L'odi a les xarxes socials sí que es condemna: d'incitar a "caçar moros" a l'assetjament a homosexuals

L'assassinat del petit Mateo, un nen d'11 anys que va ser presumptament apunyalat per un veí, ha desfermat, a més d'una onada d'indignació, una tempesta de 'fakes' que es va posar en moviment pràcticament des que es va conèixer el crim. Emparats en l'anonimat, i en la falsa seguretat que dona estar darrere d'una pantalla, tuitares d'extrema dreta —entre ells l'europarlamentari Alvise Pérez—, es van llançar a difondre 'fake news' que apuntaven al fet que l'assassí era un suposat jove d'origen estranger.

El succeït a les xarxes socials, que fa no tant hauria passat sense més conseqüències, ja és estudiat per la unitat de delictes d'odi de la Fiscalia. Una unitat que està cada vegada més present en els tribunals espanyols, perquè el mes de juliol passat el Ministeri de l'Interior va informar que, al llarg del passat any, es van investigar un total de 2.268 infraccions penals i incidents d'odi a Espanya, la qual cosa suposa un increment del 21,3 % respecte el 2022.

Una part d'aquestes agressions, i moltes altres que no es denuncien, es cometen en la xarxa. Per exemple, segons ha pogut saber El Periódico d'Espanya, del mateix grup editorial, durant l'últim any s'ha condemnat a un usuari d'Instagram que va intentar organitzar una "cacera de moros" al País Basc; a un jutge de Múrcia que va bolcar per Facebook la seva homofòbia contra unes mares adoptives; a un ultradretà d'Àvila que va encoratjar a l'antisemitisme per Twitter i que va demanar "vessar sang" per a acabar amb el Govern de Pedro Sánchez i a set persones que demanaven violència contra els menors estrangers no acompanyats a Melilla.

Les víctimes, a més, també estan cada vegada més conscienciades de no deixar passar aquest tipus de fets. Al febrer d'enguany, per exemple, un tribunal de Catalunya també va ordenar reobrir el cas d'una dona transsexual que va denunciar que un grup de tuitares havia aprofitat unes fotografies del seu compte personal per a burlar-se d'ella i humiliar-la públicament per la seva identitat sexual. L'assumpte, que havia estat arxivat prèviament, es va reobrir pel seu recurs.

L'odi als estrangers

Aquesta setmana, el Fiscal de Sala de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, demanava més eines per a poder combatre als qui s'aprofiten de l'anonimat de les xarxes socials per a bolcar el seu odi. A pesar que, diu, la llei és suficient per a condemnar-los, necessiten més eines per a poder identificar-los o per a garantir que estiguin allunyats de la xarxa durant algun temps.

Arribar fins als qui escampen el seu odi per internet, com ha succeït en el cas del petit Mateo, no sempre és fàcil, però es pot. Per exemple, l'Audiència de Màlaga va condemnar el setembre a set persones de Melilla, que havien estat prèviament absoltes, a penes d'entre un i dos anys i mig de presó per escriure expressions "humiliants, agressives i feridores" cap als menors estrangers no acompanyats, més coneguts com a 'menas'.

En la sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, s'explica que en el seu grup de Facebook, en el qual hi havia més de 17.000 usuaris subscrits, es van trobar missatges cridant a prendre's "la justícia per la seva mà" i a fer "patrulles ciutadanes" per a netejar els carrers de la ciutat de "rates" (en referència als menors).

Una cosa semblant va intentar fer un home del País Basc quan, a finals de 2021 i "guiat per l'ànim d'incitar a la violència i l'odi contra un col·lectiu determinat", va decidir intentar organitzar per Instagram una "caça de moros" a Irun. "Cal sortir a netejar els barris de rates fastigoses", deia una de les convocatòries, que encoratjava a anar "ben armats" adjuntant emoticones de ganivets. La seva condemna, dictada per l'Audiència de Sant Sebastià a l'octubre, va ser d'un any de presó.

L'homofòbia, una xacra en les xarxes

Un altre dels objectius habituals de l'odi a les xarxes socials són les persones a les quals se les ataca per motiu de la seva identitat o condició sexual. A la fi de l'any passat, el Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia va ratificar al novembre una condemna que exemplifica el canvi de tendència en la societat i els tribunals espanyols.

El magistrat Fernando Ferrín Calamita, un jutge que durant anys va presumir d'haver intentat paralitzar en els tribunals a una parella de dones lesbianes en la qual una intentava adoptar a la filla de l'altra, va ser condemnat per un delicte d'odi a 16 mesos de presó.

I ho va ser no per la seva activitat en el jutjat, sinó perquè el 2020, quan la nena ja tenia 12 anys, el jutge va publicar en el seu compte de Facebook una carta dirigida a ella difonent una història falsa que havia estat abandonada per les seves mares. A pesar que va demanar disculpes més tard, i que aquest cas ja li va costar la inhabilitació per part del Tribunal Suprem el 2009, el TSJM va ratificar la seva condemna després que les mares denunciessin una situació d'assetjament per part seva.