com a tothom, però molta menys que abans. Jo escric llibres principalment perquè la gent no tingui por de morir-se. Com menys por tinguem a la mort, millor viurem la vida. I l’important és la vida, hem de gaudir-la al màxim. Per això és bo treure’ns la pressió que la vida s’acaba i que hem de fer-ho tot aviat. Sense l’ansietat de prestació que tots tenim, es viu millor.

Hi ha un Déu que ens espera allà?

Sí, tot i que no tindrà la forma un vell amb barba blanca. O potser sí, no ho sé. Però imagino que serà una cosa més energètica, no tan figurativa. Sigui com sigui, hi ha una cosa superior.

Hi ha un Déu que ens espera, tot i que no tindrà la forma un vell amb barba blanca. O potser sí, no ho sé

Subscriu-te per seguir llegint