«No podem confiar en les agències del medicament»

Ens mediquem massa?

Sí, ens mediquem massa. Sempre queda qui necessita un medicament i no el rep, però si hi ha desviació entre l’ideal i la realitat, és per massa.

És culpa dels metges, que són els qui ho recepten?

En la societat ha crescut molt la confiança en què totes les solucions als nostres problemes seran tecnològiques. Amb la Covid vam confiar en les vacunes, per evitar els infarts confiem en medicaments que baixen el colesterol encara que no baixi el nombre d’infarts (riu)... Hi ha una mena de miratge. Evidentment, els metges prescriuen massa medicaments, però són part d’una cadena.

Ens mediquem massa. En la societat ha crescut molt la confiança en què totes les solucions als nostres problemes seran tecnològiques

Quins baules té aquesta cadena?

Comença per la investigació i desenvolupament del medicament, continua amb la regulació del medicament per part de l’estat -si l’autoritza, si el finança...-, després ve la prescripció del metge, la dispensació de la farmàcia i finalment l’ús. Segons com siguin les fases, pot ser que l’ús final sigui desmesurat.

En què fallen, aquestes fases?

Tenim una regulació que aprova molts medicaments. Al final, prescrivim massa perquè tenim un sistema sanitari que s’empassa de manera ignorant tota la tecnologia que li vénen a vendre, la paga a preu d’or i, a més, no hi veu inconvenients.

Els metges bé deuen saber el que prescriuen als pacients, no?

Els metges s’informen sobre els medicaments per fonts que provenen exclusivament dels laboratoris farmacèutics, sigui pel visitador mèdic o assistint a congressos on la majoria de simposis estan patrocinats pels laboratoris. O també seguint protocols clínics elaborats per «experts» que no són més que mercenaris dels laboratoris farmacèutics.

Quan l’estat deixa que siguin només les farmacèutiques les que difonguin la informació del medicament, acabem fent el que vol el venedor

No m’està deixant gaire tranquil, aquesta entrevista.

Quan l’estat deixa que siguin només les farmacèutiques les que difonguin la informació del medicament, acabem fent el que vol el venedor. Sobretot perquè el comprador es divideix en tres: el que decideix el consum però ni consumirà ni pagarà, que és el metge; el que consumirà, no decideix i pagarà molt poc, que és el pacient; i un tercer que ni decideix ni consumeix, però paga, que som tots amb els nostres impostos. Qui decideix el consum no està afectat pel preu ni pels possibles efectes, o sigui que és molt fàcil de domesticar.

Encara fan regals als metges, les farmacèutiques?

Actualment no es poden fer regals per un valor superior a 50 euros. Ara bé, el 85% dels metges accepten que els laboratoris els paguin el viatge, l’hotel i la inscripció als congressos. Quasi tots els assistents a congressos hi van pagats pels laboratoris. Si això no compra voluntats...

Potser és propaganda molt persuasiva.

En una enquesta, els metges, quasi tots responien que no els influeix la propaganda d’un medicament a l’hora de prescriure’l. Ara bé, a la pregunta de si creien que influïa sobre els seus col·legues, més de dos terços deien que sí. És allò de veure la palla en l’ull aliè, una característica no només dels metges...

Quasi tots els assistents a congressos hi van pagats pels laboratoris. Si això no compra voluntats...

En el cas de l’OxyContin als EUA, hi va haver suborns a l’Agència del Medicament.

No podem confiar en les agències del medicament. Hi deu haver suborns, com a tot arreu on hi ha diners, però normalment no els coneixem. El que coneixem són les portes giratòries: directors de la FDA als EUA o de l’agència europea, acaben treballant per a la indústria. Als EUA és legal que les farmacèutiques aportin diners a les campanyes polítiques, i a més, la meitat dels congressistes i senadors dels dos partits, tenen accions de Pfizer. Tot plegat és una hipocresia sistèmica, perquè si aquests són els que han de legislar sobre els medicaments, ho portem clar.

I fora dels Estats Units?

Des dels anys 90, a tot el món, existeix el Consell Internacional d’Harmonització, que estableix les normes que han de regular els medicaments. Normes que ha establert... la mateixa indústria farmacèutica

Com és possible?

Miri, als anys 80 jo formava part d’un comitè de l’OMS encarregat de vigilar els efectes adversos dels medicaments. Una tarda, van venir a parlar-nos representants de les grans farmacèutiques multinacionals, per demanar-nos que tots els països demanessin els mateixos requisits. Fins aquí, prou lògic, però tot seguit ens van dir que crearien aquest Consell Internacional d’Harmonització, on l’OMS hi té veu, però ni tan sols hi té vot. Aquests són els que estableixen les normes per als medicaments, diuen quins assajos clínics s’han de fer i què han de demostrar.

Directors de la FDA als EUA o de l’agència europea, acaben treballant per a la indústria

La guilla guardant les gallines?

Un consultor explicava que, per a un fàrmac que es vol utilitzar com a antidepressiu -tot i que d’antidepressius no en tenen res- recomanava fer vuit assajos comparant amb placebo, perquè així en surtin un o dos de positius, que són els que es presentaran per a ser aprovats. Imagini! El fàrmac surt dues vegades bo, quatre igual que el placebo, i dues vegades surt millor el placebo que el fàrmac, però vostè presenta els dos que han sortit bé, i ja té l’aprovació. La mateixa legislació admet aquesta trampa. La majoria dels metges, això no ho saben, perquè ningú els ho explica i perquè no hi ha interès que ho sàpiguen. I nosaltres ens ho empassem tot. Fins i tot hi ha empreses de formació de metges, en mans de farmacèutiques. Té pebrots, la cosa.

Jo prenc cada dia la pastilla pel colesterol.

Hòstia. I per què es va fer mirar el colesterol? No se l’hauria de fer mirar.

No sé per què la gent es deixa mirar el colesterol, si no prediu res. Si t’agrada la botifarra de perol, la cansalada i tot això, fot-li! Fot-li!

Una anàlisi de sang rutinàries... Amb dieta no va baixar, i pastilla al canto.

El colesterol que corre per la seva sang, no ve de la dieta. Si t’agrada la botifarra de perol, la cansalada i tot això, fot-li! Fot-li! El colesterol que mengem, es destrueix a l’estómac i al fetge. El 80% del seu colesterol, el fabrica vostè, per això l’enganyifa és dir-li que faci dieta, com que no li baixarà, li receptaran el medicament. No sé per què la gent es deixa mirar el colesterol, si no prediu res. És més, a partir de 60 anys, com més alta és la concentració de colesterol, més temps viuràs. S’han fet estudis en milions de persones que ho demostren.

Doncs a què ve la mala fama del pobre colesterol?

El que es fa córrer en farmàcia és més de cara al mercat que a la salut dels pacients.

Durant la pandèmia se’ns recomanava fer-nos un PCR abans de qualsevol reunió. Sortien 30.000 o 40.000 positius diaris, només a Catalunya. Era una puta mentida

La Covid va ser un gran negoci?

La pandèmia hi era, no es pot negar, però va ser un gran negoci. La fundació de Bill Gates, la farmacèutica Novartis i el fons d’inversió de Mastercard, es van unir per fer PCR. El PCR va ser un gran engany, perquè pot donar positiu i no estar malalt. Però hi va haver una bogeria, se’ns recomanava fer-nos un PCR abans de qualsevol reunió. Sortien 30.000 o 40.000 positius diaris, només a Catalunya. Era una puta mentida. A banda de Pfizer i Moderna amb les vacunes, els que més diners va fer van ser els del PCR. Es van forrar, tot déu es feia PCR. I com més PCR es feien, més positius sortien, i els venedors de malalties vinga dir que hi havia molta Covid. Això sí, tot Déu es trobava bé.

Subscriu-te per seguir llegint