Així detecten els mosquits a les seves víctimes
Una investigació permet descobrir com aquests paràsits distingeixen les persones de la resta d'animals

Un mosquit en una imatge. / EL PERIODICO
Jordi Muñoz
Després de diversos anys de recerca, un estudi científic ha determinat com els mosquits aconsegueixen detectar on són les víctimes humanes. L'estudi, publicat el 4 de maig a la revista 'Nature', és un pas endavant en el coneixement sobre aquest paràsit i podria permetre que en un futur es desenvolupin repel·lents més efectius. Això sí, de moment haurem de conformar-nos amb altres mètodes per espantar-los com les plantes d'interior o els últims productes per repel·lir mosquits.
La investigació
El treball parteix de la base d'investigacions anteriors que havien conclòs que els mosquits de l'espècie 'Aedes aegypti', portadora de malalties com el Zika, prefereixen l'olor humana a l'olor dels animals. L'objectiu d'aquesta nova investigació col·laborativa -han participat experts de diferents universitats-, anava un pas més enllà i es plantejava descobrir com els mosquits aconsegueixen distingir els cossos humans per poder-los atacar.
Per dur a terme l'estudi, els científics van modificar genèticament els mosquits, de manera que els cervells s'encenien quan estaven actius. Després, l'equip va haver de lliurar "aire amb olor a humà i olor d'animal", de manera que els paràsits poguessin detectar-lo mentre eren dins del túnel de vent on es van fer les diferents proves.
Zung, un dels autors de l'estudi, ha explicat en un comunicat que per a les mostres humanes van demanar als voluntaris "que no es banyessin durant uns dies, després es despullessin i es fiquessin al llit en una bossa de tefló". El motiu de la nuesa és senzill: la roba també desprèn olors que podien comprometre'n els resultats.
Com ens distingeixen dels animals?
Els resultats de la investigació van sorprendre els científics, ja que l'activitat cerebral dels mosquits per detectar-nos és molt més simple del que s'esperava. El cervell d'aquests paràsits té 60 centres nerviosos -anomenats glomèruls-, però només dos s'involucren en la detecció de l'olor humana.
Dels dos centres nerviosos, expliquen els investigadors, un respon a moltes olors, inclosa l'olor humana, alertant el mosquit que hi ha una possible presa a prop perquè s'hi pugui acostar. El segon centre nerviós, en canvi, només respon a l'olor humana i permet que ens distingeixin de la resta d'animals de forma senzilla. A partir d´aquí, decideixen a quina persona picar.
Rastres a l'aire
El catedràtic Manuel Peinado ja apuntava el 2019 al "paisatge químic de l'aire" que ens envolta com la clau per entendre com les femelles de mosquit seleccionen les víctimes. "Els mosquits depenen del diòxid de carboni per trobar els seus hostes. Quan expulsem aire dels nostres pulmons, el diòxid de carboni no es barreja immediatament amb l'aire. Es queda temporalment en efluvis que els mosquits segueixen com les rates al flautista de Hamelín" , expressava Pentinado.
- «Sortir a ‘El Foraster’ va servir per trencar prejudicis; ara la gent s’hi acosta»
- Qui és Roman Arnold? El propietari de la finca on han trobat les restes arqueològiques a Girona
- Troballa històrica: Necrópolis amb 26 enterraments al Barri Vell de Girona
- Nora Cornell: 'No sé esquiar, vaig començar a fer snow perquè a Girona no hi ha surf
- El Girona fitxa un porter que no juga de fa dos anys
- El Trueta en blanc i negre: així era l'hospital dècades enrere
- Soler & Palau retorna la seva seu social a Catalunya vuit anys després
- Girona és la segona província catalana amb més beneficiaris de la renda garantida