«La conquesta va ser violenta, seria bo que Espanya ho reconegués»

Són ben rebuts els hondurenys, a Girona i a Catalunya en general?

A primera vista diria que sí. Probablement hi ha qui es sent incòmode amb la immigració, però això passa arreu.

Com es veu des d’un país d’emigrants el creixement els partits antiimmigració?

Ens preocupa que creixi una extrema dreta força xenòfoba. L’emigració és un fenomen històric, els humans sempre han migrat, i a vegades n’hi ha repunts, per diverses circumstàncies. Tot està vinculat al sistema econòmic global. La manera com s’exploten els recursos naturals als nostres països i qui els explota, és una explicació de l’emigració. La migració s’ha d’abordar més enllà de l’epidermis, s’ha d’anar més al fons, per entendre-la i per conèixer el que aporta.

La migració s’ha d’abordar més enllà de l’epidermis, s’ha d’anar més al fons, per entendre-la i per conèixer el que aporta

Com per exemple?

A les comarques de Girona, els hondurenys -igual que els membres d’altres comunitats- aporten molt. Ajuden a sostenir una dinàmica socioeconòmica en la zona, perquè la majoria de països europeus pateixen un estancament de la natalitat. A més, a més, es creen vincles culturals entre els hondurenys i la gent d’aquí. Per no parlar dels vincles històrics existents. Crec que cal enfortir la germanor entre els nostres pobles. La creació d’un viceconsolat a Girona és un gran pas en aquest sentit.

Porten bé, el fet d’arribar aquí i trobar que s’hi parla una altra llengua?

Aprenen català al carrer, potser no a escriure’l, però sí a entendre’l. Sobretot els més joves, arriben amb ganes d’aprendre, d’integrar-se. Els costa, perquè sovint és gent que no ha tingut formació acadèmica, però qualsevol persona que surt d’un poble o d’un barri d’Hondures ve amb la idea de superar-se. N’hi ha que van a Suïssa o Alemanya, on encara els és més complicat.

Quina és la principal raó per la qual emigren els hondurenys?

Els motius econòmics. Hem de tenir en compte que hi ha hagut un sistema econòmic basat en l’espoli de països com Hondures, rics en recursos naturals. En aquest sentit hi ha hagut molta hipocresia pel que fa a la cooperació, perquè que un país obri les portes a la inversió estrangera, no significa que li hagin de saquejar els recursos. L’anterior règim ho permetia. Si es fan les coses d’acord amb el dret internacional i se’ns respecta, els països de Centreamèrica poden aportar molt al comerç global. Que no siguin només llocs per a explotar recursos i aconseguir mà d’obra barata.

Els hondurenys -igual que els membres d’altres comunitats- aporten molt, ajuden a sostenir una dinàmica socioeconòmica, perquè la majoria de països europeus pateixen un estancament de la natalitat

En conec que han marxat d’Hondures per la inseguretat.

És també una causa. L’actual govern està combatent el crim organitzat. Centreamèrica és un pont del narcotràfic, però hem de tenir en compte que el negoci acaba als Estats Units. Això ens deixa a nosaltres conflictes entre bandes, assassinats, etc. El 95% dels crims a Hondures són a causa del narcotràfic. Però és clar, això crea un sentiment de por, i és causa que algunes famílies marxin del país. No és fàcil combatre organitzacions criminals transnacionals.

Com viuen el veïnatge amb El Salvador, que ha atacat de manera dràstica el problema de la seguretat?

Guatemala, El Salvador i Hondures compartim taules de discussió, entre elles la seguretat i la immigració. El Salvador és el país més petit de l’Amèrica continental, té menys població que Hondures i peculiaritats polítiques, va passar per una cruel guerra civil. El seu president, Bukele, ha llançat una política decidida contra els grups criminals.

Amb força èxit, sembla.

Almenys es veu així des de fora. I des de dins també, jo parlo amb autoritats del Salvador i ho consideren un èxit. Ara bé, des de la intel·lectualitat hi ha algunes veus crítiques.

El procés de conquesta i colonització va comportar assassinats, violacions, extinció d’aquelles cultures i un llarg etcètera que no es pot ocultar

Seria aplicable a Hondures la mateixa recepta de seguretat?

A Hondures estem aplicant algunes mesures similars, si bé som un país diferent. Hem creat grups d’elit policial per enfrontar-nos a aquests grups. El govern està compromès a desmantellar-los, no és fàcil però s’ha avançat força. Són xarxes que fins i tot havien penetrat a dins de l’estat, i potser cal plantejar estratègies diferents.

Ha estat a Girona coincidint amb el 12 d’octubre. Hi ha un moviment que reivindica que Espanya demani perdó per la colonització d’Amèrica. Què en pensa vostè, que a més, és historiador?

Respecte d’aquest tema hi ha hagut diferents discursos. En la segona meitat del segle passat, hi havia discursos nacionalistes molt forts, a tot Amèrica, qüestionant la versió edulcorada de l’arribada dels espanyols. Sense dubte el procés de conquesta i colonització va ser violent, amb assassinats, violacions, extinció d’aquelles cultures i un llarg etcètera. Això no es pot ocultar.

Espanya hauria de demanar perdó, per tant?

Crec que seria bo. Si un govern entén que en aquella història hi va haver violència, ho pot reconèixer perfectament. Era en un context històric totalment diferent del nostre, però sí, hi ha d’haver un reconeixement que sí que hi va haver violència. No es pot amagar darrere la frase «vam arribar a civilitzar», això és una visió eurocèntrica que ignora la visió prehispànica d’Amèrica, on hi havia una gran diversitat de cultures i civilitzacions, societats desenvolupades socioeconòmicament. No es pot arribar i dir que aquella gent eren salvatges. Espanya ha de ser flexible, i entendre que encara que fos negra l’etapa de la conquesta, en aquests territoris es va construir una rica cultura sincrètica, barreja de l’espanyola i les indígenes. Jo mateix soc un mestís i em dic Soriano Ortiz, cognoms ben espanyols. 

Els primers colonitzadors de segle XVI provenen d’Andalusia i Extremadura, ells ja eren mestissos

Existeix enlloc, la sang pura? 

Tots som part d’una història compartida. Com diu el mexicà Carlos Fuentes, som àrabs, jueus, indígenes americans, africans... Els primers colonitzadors de segle XVI provenen d’Andalusia i Extremadura, ells ja eren mestissos, abans dels àrabs ja havien vingut a Espanya gots, cartaginesos, romans... La raça pura és cosa dels nazis.

Després d’Espanya, va arribar un altre imperialisme, més proper...

Ara que a Amèrica Llatina tenim governs més ferris de caràcter nacional, Estat Units s’hi enfronta i hi volen imposar governs, es pensen que som part del seu imperi. Només cal recordar com ho va intentar Trump amb Veneçuela. Cal acceptar que el món és avui multipolar, no estem ja amb els dos eixos de la guerra freda. El món ha canviat. La mateixa Xina ha crescut enormement, i seguint les mateixes regles que occident, però a occident no li agrada i li vol imposar càrregues aranzelàries. 

Mai es podrà negar que la nostra història és a les dues costes atlàntiques

També els països americans estan creixent.

No pot ser que es continuï considerant els nostres països com a ens que s’han de civilitzar. Des d’aquesta perspectiva és justificable que un govern americà digui «no senyors, nosaltres tenim la nostra pròpia història». Em va sorprendre que sortissin Pérez Reverte i Mario Vargas Llosa a dir la seva, van ser summament irrespectuosos, amb una mena de superioritat moral contra el president d’un gran país com és Mèxic. Ho entendria de qualsevol polític conservador espanyol. La història no és blanca o negra, he tingut professors espanyols i americans i mai es podrà negar que la nostra història és a les dues costes atlàntiques.

Subscriu-te per seguir llegint