«El més complicat no va ser construir la piràmide, sinó el transport»

Ha estat alguna vegada a París, si més no?

Sí que hi he estat, unes quantes vegades. I força abans que ens encarreguessin aquesta feina.

I al Louvre?

També. Em sembla un museu espectacular. I en la piràmide m’hi havia fixat, és clar, perquè fa més de trenta anys que em dedico al món del vidre i la mirada sempre va allà mateix. Deformació professional, se’n diu d’això.

Ja veig que de totes les obres d’art que hi ha al Louvre, vostè s’aturava sempre en aquesta que hi ha a fora.

Bàsicament. La resta quasi passava a segon terme.

En la seva empresa no es dediquen a construir rèpliques de res. Què va pensar en rebre aquest encàrrec?

Va ser com un repte. Havíem fet cúpules per a planetaris i coses així, però eren treballs més petits, res d’aquestes dimensions. Ens van fer arribar uns esbossos, més aviat era només la idea, i després nosaltres vam treballar-la més al detall, sobretot per adequar-la al lloc on s’havia d’instal·lar. Tot seguit vam presentar la nostra proposta, els va agradar i vam tirar endavant.

No és una rèplica exacta, vull dir que no és la reproducció a escala de la que hi ha al Louvre

Quines mesures té aquest artefacte?

De base fa 7,5 x 7,5 metres. I d’alçada fa uns 7 metres. No és una rèplica exacta, vull dir que no és la reproducció a escala de la que hi ha al Louvre. Per exemple, la del Louvre continua subterràniament, aquesta no. Les formes geomètriques tampoc són iguals. Els materials són també diferents, no és el mateix tipus de vidre ni el mateix tipus de metall. Podríem dir que és una rèplica... casolana (riu).

Quant de temps van trigar, en dur-ho a terme tot?

Entre plànols i execució, tres mesos ben bons.

Es van veure de seguida capaços de construir-la o van dubtar?

La dificultat no era la construcció, sinó el transport. L’estructura metàl·lica la vam construir i muntar a l’interior del nostre taller a Banyoles. Però després la vam haver de desmuntar per a dur-la a La Jonquera, ja que no hi ha vehicles que puguin transportar res d’aquestes dimensions. La vam haver d’escapçar en diverses peces, les vam dur a La Junquera, i ho vam tornar a acoblar tot a l’aparcament del Gran Jonquera.

I després?

Vam col·locar els vidres. 

Quants vidres?

ns 160 metres quadrats. Després d’aquesta operació la piràmide ja estava totalment construïda, però encara l’havíem de traslladar des del pàrquing al lloc previst, on està ara. I hem de pensar que tot plegat, entre el vidre i el metall, pesa unes vuit tones. Vam haver de contractar una grua de gran tonatge. Això va ser segurament el més complicat de tot el procés. Els càlculs que havíem fet deien que ho podíem agafar i moure tot sencer, però fins que no t’hi trobes, no ho saps del cert. Ara ja sabem que la podríem tornar a moure, si calgués (riu)

Per traslladar-la des del pàrquing al lloc previst, on està ara, vam haver de contractar una grua de gran tonatge

No foti, que no és seva.

He, he, és del Gran Jonquera, sí.

Al Gran Jonquera hi van molts ciutadans francesos. Què opinen del muntatge?

De fet, tot el Gran Junquera està pensat per rebre’ls. A prop de la nostra piràmide hi ha una torre Eiffel, i a l’interior hi ha la plaça del Louvre. Ve a ser un homenatge al país veí. Conec gent que ha visitat el centre comercial i em diuen que és impactant pujar des del pàrquing per les escales mecàniques i trobar-te de sobte, al davant, la piràmide de vidre.

La torre Eiffel no és cosa de vostès?

No, però en alguns punts hi hem col·laborat. Ara, per exemple, farem unes proteccions de vidre a la part inferior, per evitar que ningú s’hi acosti pensant que s’hi pot enfilar.

Quan tornarà a París per veure la piràmide original?

Aviat tinc previst anar a París. I evidentment m’acostaré al Louvre per veure-la.

Ho saben a París, que els han copiat la idea?

La veritat és que ho desconec. De fet, com he dit, no és una rèplica exacta. Si de cas, això deu ser feina de despatxos.